Carles I sense censura. Jordi Bilbeny
Читать онлайн книгу.
geogràfica. Cosa que ens indica que, per més que el text ja vingui farcit de noms de personatges castellans,333 a la mentalitat del cronista no hi va haver cap moviment del rei Francesc per les terres d’Espanya. Que és com dir que no es va moure de la Nació Catalana.
Anem veient que ara un autor i suara un altre, comenten que la destinació última de Francesc I no va ser Madrid, sinó o bé Alacant o bé Xàtiva. I a les envistes del que he mostrat fins aquí, és més que versemblant que fos així. Ara, el gran dilema que tinc per resoldre és que, o bé de València i Benissanó, el rei de França passés a Xàtiva, per l’interior, i d’aquí es dirigís a Alacant, o bé que passés amb tota l’armada naval cap a Dènia i d’aquí, també per mar, cap a Alacant i, finalment –i tan sols finalment– el duguessin a Xàtiva, com es llegeix que hi va arribar en els relats de certs cronistes i com seria coherent si acceptem finalment que «Xàtiva» és substituït per «Madrid» a les cròniques i a la documentació. El trajecte és més que important, perquè, si com diu l’Antonio Suárez, «després que el Rei arribà a Benissanó, el virrei Carles de Lanoy passà a la Cort»,334 això revelaria que allà on hi hagués el virrei, forçosament hi havia d’haver la cort imperial i hi havia d’haver, consegüentment, l’Emperador. I, semblantment, ho confirma En Tomaso Costo, pel qual «el mateix rei Francesc és conduït per En Lanaia a Espanya a l’Emperador».335 En Suárez ho diu ben clar: «A aquesta ciutat arribà Carles de Lanoy, on se li feu una rebuda solemne i l’Emperador el rebé amb demostració de gran plaer i l’honorà molt».336 Ara bé, com que En Lanoy ja sabem que va amb l’estol imperial per mar seguint la costa del regne de València, es pot deduir que l’Emperador s’havia de trobar en algun indret del regne, molt possiblement a la costa. De fet, és el mateix Suárez que ens consigna que fos quina fos la ciutat on era l’Emperador, aquest, «en la qual ciutat havia cridat els regnes a Corts».337 I En De Sayas ho corrobora en afirmar que el Cèsar es trobava «celebrant corts als súbdits d’aquelles Corones».338 Dada doblement extraordinària que ens permet llegir que, per tal com a Castella, llevat d’excepcions puntuals, des del 1250 «les Corts que havien existit amb independència als dos regnes [de Castella i Lleó] foren comunes per a tots dos»;339 i per tal com només es convocaven procuradors de disset ciutats, i no pas braços ni molt menys corones o regnes, l’Emperador només podia ser en una ciutat de la Nació Catalana celebrant-hi unes Corts Generals, on sí que s’hi convocaven els regnes. En aquest cas, al regne de València. Podia ser, doncs, aquest final de trajecte, Alacant?
A favor d’aquesta conjectura hi ha un bon gavadal de llibres i documentació diversa que ho certifiquen obertament. És a dir, que exposen amb tots els ets i uts que el rei de França, malgrat tots els silencis, adulteracions i deslocalitzacions de les fonts espanyoles, va ser dut presoner al castell d’Alacant. Així, En Sharon Turner, a la seva crònica sobre Enric VIII, ens explicita que «Francesc fou dut des de Barcelona a Alacant»,340 on arribarien sobre el 9 de juliol, car és en aquesta data que «els tres ambaixadors a Espanya informaren En Wolsey que “el Rei Francès és ara a prop de València en un castell gens segur, i a la vora del mar”»;341 informació que, pel context i tot el que ja sabem, ens emmena directament a Alacant, per bé que en aquella data precisa Francesc era a Benissanó. Sembla, doncs, que hi ha hagut alguna mena de confusió en la transcripció dels fets i que s’han tornat a barrejar els castells d’Alacant i Benissanó. Tot amb tot, aquesta dada dels ambaixadors anglesos donant notícia que Francesc és prop de València, en un castell d’una ciutat marítima és també altament significativa. Vol dir que els qui subscriuen la missiva són aquí i han vist el que s’hi esdevé i n’informen el canceller anglès. Doncs bé: quan En Martí de Salinas escriu, al 30 d’abril del 1525, a l’infant Ferran, germà de Carles I, per exposar-li tot el que va succeint a la Cort, i com l’Emperador ha decidit casar-se, li comenta que «vénen ambaixadors d’Anglaterra i tenen pensament que ells compliran la necessitat que els constreny al casament. S[a] M[ajesat] donarà en aquestes corts el millor mitjà que podrà perquè puguin marxar».342 És a dir, que assegura que els ambaixadors han arribat on hi ha la Cúria imperial i on se celebren les Corts. Però, atès que ja hem vist els ambaixadors a València, informant també dels moviments del rei de França, cal deduir tranquillament que les Corts havien de ser necessàriament al regne de València. Raó per la qual En Salinas també objectiva que «després que s’acabin les Corts de Castella, n’ha de tenir unes altres a Aragó».343 I això serà efectivament així si tenim present que, abans de les Corts de Montsó, del juliol del 1528, les úniques Corts que es van celebrar van ser les de València, que va clausurar Carles abans de passar a Montsó. Perquè, altrament, En Salinas hauria dit que després de les de «Castella» vindrien les de «València», com efectivament ara sabem que es van donar. L’oblit, per tant, de les Corts de València pressuposa intrínsecament que l’ambaixador hi era i que, en el text, han estat substituïdes per les de «Castella». I això no és tot. En una nova missiva datada al 26 de juny, En Salinas torna a escriure a l’infant Ferran que «vingué nova que el rei de França era arribat en aquests regnes i que la causa [que es tractava a la cort sobre temes de Nàpols] se suspengué fins que el virrei arribés a aquesta Cort, el qual s’espera dins de deu dies».344 D’on cal deduir-ne dues coses transcendentals. La primera, que, per tal com el rei francès va arribar a Barcelona i d’aquí va passar a Tarragona, des d’on va ser conduït a València en aquelles dates precises que En Salinas escriu aquestes noves, quan exposa que «el Rei de França ha arribat a aquests regnes», és que ell hi ha de ser i que, en conseqüència, la cort imperial també. I la segona és que si al 26 de juny ens assegura que s’espera l’arribada del virrei de Nàpols a la cort «dins de 10 dies», i sabem pels ambaixadors anglesos que Francesc va arribar a Benissanó pels volts del 9 de juliol, si comptem els deu dies a partir del 26 de juny, ens n’anem al 7 de juliol. I, donat que En Salinas diu que el virrei arribarà «a aquesta Cort», és de còngrua deducció establir que la cort era o bé a València o en algun lloc molt proper. I En Salinas no és un espectador qualsevol, sinó l’ambaixador del germà del Cèsar i suposo que, per això mateix, redacta que «el virrei ha escrit lletres de la seva mà a l’Emperador, les quals jo he vist».345 I que també, exactament per això, pot saber quan arribarà En Lanoy a la cort. Per tant, si l’Estat Major i l’Emperador comptaven que el rei francès arribaria a Catalunya a mitjan juny i que amb ell s’hi havien de produir les esperades negociacions de pau, també hauria estat normal que s’haguessin convocat unes corts a fi de poder tractar tots els punts de la famosa pau. Doncs bé: abans ja he indicat com En Fortea assegurava que les Corts del 1525 es van engegar el primer de juny, cosa que semblaria del tot normal si s’hagués tractat d’unes corts valencianes o convocades a València, on a final de juny hi arribava el rei gal.
Però continuem. El primer cronista hispànic que exposa amb profusió de detalls que el rei de França va ser conduït a Alacant és En Pere Vallès a la seva Història del Marquès de Pescara, del 1558. Segons ell, doncs, «el Rei Francesc, navegant a rem, i amb bonança de vent, vers Espanya, arribà a Barcelona, [on] fou rebut amb aparat reial: i de Barcelona, per la costa, fou portat a Alacant, que és port de València, perquè, escurçant el camí per terra, arribés més prest a l’Emperador».