Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Читать онлайн книгу.
de menys censos y particions de fruyts a uniformes particions y censos, segons los pagaven o haurien de pagar los nous pobladors de cada hu dels llochs a hont recaurien les tals terres exemptes, sens donar lloch a ninguna manera de exempcions y enfranquiments, obligant a tots los posessors de dites terres a fer canyamels e acordar los trapigs y demés càrrechs a què estan obligats tots los nous pobladors dels llochs a hont y ha acostumat de haver collita de sucre. Y obligant, així mateix, a tots los nous pobladors y posessors de terres que foren de moriscos expel·lits de dits estats, a portar la part dels fruyts y grans a la senyoria pertanyents a la cassa o casses de la dita senyoria en cada hu dels llochs dels dits estats respectivament, interposant dit regent comisari en dites cosses sa auctoritat y decret segons pus llargament en dita supplicació y en altres aprés presentades per dits elets se conté. Y per a deguda averiguació de les coses representades y suplicades per los dits elets, sia dit regent comisari vengut personalment a la vila de Gandia y a altres parts de dits estats, y en aquells fet les diligències que li ha aparegut convenir, hoynt ab deguda madureza, considerant tot ço y quant és estat deduhit y al·legat, així en los dits y altres memorials per les parts presentats com en moltes juntes que en sa presència se han tengut entre don Pedro de Borja, del àbit y cavalleria de Montesa, comanador de Atzeneta, procurador general de dit duch, conte de Oliva, y son asessor general lo doctor Ferrando Bonavida, y mosén Berthomeu Sebastià, prevere, benefficiat en la yglésia parrochial de Sent Joan del Mercat de la ciutat de València, fra Geroni Rotlà, del orde de Sent Geroni, don Geroni Nunyes y Balthazar Vidal de Blanes, generós, altres dels elets dels dits creedors censalistes, y per los altres coelets seus per a dit y altres effectes nomenats, rebent ex offitio les informacions que ha convengut, de tot lo qual ha resultat ser convenient y conforme a rahó y justícia provehir-se de remey en algunes cosses que·n tenien necessitat. Per tant, dit regent comissari, ab thenor de la present pública crida, diu, notiffica y mana les cosses següents:
[I]. E primerament, per resecar los salaris y gastos superfluos que s’offerien en los dits estats, si en cascú dels llochs y térmens de aquells se havien de tenir persones que a costes de la senyoria aportasen los fruyts y rendes a aquella pertanyents, lo que ab facilitat y poch gasto poden fer cascú dels nous pobladors qui són obligats <pagar aquells, y en esta conformitat serien obligats>170 los nous pobladors de alguns llochs dels mateixos estats y los més dels nous pobladors dels altres llochs del Regne de València de hon també són estats expel·lits los moriscos, en los actes fets en rahó de les poblacions de dits llochs. Per tant, dit regent comisari diu, notiffica y mana a tots y qualsevol persones de qualsevol estament y condició sien, les quals tenen y poseheixen, tindran o possehiran en dits estats del duch de Gandia, en virtut de establiments y concessions fetes per dit duch y sos procuradors, terres, casses y altres posessions que foren de moriscos expel·lits de aquells, hajen en cascú d’ells portar y porten, a ses costes y despesses, tots los fruyts y grans dominicals a la senyoria pertanyents que cascú d’ells cullirà, a la casa o cases de la senyoria designada o designades, o que·s designaran y destinaran, per a recollir y rebre los dits fruyts y grans dominicals dels llochs y térmens respectivament a hon dites terres estan situades, no obstant que los actes de les noves poblacions no se hajen obligat a tal, y encara que haguesen tàcita y expressament pactat lo contrari.
[II]. Y per quant de la desigualtat caussada per los actes dels establiments y altres concessions fetes de les terres y proprietats que dits moriscos expel·lits posehien en dits estats del dit duch de Gandia, conte de Oliva, en y cerca la responsió de censos, partició de fruyts y altres obligacions, resulta notabilíssim dany al patrimoni y hazienda del dit duch de Gandia, conte de Oliva, y per consegüent a los censalistes y creedors. Per tant dit regent comisari diu, notiffica y mana a totes y qualsevols persones que tenen y poseheixen y per avant tindran y posehiran terres, casses, heretats y altres posessions en los dits estats y baronies de les que foren de dits moriscos expel·lits, de assí avant paguen los mateixos censos en diners o altres coses y la mateixa partició de grans y fruyts que los demés nous pobladors o adquiridors de dites terres dels dits estats y baronies en cada hu dels llochs y térmens en què dites terres se troben situades, estan respectivament obligats a pagar per les casses y terres que tenen establides conforme als actes de les noves poblacions en respecte dels llochs hon los y ha, y en respecte de les terres situades en los térmens de les viles de Gandia y Oliva, en les quals no se han fet actes de poblacions generals, conforme als actes de les poblacions dels llochs de dits estats més vehins de dites viles y sos térmens y segons en avant auran tots de pagar en virtut de dita crida y altrament.
[III]. E així mateix, los tals posessors de les dites terres hajen de fer y facen cascun any, comensant del present en avant perpètuament, la quarta part de les dites terres hortes que tenen o tindran establides, de canyamels, y portar aquells als trapigs y acordar los trapigs mateixos, y donar persones que en ells treballen, estant obligat tan solament lo patrimoni del dit duch, conte de Oliva, a pagar als officials y juzma dels dits trapigs los salaris senyalats en los actes de les noves poblacions dels llochs particulars de dits estats en los quals se fan canyamels. Y així bé, sien obligats a acudir a totes e qualsevol altres obligacions a què los nous pobladors dels dits llochs se han obligat en los dits actes de les noves poblacions, sens que persona alguna de les que poseheixen o possehiran les tals terres, de qualsevol estat y condició que sia, puga pretendre, per ningun títol ni caussa, exempció de les desusdites coses ni de qualsevol de aquelles, ni de altres contengudes en los dits actes de les noves poblacions; exeptades emperò les persones, si algunes y haurà, que per dit regent comisari serà provehit y declarat deure ser, en tot o en part, exempts de dites obligacions, resservant dret a les persones que tenen e poseheixen les dites terres, ab enfranquiments y exempcions de totes les dites obligacions de censos, partició de fruyts y altres càrrechs personals o reals, o de part de aquells, en solució y paga de crèdits verdaders y subsistents, les quals puguen demanar y cobrar la refacció que se’ls haurà de fer per la deterioració o menys valor de les dites proprietats que poseheixen, caussada per rahó de la dita nova obligació de haver de pagar los mateixos censos y particions que paguen y hauran de pagar los nous pobladors, per a què, de la quantitat o quantitats que per a dit effecte se senyalaran per dit regent comisari, puguen reintregar-la y ser pagats del que per rahó de dita deterioració se’ls haurà de refer y pagar. Entès emperò y declarat que si los tals posessors de proprietats en tot o en part enfranquides, estimaran més demanar íntegrament sos crèdits y renunciar y deixar les dites proprietats, los sia lícit y permès fer-ho dins temps y espay de deu dies contadors del de la publicació d’esta crida. Y noresmenys, puguen los tals en dit cas ser admessos per nous pobladors o adquiridors en los llochs y térmens de dits Estats, donant-se a cada u d’ells una part o porció de nou poblador de les proprietats que·s podran y deuran de nou repartir, ço és, fins a vint fanecades de horta y trenta de secà a cascú, pagant emperò ells y cascú d’ells, per rahó de dites terres, lo que los demés pobladors o adqueridors dels llochs y térmens a hon dites terres estan situades tindran obligació de pagar, així en virtut dels actes de les noves poblacions y d’esta crida com altrament.
[IIII]. Y com haja llegítimament constat y conste que, attès la fertilitat de les terres dels dits estats per dits moros expel·lits posehides y altres coses que·s deuen considerar, és molt just y a rahó conforme que los censos y partició de fruyts pactats entre dits duch, conte de Oliva, y sos procuradors, y los dits nous pobladors, en los actes de les noves poblacions generals y concessions particulars se augmenten en beneffici de dit patrimoni y, per consegüent, de dits censalistes y creedors, los quals altrament restarien prejudicats per dites poblacions y concessions. Per tant, dit regent comisari diu, notifica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits, situades en lo ducat de Gandia, baronies, llochs y térmens de Bellreguart, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Almoynes, Miramar, lo Real y de la vila o raval de Oliva, llochs de Potries, Beniflà, Alcudiola, Rafelcofer, Alquerieta de la Contesa, Alquerieta dels Frares, lloch o raval de la Font d’en Carròs, que de aquí avant paguen y responguen al dit duch, conte de Oliva, eo a les persones a qui tocarà la cobranza de les rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han obligat a pagar per dites terres, un sou moneda reals de València més per cascuna fanecada de horta, pagant en effecte quatre sous de dita moneda per cada fanecada de orta, exepto les terres situades en la horta de Sotaya, per les quals se hajen de pagar dos sous y mig per cada fanecada tan solament.