Ausias Marc. Ferran Garcia-Oliver
Читать онлайн книгу.
="ulink_4477ada8-3175-5024-a3e7-b49a317be918">
Ausias Marc
FERRAN GARCIA-OLIVER
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.
© Ferran Garcia-Oliver, 2009
© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València, 2009
Publicacions de la Universitat de València
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Il∙lustració de la coberta: Ausias Marc, de Manuel Boix (fragment).
De l’original del disc de Capella de Ministrers,
Carles Magraner: Fantasiant. Música i poesia per a Ausiàs March.
CDM © i P
ISBN: 978-84-370-7654-6
Realització ePub: produccioneditorial.com
Sumari
1. Les armes fan los prous hòmens valer
Dos cavallers, dos poetes: Jaume i Pere Marc
2. Sí com l’hom ric que per son fill treballa
Jo he servit el rei de la Corona d’Aragó
La màscara de les paraules
Fecunda i perillosa mar
El senyor dels falcons
4. Jo són aquell de qui es deu hom complànyer
Elionor i Peirona
Doble vida
Mompalau, el ministrer
5. Escàs lloguer és dat a mon treball
Beniarjó
«Jo vull jurisdicció solament en los meus»
Marc, l’agricultor
6. Car tot assaig se causa d’esperar
Els Martorell
Vells plets, nous fracassos
Bona boda
Lluminosa València
7. Per destruir aquell qui l’ha desert
En la mort de Joan Escorna
Guerres privades
Delitós sojorn
«Aquest és qui del món se’n va»
8. Ma llengua té la vida e la mort
9. Apèndixs
Bibliografia seleccionada
Textos escollits
Pròleg
Lo savi pren lo profit de sa cerca
El llibre que teniu a les mans és una revisió del que vaig publicar l’any 1998, i que duia per títol En la vida d’Ausiàs March. En aquella avinentesa, la celebració del siscentè aniversari del naixement del poeta m’urgí a capbussar-me en els poemes i en la documentació d’arxiu que podien il·luminar les traces que el senyor de Beniarjó havia deixat per la vida. Però tot just un document exhumat poc abans per Jaume Chiner demostrava que en realitat Ausias Marc havia nascut l’any 1400 i no el 1397, tal com sempre s’havia suposat. Això no obstant, l’efemèride serví per estimular investigacions, reflexions i tot un seguit d’actes entorn de la figura del cavaller de la nissaga dels Marc. De nou, una altra data assenyalada, la del cinc-cents cinquanta anys de la seua mort, esdevinguda sense cap mena de dubte el 3 març de 1459, ha esperonat una mica de moviment recordatori, si bé escàs i gairebé com una inèrcia commemorativa sense entusiasme. Afortunadament, Ausias Marc no necessita de solemnitats oficials perquè investigadors i estudiosos no deixen mai de dialogar amb els seus poemes i que, com a clàssic rotund de la literatura catalana i universal, atraga maniobres editorials, adaptacions, traduccions, antologies i, no cal dir-ho, un devot públic lector.
Ara, doncs, gràcies a l’interès de Publicacions de la Universitat de València, se’m presentava l’oportunitat de tornar a fer circular la biografia que vaig confegir del poeta de Gandia i no l’he deixada escapar. Però, per comptes de reproduir el text exactament igual com va eixir llavors de la impremta o limitar-me a lleus retocs de maquillatge, he procedit a una revisió en profunditat. Poques vegades se’ns permet de radiografiar escrupolosament els nostres propis treballs –i les nostres pròpies deficiències–, i més després d’haver transcorregut un interval de temps tan curt, i això s’ha d’agrair. L’estructura bàsicament roman inalterada, però la redacció interna ha sofert canvis substancials. Hi ha també passatges inalterats, i, per ser sincer, jo he estat el primer sorprès de la vigència formal i de fons de diverses parts del llibre, perquè acostume a obrar amb ull crític, començant per mi mateix. La relectura dels documents i la trobada de peces desconegudes han consentit desfer alguns malentesos i corregir errors consignats en altres biografies.
Hi ha una vella discussió erudita entorn del nom de fonts del nostre poeta i cavaller que semblava tancada definitivament. M’he vist obligat a reobrir-la, i ho dic amb recança, perquè pot pecar de bizantina, i mai no he estat un addicte de les discussions retorçudes i estèrils. En el llibre anterior, per prudència, vaig acatar la variant oxitònica «Ausiàs», però en aquesta ocasió he abraçat sense manies la paroxitònica d’«Ausias». Germà Colon defensà amb fermesa l’accentuació final i a ell devem al capdavall la canonització del nom Ausiàs. No és en aquest pròleg on correspon desplegar una semblant bateria de raonaments, tot i que