Herbes per a guarir.. Mercedes Gallent Marco

Читать онлайн книгу.

Herbes per a guarir. - Mercedes Gallent Marco


Скачать книгу
Letras de Barcelona, 54 (abril-juny 1914), pp. 321-336; 55 (juliolsetembre 1924), pp. 407-440.

       Fonts secundàries

      ALPERA, L., Los nombres trecentistas de Botánica valenciana en Francesc Eiximenis, València, Institució Alfons el Magnànim, 1968.

      ANTELO DOCAMPO, P. i X. PENAS PATIÑO, As plantas medicinais, Vigo, Ed. Ir Indo, 1993.

      ARROYO ILERA, F. i M.ª D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, vol. II, València, 1969, pp. 67-71.

      BARBERÁ, F., Códice del antiguo colegio de boticarios de Valéncia, València, Imprenta Vives Mora, 1905.

      BOHIGAS, P.; A. MUNDÓ i A. SOBERANAS, «Normes per a la descripció codicològica dels manuscrits», Biblioteconomía, XXX-XXXI (1973-1974), pp. 93-96.

      CANIBELL, E. (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en l’Exposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic d’autors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

      CARDONER I PLANAS, A., Història de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelona, Ed. Scientia, 1973.

      CARLEO, G., Spezie, speziali e farmacisti nella storia di Messina, Messina, Ed. Dr. Antonino Sfameni, 2001.

      CIFUENTES I COMAMALA, L., La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2002.

      COMENGE, L., La farmacia del siglo XIV, Barcelona, Restaurador farmacéutico, 1897.

      CONCA FERRÚS, A., Plantes Medicinals de la Vall d’Albaida, Ontinyent, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, 1966.

      DE L’ÉCLUSE DE ARRAS, Ch., Descripción de algunas plantas raras encontradas en España y Portugal, Amberes, C. Plantin, 1576 (ed. de L. Ramón-Laca Menéndez de Luarca i R. Morales Valverde, Junta de Castilla y León, 2005).

      FALCÓN PÉREZ, M. I., «Los boticarios de Zaragoza en la Baja Edad Media: los precedentes del colegio de farmacéuticos de Zaragoza», Aragón en la Edad Media, (Homenaje a la profesora Carmen Orcástegui Gros), XIV-XV (1999), pp. 487-497.

      FERNÁNDEZ-CARRIÓN, M. i J. L. VALVERDE, Farmacia y sociedad en Sevilla en el siglo XVI, Sevilla, Ayuntamiento de Sevilla, 1985.

      — «Hospital sevillano del siglo XV: medicamentos, análisis económico», Archivo Hispalense, vol. 69, núm. 212 (1986), pp. 39-56.

      FERNÁNDEZ-POLA CUESTA, J., Plantas medicinales. Un recetario básico, Barcelona. Ed. Omega, 1994.

      FERRIS, P., Les remedes de santé d’Hildegarde de Bingen, Vanves, Ed. Marabout, 2002.

      FONT QUER, P., Plantas medicinales. El Dioscórides renovado, 5a ed., Barcelona, Ed. Península, 2003.

      FRESQUET FEBRER, J. L., Juan Fragoso y los «Discursos de las cosas aromáticas, árboles y frutales… (1572)», València, Instituto de la Ciencia y Documentación López Piñero (CSIC), 2002.

      GARCÍA BALLESTER, M., La asistencia sanitaria en Valencia (1400-1512), València, Universitat de València, 1980, 2 vols., tesi doctoral (ed. microfitxa, 1987).

      — «Las patologías no epidémicas a través de las fuentes medievales valencianas», dins B. Arizaga Bolumburu et al. (eds.), Mundos medievales: espacios, sociedades y poder. Homenaje al profesor José Ángel García de Cortázar, Santander, Ediciones de la Universidad de Cantabria, 2012, 2 vols., pp. 1339-1349.

      — «La asistencia sanitaria a los marginados en la Edad Media», Clio&Crimen, núm. 9 (2012), pp. 135-164.

      GALLENT MARCO, L., La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.

      — La búsqueda de la salud. Sanadores y enfermos en la España medieval, Barcelona, Ed. Península, 2001.

      GARCÍA BALLESTER, L., (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en la Corona de Castilla, Junta de Castilla y León, 2002, 4 vols.

      — «La “ciencia” y el oficio de la boticaría», dins L. García Ballester (dir.), Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, pp. 865-911.

      — Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media, introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004.

      GILG, E. i P. N. SCHÜRHOFF, Botánica aplicada a la Farmacia, 2a ed., traducció de P. Font Quer i C. Brugués, Barcelona, Ed. Labor, 1934.

      GOMIS I MESTRE, C., Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la «Botánica popular» de l’any 1891, Barcelona, Ed. Montblanc-Martin/Centre Excursionista de Catalunya, 1983.

      GRACIA G.; A. ALBARRACÍN et al., Historia del Medicamento, Barcelona, Ed. Doyma, 1984.

      GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M. (1913), Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Librería Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió, València, Llibreria París-Valencia, 1992).

      LÓPEZ CARRIÓN, M., Las hierbas del Monasterio, Oviedo, Ed. Nobel, 2000.

      LÓPEZ PIÑERO, J. M. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, La traducción por Juan de Jarava de Leonhart Fuchs y la Terminología Botánica Castellana del siglo XVI, València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (Universitat de València-CSIC), Cuadernos Valencianos de Historia de la Medicina y de la Ciencia, XLVI, serie A (monografías), 1995.

      LÓPEZ PIZCUETA, T., «Los bienes de un farmacéutico barcelonés del siglo XIV: Francesc de Camp», Acta Historica et Archeologica Mediaevalia, 13 (1992), pp. 17-73.

      MENSCHING, G., La sinonima de los nombres de las medicinas griegos e latynos e aravigos. (Estudio y edición crítica de Guido Mensching), Madrid, Ed. Arco/Libros, 1994.

      1000 plantas medicinales, aromáticas y culinarias, Madrid, Servilibro Eds., 1999.

      MIRÓ I BORRÀS, O., El receptari de Manresa i la mort de l’infant en Jaume, compte d’Urtgell (segle XIV). Conferència donada al Centre excursionista de la Comarca de Bages, Manresa, 1911.

      MUGARZA, J., Las plantas medicinales de los caminos de Santiago. Recetario auxiliar usado por los antiguos peregrinos del Camino de Santiago, Bilbao, Ed. de Librería de San Antonio, 1993.

      NASO, I., Università e sapere medico nel Quattrocento. Pantaleone da Confienza e le sue opere, Cuneo-Vercelli, Società per gli studi storici, archeologici ed artistici della provincia di Cuneo. Società storica vercellese, 2000.

      PARDO TOMÁS, J. i M.ª L. LÓPEZ TERRADA, Las primeras noticias sobre plantas americanas en las relaciones de viajes y crónicas de indias (1493-1553), València, Instituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia (CSIC-Universitat de València), 1993.

      PUERTO SARMIENTO, F. J., La tríaca magna. Discurso leído por F. J. Puerto Sarmiento para ingreso como socio de número en Instituto de España-Real Academia Nacional de Farmacia (26 febrero 2009). Contestación de D. Antonio Doadrio Villarejo, Madrid, 2008.

      RIERA, C., El lèxic científic català de la botánica, Barcelona, Claret, 2000.

      RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, núm. 26 (1901).

      — «Boticas y Boticarios. Materiales


Скачать книгу