Pròleg

      El lector té a les mans un conjunt d’anàlisis breus i sintètiques que un equip d’especialistes ha dedicat als llibres de Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) editats abans de la seua mort. L’escriptor començà aquest trajecte l’any 1948, amb el poemari Sobre Narcís, i el va finalitzar el 1991, amb el sisé volum de les Obres completes. L’arc traçat comprén més de quaranta anys de dedicació quasi absoluta a la literatura en les seues més variades formes, i deixa el testimoni d’una de les veus més prolífiques, versàtils i lúcides de les lletres catalanes del segle XX.

      Amb aquest volum hem volgut sotmetre a examen els diversos registres de la literatura fusteriana, des de la realitat i les perspectives del present, amb el propòsit d’oferir una guia de lectura, tan ben resumida com hem sabut, als qui ja coneixien la seua obra i als qui encara no s’hi havien acostat. Tots els qui hem intervingut en la confecció d’aquest panorama compartim la voluntat d’eixamplar el coneixement que es té de l’escriptura fusteriana, per damunt de les visions reduccionistes, i a vegades maniquees, i de les modes editorials o comercials que, en un moment o altre, semblen imposar-se a la qualitat de determinats autors.

      Encara que fou reconegut sobretot com a assagista, Joan Fuster també conreà la poesia, l’aforisme, el dietarisme, la crítica literària, l’articulisme periodístic, la traducció i la historiografia. La seua producció es distingeix per la diversitat formal, però també temàtica. Així, a més de nombrosos escrits sobre la realitat històrica, social i cultural de l’àmbit lingüístic català –amb una dedicació «apassionada» al País Valencià i els seus problemes–, hi trobem apunts i comentaris morals referits a la vida quotidiana i reflexions sobre política, literatura, filosofia i art, que palesen la capacitat analítica del seu pensament. No obstant aquesta varietat, que no vol dir dispersió, es tracta d’una obra que, tal com reclamava Josep Iborra, admet una visió integral, i no tan sols a nivell estilístic, sinó, sobretot, des del punt de vista dels principis metodològics, ètics i conceptuals que la defineixen, com ara el racionalisme, l’examen acurat de la realitat o el reconeixement de l’«originalitat irreductible» de l’ésser humà, i dels seus drets.

      En el present volum, només s’han obviat dos títols de Fuster: Valencia i Ausiàs March. El primer, publicat a Madrid el 1961 per la Dirección General de Turismo, i escrit en castellà, és un fascicle divulgatiu de només setze pàgines sobre la ciutat de València. L’escassa rellevància del text, en comparació amb llibres de temàtica semblant com El País Valenciano o Veure el País Valencià, ens ha dissuadit de ressenyar-lo. El segon, publicat el 1982 per Eliseu Climent, conté dos assaigs que ja s’havien inclòs, el 1968, en el primer volum de les Obres completes. També s’han exclòs els llibres ampliats i/o modificats en reedicions posteriors a la mort de l’autor, les antologies de la seua obra i les traduccions. Hem seguit el mateix criteri amb els incomptables pròlegs que hagué d’escriure per a escriptors, músics i artistes plàstics, i amb els llibres i les monografies col·lectives en què participà.

      En l’estructuració dels comentaris s’ha preferit adoptar un sistema de diccionari que ordene alfabèticament els títols. Altres solucions no ens han semblat del tot adients. S’hauria pogut establir una classificació per gèneres, però això hauria creat problemes de col·locació en algun cas. No era millor una sistematització cronològica d’acord amb les dates de publicació, ja que hi hagué retard en l’aparició al mercat de certs títols, els originals dels quals eren anteriors als d’altres que gaudiren d’una major agilitat per part de l’editorial corresponent. I, a més, cal tenir en compte que alguns volums contenen anotacions de diari o articles periodístics, és a dir, reculls de textos amb dates molt diferents, impossibles de situar en un índex merament cronològic.

      Val a dir que no hem pretés esgotar totes les possibilitats d’aproximació a l’obra de Fuster, que ja ha estat abordada per historiadors, filòlegs, filòsofs, periodistes i altres en monografies particularitzades o en congressos, i que continuarà sent objecte d’estudis acadèmics i de debats, sinó oferir-ne una guia indiciària suficientment completa perquè el lector trie el seu propi itinerari d’acord amb els seus interessos i motivacions. Per tant, hem elaborat un recull de perspectives adreçat a un públic ampli, tot i que el lector especialitzat també hi trobarà dades i reflexions suggeridores. Amb aquesta finalitat, hem comptat amb la col·laboració de Francesc Calafat, Guillem Calaforra, Romà de la Calle, Ferran Carbó, Antoni Furió, Carme Gregori, Francesc Pérez i Moragón i Enric Sòria, tots ells estudiosos de prestigi reconegut sobre la vida i l’obra de l’escriptor valencià, i jo mateix he hagut d’ocupar-me en la redacció d’alguns articles. Per tal de facilitar el maneig de les ressenyes publicades, J. Antoni Carrasquer, director de la Casa Joan Fuster, ha elaborat un índex cronològic de les primeres edicions i una bibliografia general orientativa de les reedicions de cada títol. Aquests complements es publiquen en un apèndix al final del volum.

      Aquest «diccionari» –una mica informal en la seua conformació, tal com hauria agradat al nostre escriptor–, constitueix una novetat en la historiografia de la literatura catalana i posa en relleu la intensa activitat cultural que desenvolupà Joan Fuster al llarg de la seua vida, una activitat que mai no l’allunyà dels seus conciutadans. Ben al contrari, esperonà en ell l’afany de reconstruir la consciència nacional dels valencians des de la talaia intempestiva de l’intel·lectual compromés. Sabé, en definitiva, conjugar la determinació de l’escriptor capaç de bastir un edifici literari de dimensions imponents amb la saviesa del pedagog que exerceix un magisteri exemplar sobre les generacions posteriors. Aquestes no han estat, en absolut, raons menors per a avalar l’obra. De fet, el llegat fusterià és d’una vastitud tan desbordant que faríem bé d’aprofitar-nos-en fins a l’última engruna.

      En última instància, no voldria finalitzar aquestes paraules introductòries sense expressar el meu agraïment a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, a la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i a la Casa Joan Fuster, que n’han fet possible l’edició. I, en el pla personal, a J. Antoni Carrasquer, que ha estat l’autèntic impulsor del projecte, a Ferran Carbó, pel seu suport incondicional, i a Francesc Pérez i Moragón, pel seu assessorament constant.

      SALVADOR ORTELLS MIRALLES