Els versos dels calaixos. Ferran Carbó Aguilar

Читать онлайн книгу.

Els versos dels calaixos - Ferran Carbó Aguilar


Скачать книгу
o en alguns sonets d’El gran foc dels garbons.

      La poesia d’Estellés, d’una banda, és el testimoni d’aquest univers que va viure i que va imaginar, el qual es pot conèixer i constatar mitjançant la crònica que en fa; i, de l’altra, construeix una ficció dissident –ben personal– mitjançant la passió d’escriure, una passió que el va absorbir durant tota una vida.

      2

      La creació dels textos

       i la difusió del llibre

      Com Ramon Llull va fer amb Fèlix al Llibre de meravelles de la fi del segle XIII, aquell personatge que recorria el món per donar testimoni del meravellós que hi veia i que motivava la seua gratitud a Déu, el creador que ordenava el món ofert, Estellés va trobar i configurar un jo poètic que també vagava errabund per un món on, de tant en tant, percebia matisos i entrellucava algunes valuosíssimes diferències. Si la primera evolució dels anys cinquanta del gran poeta valencià havia estat de les homilies –d’Organyà–, o primers textos, a les tenebres (entre els anys 1952 i 1958); la segona, anava de les tenebres a les meravelles (a partir del 1958). Només de la tenebra estant es podien esbrinar meravelles. A la manera com havia passat amb Ramon Llull després de la naixença de la llengua catalana, ara Estellés, després de la repressió més dura del franquisme i de la més fosca davallada personal, es confirmava i es consolidava mitjançant la plenitud en la seua producció literària en aquesta llengua. Potser per això, quan escrivia aquesta obra, volia esbossar o composar com una mena d’«oda a l’aparició de la gramàtica».

      Hi ha diferents documents suplementaris del Fons Estellés que contenen textos de Llibre de meravelles. Ressenyarem només els dos més extensos i d’agrupació de textos i no pas casos d’algun poema solt; i ho farem així perquè pot ajudar a esbrinar i situar la cronologia de la redacció de l’obra.

      D’una banda, existeix un document mecanografiat, i, de l’altra, un document manuscrit. Tot i que aquests no tenen datació, tanmateix, els diferents escrits paratextuals existents que es refereixen a l’obra sempre la situen en els anys cinquanta, i més concretament a l’entorn del 1958. Ambdós documents contenen poemes de la part central del llibre, és a dir, dels textos, escrits en versos alexandrins, que es troben a les set seccions que coneixem editades amb la numeració romana.

      El primer document s’intitula Oda a l’aparició de la gramàtica, títol que confirma la voluntat fundacional de l’obra. Al títol mecanografiat se sobreposa, manualment, «Originals Llibre de meravelles», intitulació que és posterior en el temps. Aquest document conté vint-i-vuit poemes en fulls solts, amb dues procedències de redacció, com palesa la tipografia de lletres de dues màquines d’escriure diferents: d’una banda, vint-iquatre poemes que, pel mecanografiat i pel tipus de paper, poden ser els vinculables a l’entorn del 1958 (la fi dels cinquanta o, com a molt, l’inici dels seixanta); i d’altra banda, els altres quatre, afegits i d’una altra procedència, sense dubte de redacció posterior. Entre els primers, només hi ha un poema que no s’incorporà a l’edició de l’obra. Aquest poema, reproduït ja en l’estudi introductori del volum segon de la nova edició de l’obra poètica estellesiana (Carbó, 2015: 53), és el següent:

      I després de la guerra, brutalment confiàveu,

      callats, en l’altra guerra. Escoltàveu notícies

      de la guerra en la vostra dolorosa postguerra.

      L’esperança, aleshores, s’anomenava guerra.

      O, si es vol, Nord-Amèrica. O, si es vol, Gran Bretanya.

      Vivíeu en el centre dolorós de la guerra.

      Éreu les criatures amargues de la guerra.

      I parlàveu l’idioma destructor de la guerra.

      Parlàveu de la guerra a l’hora de l’amor.

      O guerra o llibertat. Criatures amargues.

      Només hi havia guerra. Entre l’amor, sorgien

      paraules de la guerra. I deixàveu l’amor

      en el nom de la guerra. Si els aliats volguessen…

      Car després de la guerra sols hi hagué una esperança:

      pels vells camins d’Europa retornava la guerra.

      No es podria dir que era acabada la guerra.

      Aürtats, aguardàveu, nit i dia, la guerra.

      Respecte a l’altre document, és un petit quadern manuscrit i sense títol amb diversos poemes, cinc dels quals pertanyen a Llibre de meravelles i no es troben al document mecanoscrit anteriorment caracteritzat. A més a més, com ja hem apuntat, hi ha alguns altres textos de l’obra esparsos o repartits en altres documents del Fons Estellés, inicialment vinculables, per tant, a altres obres, com és el cas del poema publicat en la secció


Скачать книгу