La Bisbal d’Empordà, 2014

      Autors

      Marta Alòs

      Claudi Aventín-Boya

      Andratx Badia

      Carles Barrull

      Aitor Carrera

      Joan Carreres

      Xavier Cortadellas

      Manel Figuera

      Marcel Fité

      Oriol Margalef

      Miquel Martín

      Cristina Masvidal

      Marta Momblant

      Isabel Olesti

      Joan Pinyol

      Judit Pujadó

      Adrià Pujol

      Montserrat Rumbau

      Pau Urgell

      SUMARI

      Introducció Com arbres que caminen

      Els pobles oblidats

      ÀRREU. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS

      Entre dos mons

      LA BARTRA. L’ALT CAMP ISABEL OLESTI

      El miracle de la Bartra

      BRIOLF. EL PLA DE L’ESTANY JOAN CARRERES

      Vida passada entre el bosc, els camps i el riu

      CANALS. LA CERDANYA MANEL FIGUERA

      Jocs de fugida i soledat

      CERNERES. L’ALT URGELL JOAN CARRERES

      A la solana del Cadí

      DORVE. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS

      Un bocí de cel

      ESBLADA. L’ALT CAMP JOAN PINYOL

      Un passat a canvi d’un feix de bitllets

      FATXES. EL BAIX CAMP ORIOL MARGALEF

      Sang al coll de Fatxes

      FONTSCALDETES. L’ALT CAMP ORIOL MARGALEF

      El retorn del Nen Jesús

      GALLICANT. EL BAIX CAMP ISABEL OLESTI

      El poble que es fon

      HERBA-SAVINA. EL PALLARS JUSSÀ MARTA ALÒS

      La plenitud del silenci

      L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. EL BARCELONÈS

      MARCEL FITÉ

      Un poble per descobrir entre el ciment i l’asfalt

      JAFRE. EL GARRAF JOAN PINYOL

      Pols de pedres senyorials

      LO MAS DEL LLAURADOR. EL MATARRANYA MARTA MOMBLANT

      Un llaurat cum laude

      ELS METGES. EL BAIX EMPORDÀ XAVIER CORTADELLAS

      Una parròquia amb dos noms

      MONTANT DE TOST. L’ALT URGELL MARCEL FITÉ

      La vall de les nenes

      MONTARGULL. LA CONCA DE BARBERÀ MONTSERRAT RUMBAU

      Amb els molins com a únics testimonis de les ruïnes

      ORONERS. LA NOGUERA CRISTINA MASVIDAL

      Dos pobles perduts

      ORRIT. EL PALLARS JUSSÀ CARLES BARRULL

      Lluny de tot

      EL PUTXOT. EL BAGES JUDIT PUJADÓ

      La bombolla del vi

      RAONS. L’ALTA RIBAGORÇA ANDRATX BADIA

      Al tercer cant que faça lo gall

      SALSELLES. EL BERGUEDÀ JUDIT PUJADÓ

      Entre balmes, aigües i tresors

      SANT MARÇAL. EL VALLÈS ORIENTAL PAU URGELL

      La vall dels pobles sense nom

      SANT MARÇAL DE QUARANTELLA. EL PLA DE L’ESTANY ADRIÀ PUJOL

      La capital d’enlloc

      SANTA MARGARIDA DE CABAGÈS. L’OSONA MIQUEL MARTÍN

      Entre la fusta i la pedra

      SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES. EL PALLARS SOBIRÀ MARTA ALÒS

      La nostàlgia de les pedres

      SOLANELL. L’ALT URGELL MARCEL FITÉ

      Un poble que torna a viure

      SANTA MARIA DE VIDABONA I SANT JULIÀ DE SALTOR. EL RIPOLLÈS XAVIER CORTADELLAS

      Sis masos per a dos rectors

      LA VALL DE TORAN. VAL D’ARAN AITOR CARRERA

      I CLAUDI AVENTIN-BOYA

      De Pontaut fins a Sant Joan. Versió catalana.

      De Pontaut enquia Sant Joan. Original aranès.

      SANT JOAN DE TORAN. VAL D’ARAN AITOR CARRERA

      I CLAUDI AVENTIN-BOYA

      Una capital per als pobles perduts. Versió catalana.

      Un caplòc entàs vilatges perduts. Original aranès.

      ELS AUTORS

      LOCALITZACIÓ AL MAPA DE CATALUNYA

      COM ARBRES QUE CAMINEN

      Ara fa dos anys editàvem Els pobles perduts. Guiats per les paraules de l’escriptor John Berger i pels coneixements del fotògraf Ernest Costa, endegàvem, amb aquell llibre, la recerca de persones que havien viscut a diferents pobles del Principat, de la Catalunya del Nord i de la Franja que havien anat quedant deshabitats amb el pas dels anys. En total, van ser trenta indrets de la Catalunya històrica, units també pel fet que semblava que el nostre món havia anat deixant-los al marge. Ni que fos en un text de poques planes, volíem recuperar-ne una mica la història, les llegendes, els noms de les cases, les feines, les festes que s’hi feien i algunes de les coses que s’hi explicaven. També volíem que quedessin escrites algunes de les anècdotes que encara es recordaven de les persones que van fer que cadascun d’aquells pobles sumessin la seva part de quefers, de neguits i d’il·lusions als quefers, als neguits i a les il·lusions de tot el país. L’abandonament de tots ells, l’esfondrament dels sostres de moltes de les seves cases, la buidor de les seves esglésies i els cementiris embardissats eren i són el símbol d’un fracàs més col·lectiu que no pas personal perquè ha estat entre tots que no hem sabut donar continuïtat a unes formes de vida que sovint van començar fa molts segles. Pensàvem i pensem, però que la història és cíclica i que, per tant, potser algun dia alguns d’aquells pobles tornaran a ser habitats. Ho escrivim pensant que serà així. I ho escrivim pensant també que qui visiti avui algun d’aquells pobles, havent llegit el text que hi ha a Els pobles perduts o a Els pobles oblidats, que presentem ara, el podrà conèixer millor. I conèixer, al capdavall, és la forma més propera a estimar.

      Els pobles perduts va ser un èxit. Gràcies a aquell llibre, vam recórrer tot el país perquè el vam presentar a molts de llocs. I gràcies a ell també vam anar descobrint la importància que havia tingut per a moltes persones, gent que, com nosaltres, havia recorregut