Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

       © Vicent Baydal i Lledó Ruiz Domingo, 2019

       © D’aquesta edició: Universitat de València, 2019

      Disseny de la col·lecció: J.P.

       Il·lustració de la coberta:

      Llibre de Peita de 1721, Arxiu Municipal de Castelló

       Maquetació: Inmaculada Mesa

       ISBN: 978-84-9134-589-3

       Edició digital

       Estudi introductori

      El present és el cinqué volum que s’edita de la sèrie dels llibres del consell municipal de la vila de Castelló, amb la inclusió de quatre manuscrits diferents, que es corresponen amb els anys 1411-1412, 1414-1415, 1415-1416 i 1416-1417. Com en el cas dels anteriors llibres, es tracta de manuscrits formats per diverses mans de paper i relligats per a la coberta, com era usual, amb pergamins més antics reutilitzats. Així mateix, també estan escrits a línia tirada, amb alguns fulls en blanc que s’indiquen en la transcripció, amb una foliació moderna en llapis en l’extrem superior dret, que és la que seguim, i amb nombroses anotacions de l’època al marge esquerre, indicades ací a peu de pàgina, que estaven destinades a facilitar la localització dels temes tractats o a constatar la realització de certes operacions administratives, com ara els pagaments fets pel clavari de la vila. En relació amb això, cal indicar que, com succeeix en els llibres d’aquesta sèrie conservats des de la dècada de 1390, no només hi disposem de les deliberacions del consell, sinó també d’altres informacions registrades que les complementen i enriqueixen, com ara algunes cartes enviades, certes ordenacions i, sobretot, els mateixos albarans dels pagaments gestionats pel clavari municipal.

      Així les coses, els presents quatre llibres ens ofereixen una rica panoràmica d’un període que va estar protagonitzat per una certa agitació política, atés que s’inicia en ple interregne, després de la mort sense successor declarat de Martí l’Humà, i s’endinsa en els regnats dels primers monarques Trastàmara, Ferran el d’Antequera i Alfons el Magnànim, amb la significativa absència, com explicarem amb més detall a continuació, dels llibres del consell de 1412-1413 i 1413-1414, que registraven el precís moment del canvi de dinastia després dels enfrontaments bèl·lics produïts a terres valencianes i la definitiva resolució del Compromís de Casp en juny de 1412. Igualment, la presència en la zona i les accions de Benet XIII d’Avinyó, el papa Luna, també deixen la seua petjada en aquest lapse de temps, per al qual resumirem tot seguit algunes de les principals dades que es poden extraure de les activitats del consell municipal de Castelló en cadascun dels anys assenyalats, a partir de la documentació ací transcrita.

      EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1411-1412

      Es tracta d’un llibre conformat per 112 folis numerats, els 40 primers dels quals registren les deliberacions del consell, mentre que del 51 fins al final contenen els albarans dels pagaments realitzats pel clavari, molt nombrosos com a conseqüència de l’estat de guerra que va predominar durant aquell any. En concret, l’exercici dels jurats i els consellers, triats la vespra de Quinquagèsima o Pentecosta segons establien els Furs de València, als quals de seguida s’afegien l’escrivà, el síndic clavari i el síndic per als plets, es va allargar entre el 31 de maig de 1411 i el 21 de maig de 1412 i les seues decisions, en efecte, van estar aclaparadorament marcades pels enfrontaments bèl·lics que dominaven el país entre urgellistes i trastamaristes. Com és conegut, tot i una forta divisió inicial, durant l’interregne Castelló es va posicionar entre els primers, amb un suport decidit al comte Jaume d’Urgell, la qual cosa va suposar posteriorment, després de la victòria de l’infant Ferran de Trastàmara en juny de 1412, l’empresonament i persecució de més d’un centenar de veïns castellonencs. De fet, la vila va acabar mostrant plena fidelitat al nou monarca i va contribuir militarment al setge i captura de l’esmentat comte d’Urgell a Balaguer entre juliol i octubre de 1413.¹

      En qualsevol cas, probablement és per tot això que es detecten dos fenòmens en la documentació del consell durant aquell període. D’una banda, l’esmentada mancança dels dos llibres dels dos exercicis consecutius que, tot plegat, començaven el 22 de maig de 1412 i finalitzaven el 26 de maig de 1414, incloent justament el període durant el qual es va fer pública la resolució del Compromís de Casp i les primeres passes del nou rei Trastàmara. D’una altra banda, hi ha també el fet que el llibre de 1411-1412 mostre de manera recurrent, especialment entre gener i maig de 1412, la reunió de consells en els quals aparentment no es va prendre cap decisió, o almenys no s’hi anota res al respecte, la qual cosa estiga possiblement relacionada amb el registre posterior dels fets, moment en el qual s’esborrarien o obviarien deliberacions la memòria de les quals tal vegada podia resultar perjudicial per a la mateixa institució. En relació amb això, per exemple, una d’aquelles decisions va ser inicialment registrada en la reunió del 13 de desembre de 1411, establint que els que havien fugit de la vila —evidentment trastamaristes— no pogueren ocupar càrrecs municipals durant deu anys, però després va ser expressament cancel·lada i ratllada, quan l’ordenació va ser derogada el 14 de novembre de 1412 «per temor» de les penes contingudes en un manament del governador del regne de València.

      En tot cas, més enllà d’eixes absències, el llibre mostra amb cert detall les activitats dutes a terme pel consell de Castelló, de vegades frenètiques, a l’hora de fer front als xocs militars que tenien lloc dins del territori valencià.² No només es van mantindre contactes constants amb nombrosos agents polítics del moment, com la ciutat de València, els parlaments de Vinaròs, Traiguera i Tortosa, el lloctinent del governador a la zona Guillem Urgellés o les viles de la Plana i les comarques pròximes, sinó que, a més a més, també es va tancar i es va adequar el nucli urbà per a la guerra. Així, es van reforçar les muralles, es van assolar els corrals i cases construïts a tocar dels murs, es va reparar el fossat i es va fer una barbacana, es van cobrir i tapiar alguns portals i torres, es van preparar escales, bastides i alimares i es va protegir amb una gàbia el campanar de l’església de Santa Maria. Igualment, es van fer guaites de dia i de nit pel perímetre emmurallat, van ser recurrents les prohibicions d’eixir fora del terme de la vila, on hi havia igualment escoltes, i es va arribar a donar refugi als habitants d’Almassora. En conseqüència, davant el tancament de la vila, alhora que es pagava la provisió de la guarnició que custodiava el castell de Castelló, també es preparava allò necessari per a garantir l’alimentació de la població, amb la compra de farina, forment i civada i la confecció de tres molins de sang —un d’ells fet per dos mestres d’aixa musulmans—, que eren moguts per bèsties dels veïns organitzats en deenes i que se sumaven als «molins maners» que també van haver de ser emprats per a l’ocasió.

      Així mateix, també se succeïren durant aquells mesos la compra o la confecció de diversos tipus d’armes i municions, com ara arnesos, pavesos, ballestes, telloles, passadors, viratons, bombardes, pedres per a les bombardes i materials per a fer pólvora, com l’arseni, el salnitre, el sofre, la càmfora i la llenya de salze, alhora que es donava llicència per a portar armament dins del terme i es feia vindre a la vila un ballester, un cuirasser i un colteller. Igualment, també hi van arribar un barber i cirurgià, un menescal i un metge, que degueren fer-se càrrec dels ferits en els diversos xocs militars contra «los castellans» en què van intervindre els castellonencs, com ara en les companyies de ballesters, llancers i peons trameses pel consell a l’esmentat lloctinent de governador Guillem Urgellés i al noble urgellista Ramon de Perellós, o altres combatents, com els que formaven part de les tropes enviades pel governador del regne i la ciutat de València i les companyies de gascons establides a Castelló i comandades per Riet de Gascunya i Joan de Biscaia. En consonància amb tot això, també es documenten obres en la mateixa presó de la vila, que probablement va conéixer una important activitat durant aquell període.

      Finalment, d’una altra banda, en el llibre del consell de 1411-1412 també apareixen registrades, com era habitual,