.
Читать онлайн книгу.
edició, introducció, notes i índex de José Hinojosa Montalvo, Universitat de València, València, 1979. En realitat aquesta crònica és fragmentària i pertany a una crònica universal probablement valenciana de la primera meitat del segle XV, inèdita encara, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid sota la signatura ms 17711, cf. Maria TOLDRÀ: «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex BROCH (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 163-190. ¶ 2 Josep PERARNAU I ESPELT: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya en un manuscrit del valencià Rafael Martí DE VICIANA», Arxiu de Textos Catalans, 2 (1983), pp. 357-361. ¶ 3 i Martí de viciana: Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2002, p. 63.
¶ 4 Anales valencianos, estudi preliminar, edició i índex de Maria Luisa Cabanes Catalá, Saragossa, Anubar, 1983, pp. 5-6. ¶ 5 Martí DE VICIANA: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando, Barcelona, Edicions del Mall, 1982 i Llibre de virtuoses costums, edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987. ¶ 6 Crònica de Pere Maça..., op. cit., p. 9. ¶ 7 El ms 17711 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un bell exemple d’aquesta circulació que conté elements de contacte amb les cròniques valencianes del segle XV. Actualment treballem en l’edició i estudi d’aquest manuscrit. ¶ 8 Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12. Tot i que encara no s’ha escrit una biografia de Martí de Viciana el Vell, hi existeixen una sèrie d’autors que s’han aproximat al personatge, potser des d’una òptica escariada, a través del seu nét l’historiador Martí de Viciana, autor de la Crónica de la ínclita i coronada ciudad de Valencia..., op. cit., cf. Joan RODRÍGUEZ CONDESA: Rafèl Martí de Viciana (Estudi biobliográfich), València, 1911, Borriana, 2003; Vicente FORNER TICHELL: Familia de los Viciana, València, 1922, Borriana, 2002; Ángel SÁNCHEZ GOZALBO: Els Viciana i la nostra literatura, València, Publicacions dels cursos de Llengua i Literatura Valenciana de lo Rat Penat, núm. 12, 1963; José María DOÑATE SEBASTIÁ: «Aportación al estudio de los Viciana, Saitabi, XV (1965), pp. 59-72, Martí DE VICIANA: Crónica de la ínclita i coronada ciudad de València, estudi preliminar de Sebastián García Martínez, València, Universitat de València, 1983, vol. 1. Antonio Ferrando Francés és potser l’autor que més s’ha acostat a la biografia d’aquest personatge, cf. Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12; «De la tardor medie val al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002, Borriana, Ajuntament de Borriana, 2002, pp. 21-35 i Caplletra, 34 (2003), pp. 31-53. ¶ 9 J. M. TORRES: «Advertencia al lector», Segunda parte de la Crónica de Valencia, València, Sociedad Valenciana de Bibliófilos, 1881, pp. XIII-XIV, reimpressa per Librerías París-Valencia, València, 1980. Tomàs Martines repassa la trajectòria d’aquesta confusió i confirma l’autoria del copista Blay per a dues obres, l’Econòmica d’Aristòtil i el Llibre de bones costums de Sèneca, cf. Tomàs MARTINES: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94. ¶ 10 Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28 (2010), p. 187. ¶ 11 En temps de redacció del dietari, durant el Quatrecents valencià, la ciutat ressaltava com un dels centres més importants del Mediterrani, amb un port d’intensa activitat i relacions marítimes importants, cf. Antoni FURIÓ: «València “cap e mare de tot lo regne”», Afers. Fulls de recerca i pensament, 80/81 (2015), pp. 149-179. ¶ 12 Martí de Viciana degué nàixer abans de 1440-1445, cf. Comentari..., op. cit., p. 9.
¶ 13 Cf. Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística...», op. cit., pp. 181-205. ¶ 14 D’aquest manuscrit s’han publicat tres textos íntegres, cf. Martí de VICIANA: Comentari..., op. cit.; una traducció del Liber de moribus, de Sèneca feta per Martí de Viciana, cf. SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i un petit fragment inclòs al manuscrit que tracta escadusserament els capítols matrimonials entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, cf. Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit.
¶ 15 Cf. Martí DE VICIANA: Comentari a l’Esconòmica..., op. cit.; SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit. ¶ 16 Cf. Josep ROMEU I FIGUERAS: Corpus d’antiga poesia popular, Barcelona, Barcino, 2000, p. 68 i Gabriel LLABRÉS: «Motius del rei en Pere (IV)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Lulilana, octubre de 1891, pp. 143-144, reproduït a La veu de Catalunya, 42 (1891), pp. 545-546.
¶ 17 Molt similar amb algunes variacions a la relació continguda a Berenguer DE PUIGPARDINES: Sumari..., op. cit., pp. 88-89 i a Melcior MIRALLES: Crònica i dietari..., op. cit., p. 101. ¶ 18 Cf. Miquel COLL I ALENTORN, Llegendari..., op. cit., pp. 7-50 i Pere QUER I AIGUADÉ: «L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae...», op. cit., pp. 365-372. ¶ 19 Cf. Cronicó de Perpinyà..., op. cit., pp. 10-17. Tant el Cronicó com el text editat coincideixen en la data de 1265 per anotar l’entrada de Jaume I a Múrcia, d’acord amb l’estil florentí de l’any de l’Encarnació. Data que es correspon a l’any 1266 del nostre còmput. ¶ 20 Els Anales arriben fins a l’any 1248 a partir de la qual data s’introdueix una «Genealogia dels reis de la Corona d’Aragó», Anales..., op. cit., pp. 12-13.
¶ 21 Cf. Pere TOMIC: Històries e conquestes..., op. cit., p. 283.
¶ 22 Cf. Melcior MIRALLES: Crònica..., op. cit., pp. 96-120.
Textos històrics de Martí de Viciana el Vell
[NOTA AUTÒGRAFA DE MARTÍ DE VICIANA]
||115 A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana.
1.
[SENYALS DEL CEL]
||115v Los senals del cel, no obstant sien alguns naturals, enperò quant alguns vénen ab major que sa natura los inclina,1 deuen molt tembre la gent, com nostre Senyor nos los aja donats per seyal de la fi del món. E lo bon cristià, tenint ho portant per títol lo capítol lo dit de l’Avangeli «estote parati &»,2 deu aquels, no obstant, com dit he sien o puxen ésser naturals, enperò deu tembre e pensar, donchs, per aquels al temps que aparexen se seguex algun cas e gran deu ésser3 lo [e]cripsi del sol.4 L’any mil CCCCXXXXVIII tro a l’any MCCCCLXXVIII se són seguits e vists per mi los senals següents:5
Primerament, a [...]6 de agost en l’any MCCCCXXXXVIII fonch eclipsi de sol, del qual s’escorí més de la mitat o prop.7 En aquel temps se féu ligua del turch ab genovesos, de hon se segueix que a pocs dies que hun genovés vené al traydor del turch Gostantinoble, que no pasaren V o VI anys de l’aclipsi principià fer guerra a la cristiandat.8
En l’any mil [CCCC]LV en Espaya avia una cometa envés ponent ab un gran rag ves orient que a mil anys no·s lig altra, tal se mostrà’s tal ne tamaya.9 Aquel any morí l’arquebisbe de Çaragoça don Dalmau de Mur,10 Déus aga, lo qual era causa de tota la pau de Aragó e singular prelat.11 Enaprés morí lo rey don Alfonso, de grandísima memòria, e la reyna dona Maria, sa muler.12
A tant de setenbre any MCCCCLII, en lo regne de Castella, veren exir una bara