Senyors, bandolers i vassalls. AAVV
Читать онлайн книгу.
padre Francisco..., pp. 37-42; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., p. 339.
¶ 83 À. CASALS, Antoni Roca, el capellà..., p. 41; L. OBIOLS PEREARNAU, «Castellbò, 15281548...», pp. 203-251.
¶ 84 C. GÓMEZ RODELES (ed.), Sanctus Franciscus Borgia..., vol. II, pp. 4-5; S. J. ROVIRA I GÓMEZ, «Els primers Oliver de Boteller (segle XVI)», Paratge, 1994, núm. 5-6, pp. 20-21.
¶ 85 L. OBIOLS I PEREARNAU, «El bandolerisme a la Cerdanya: algunes precisions (1526-1593)», en À. Casals (dir.), El bandolerisme a la Corona d’Aragó, vol. I, Cabrera de Mar, Galerada, 2012, pp. 185-222; id., «Castellbò, 1528-1548...», pp. 203-251.
¶ 86 À. CASALS, Antoni Roca, el capellà..., pp. 20, 26-27; B. HERNÁNDEZ, «Bandos y piratería...», pp. 187-188.
¶ 87 A. ALCOBERRO, Pirates i bandolers..., pp. 61-62; X. TORRES I SANS, «El bandolerismo mediterráneo...», p. 409.
¶ 88 B. CANELLAS ANOZ, Francesc de Borja..., pp. 131-138.
¶ 89 J. BUYREU JUAN, Institucions i conflictes a la Catalunya moderna, Barcelona, Rafael Dalmau, 2005; À. CASALS, L’Emperador i els catalans...; E. GARCÍA HERNÁN, «Francisco de Borja, virrey de Cataluña, 1539-1543», en M. Rivero Rodríguez, A. Álvarez-Osorio Alvariño (coord.), Carlos V y la quiebra del humanismo político en Europa (1530-1558), Madrid, SECC, 2001, pp. 343-360.
¶ 90 À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., 382-389; R. GARCÍA CÁRCEL, «Cataluña y la monarquía...», pp. 173-175.
¶ 91 Veg. S. LA PARRA LÓPEZ, «Francesc de Borja, duc abans que sant», en L’Europa renaixentista. Simposi Internacional sobre els Borja, Gandia, CEIC Alfons el Vell, Editorial Tres i Quatre i Ajuntament de Gandia, 1998, pp. 271-306.
¶ 92 Veg. M. ARDIT LUCAS, «El ducat de Gandia en el mapa senyorial valencià (cap a 1540: una primera aproximació)», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 41-60. Si al patrimoni dels Borja, li afegim el dels Centelles d’Oliva, al que van accedir per la via matrimonial del V duc de Gan dia, Carles de Borja, amb Magdalena de Centelles, i el control que sobre l’ordre de Montesa va exercir Pere Lluís Galceran de Borja des de 1544 fins el 1592, parlem sobradament de la nissaga aristocràtica més important del regne durant la segona meitat del Cinc-cents. Veg. F. ANDRÉS ROBRES «Los Borja al asalto de Montesa: prolegómenos, primer intento (1537) y gestación del definitivo (1544)», en R. Franch Benavent, F. Andrés Robres y Rafael Benítez Sánchez-Blanco (eds.), Cambios y resistencias sociales en la Edad Moderna. Un análisis comparativo entre el centro y la periferia mediteránea de la Monarquía Hispánica, Madrid, Sílex, 2014, pp. 295-303; M. ALMENARA SEBASTIÀ i J. F. PARDO MOLERO, «Borja-Centelles: una polémica relación familiar en la Valencia del XVI», Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, 4 (2012-2013), Gandia, IIEB, CEIC Alfons el Vell, pp. 25-40.
¶ 93 Veg. S. LA PARRA LÓPEZ, «La família de san Francisco y la violència señorial valenciana», en E. García Hernán i M.ª del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Politica, religión y cultura en la Edad Moderna, València- Roma, Albatros Ediciones i IHSI, 2011, p. 147. Aquestes poblacions conformaven la vila i honor de Corbera. AHN, Secció Noblesa, Osuna, carpeta 141, doc. 11.
¶ 94 M. BATLLORI, «El ambiente familiar de san Francisco de Borja», Razón y Fe: Revista hispanoamericana de cultura, 186 (1972), pp. 393-403; S. LA PARRA LÓPEZ, «La família de san Francisco...», pp. 147-149; F. PONS FUSTER, «Dos modelos culturales...», p. 182.
¶ 95 A propòsit de la vessant festiva de la cort virregnal de València, veg. L. del MILÀ, «El cortesano» (estudi introductori i edició a càrrec de Vicent Josep Escartí), València, Institució Alfons el Magnànim, 2010.
¶ 96 V. CASTAÑEDA y ALCOVER, «Don Fernando de Aragón...», pp. 268-286; J. MARTÍ FERRANDO, Poder y socie dad...; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 196-393; R. PINILLA PÉREZ DE TUDELA, El virreinato conjunto de doña Germana de Foix y don Fernando de Aragón (1526-1536). Fin de una revuelta y principio de un conflicto, tesi doctoral, València, Universitat de València, 1982.
¶ 97 J. F. PARDO MOLERO, «Después de la Germanía. Control militar en Xátiva y Alzira (15221524)», Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història. 1 Extra (1996), pp. 95-114.
¶ 98 AGS. Estado, llig. 300, f. 134r.
¶ 99 V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 193-211.
¶ 100 Veg. doc. núm. 1. La citada pragmàtica va ser llegida expresament a les portes de les cases de Lluís i Eiximén Peres de Calataiud, senyor de Real, i Ramon Lladró, senyor de Castalla, Tibi i Picassent, i Gaspar i Gracià de Monsoriu, segurament degut a les diferències que havien tingut els anys anteriors. S. URZAINQUI SÁNCHEZ, Violencia nobiliaria en el reino de Valencia durante la época de Carlos V, treball d’investigació, València, Universitat de València, 2005, pp. 22-33.
¶ 101 Veg. doc. núm. 2 i 3. Bartomeu Gomis va estar entre els defensors de Pere Colomer el 8 de gener de 1533, en motiu de l’aldarull per la presa de possessió del forn de Carcaixent. És per això que necessàriament era contrari dels Talens i Garrigues que maldaven per arrendar el forn de la citada població. F. GARCIA-OLIVER, La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval, València, Universitat de València, pp. 151-153.
¶ 102 Veg. doc. núm. 4. Vicent i Tomàs Segura formaven part del bàndol dels Valero. Encara a mitjan març de 1546 Tomàs Segura era sotmès a tortura: «Ítem. A deu de dit, per donar hun turment a Thomàs Segura inculpat en una mort, cinch sous». ARV, Reial Cancelleria, 1321, ff. 25r-27r.
¶ 103 Veg. doc. núm. 5.
¶ 104 El 24 d’octubre de 1543 Miquel Tovià, sastre, li va vendre una casa franca amb dos obradors situada al carrer Major a Francesc Olzina per 7.700 sous. ARV, Mestre