1

       Com cada primer dijous de mes des de fa un segle, en Marcel espera que la Rosa torni a casa amb la capsa de cucs. A ella no li fa res anar-los a comprar. Sortint de la feina, li agrada baixar fins a la Ribera, recollir el paquet a la botiga de pesca, passar per la pastisseria i tornar a peu cap a casa. I l’endemà al vespre, mes rere mes, en Marcel seguirà el seu ritual d'anar-se'n tot sol a l’escullera. Desemboira, diu. L’aire de mar desemboira.

      En Marcel posa un cedé de Thelonius Monk a l’equip de música de la saleta. El mateix que va estar escoltant ahir. Quan va començar a comprar compactes, es va endur la col·lecció de vinils a la torre. I el tocadiscos. Al segon tema apuja el volum per sentir-lo des de la cuina mentre fa el sopar. Tria un parell de patates del cistell i treu la bossa de mongeta tendra de la nevera. Deixa els ous fora també. Talla les cues de les mongetes i en fa tres trossos de cadascuna. Fa dos mesos que s’ha jubilat, ha traspassat el taller de rellotger. Encara no sap ben bé si ho enyora. Ara té tot el temps lliure del món, però continua anant a pescar el primer divendres de mes, sigui festiu o feiner.

      Si no obrissis el taller els dissabtes al matí, divendres al vespre ja podríem marxar cap a la torre i l’endemà ja ens llevaríem allà i sembla que així allargues més, li ha retret la Rosa a en Marcel mil vegades. Però ell vetllava per les veïnes del barri que dissabte al matí havien de canviar la pila del rellotge. Anaven a plaça i aprofitaven per passar per cal rellotger. Per vendre una corretja i canviar dues piles, t’hi has d’estar fent guàrdia com si fos un hospital d’urgències?

      Potser no que no troba a faltar la feina, però el que sí que ha notat és que la Rosa està diferent. Sembla que li faci nosa. M’hauré de fer fonedís, anar més a passeig, a fer un cafè o a la biblioteca