Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs. Jafudà Bonsenyor
Читать онлайн книгу.
la concessió el 1294 —ja sota el regnat de Jaume II— d’una llicència en exclusiva per redactar documents aràbics a Barcelona i al seu terme, i segons la qual tots els contractes i documents signats per ell tenien la mateixa validesa que els emesos per un notari. Aquests privilegis s’ampliarien amb dos salconduits reials també concedits per Jaume II el 1305 per traficar amb mercaderies, així com amb la prerrogativa el 1310 de permetre sempre l’entrada a Barcelona a Jafudà i als seus fills, encara que no haguessin satisfet els tributs deguts a l’aljama, i que, ni per aquesta morositat, ni els seus llibres ni d’altres béns de la seva propietat no fossin mai empenyorats.
Els deutes que Jafudà Bonsenyor sembla que arrossegava amb les autoritats de l’aljama jueva barcelonina, potser van poder ser saldats amb l’encàrrec reial el 1313 de traduir de l’àrab al català una part de l’obra de cirurgia del metge andalusí Abú al-Kàssim al-Zahrawi —avui perduda—, segurament la que tractava de les sagnies, i per la qual va cobrar l’elevada quantitat de mil sous barcelonins. D’altres documents testimonien que Jafudà vivia i treballava com a traductor i metge a la cort encara el 1318, i sembla que morí vers el 1331. El seu fill, Astruc Bonsenyor, continuaria lligat a la cort reial com a metge encara de Jaume II i ja d’Alfons III, els quals li renovarien els privilegis conferits anteriorment al seu pare i al seu avi, ço és, permís per poder aixecar cases, obrir finestres i portes damunt la murada de casa seva, i mantenir la immunitat de poder entrar sempre al call sense haver satisfet al govern de l’aljama les talles exigides, ni que, per aquest motiu, se li ocasionés cap ofensa ni injúria.
Jafudà Bonsenyor, al preàmbul del Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs, en la dedicatòria al rei Jaume II, enumera un a un els títols del monarca que li ha fet l’encàrrec, entre els quals hi ha el de rei de Mallorca. És gràcies a aquest esment que podem datar l’encàrrec de l’obra abans de 1298, any en què foren restituïts per mediació del papa Bonifaci VIII els territoris de la Catalunya del Nord i de les Illes al també rei Jaume II de Mallorca i que li havien estat usurpats pel seu nebot Alfons II el Franc. L’encàrrec, com el nostre autor exposa molt bé en la dedicatòria, consistia a confegir un recull de màximes traduïdes de llibres en àrab. Moltes de les 753 sentències recollides podrien provenir de llibres orientals en àrab i en hebreu, i d’altres potser d’autors grecs, i encara algunes més d’escriptors llatins o d’origen cristià. L’agrupació d’aquestes sentències en capítols temàtics molt desiguals ens porta a pensar que Jafudà les endreçà al seu gust i acabà fins incloent en el recull, a tall d’antologia personal, moltes altres dites d’origen popular.
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs s’inscriu dins la tradició d’obres de caràcter didàctic i moralitzador —amb la seva dosi de misogínia inclosa— molt comunes durant l’edat mitjana. D’altres autors d’aquest gènere a casa nostra durant el segle XIII foren el mateix rei Jaume I, a qui s’atribueix el Llibre de saviesa —també dit Llibre de doctrina—, o Guillem de Cervera —conegut com a Cerverí de Girona— i els seus Verses proverbials.
L’antologia de Jafudà Bonsenyor és si fa no fa coetània de les col·leccions de proverbis de Ramon Llull, com els Proverbis de Ramon de 1296, els proverbis de la Retòrica nova de 1301, els Mil proverbis de 1302 o els Proverbis d’ensenyament de 1309, als quals seguiran en la tradició gnòmica catalana obres com el Llibre de bons amonestaments d’Anselm Turmeda, els coneguts Proverbis de Salomó o, ja al segle XV, la Doctrina moral del mallorquí en Pacs, que trenà proverbis i frases d’autors llatins i cristians sobre temes morals, de l’home i de les seves activitats i els seus productes.
El llibre de Jafudà és una mena de manaments de la vida pràctica i una bona mostra del coneixement que l’experiència i les coses del món atorguen als humans. El seu recull gaudí d’una gran acceptació i un bon ressò durant el segle XIV tant entre la classe aristocràtica com entre les populars. Com a florilegi que és de màximes i dites d’antics filòsofs orientals i grecs, destaca per expressar idees i pensaments vastíssims i enrevessats amb molt poques paraules. Les dites aplegades al seu llibre, nogensmenys, traspuen una bona dosi d’escepticisme, cosa que ens permet imaginar la personalitat del personatge i descriure’l com un home pràctic, recelós i desconfiat o, com molt bé es diu, «escalivat del món», per bé que segons el que també ens diuen els documents que guardem sobre ell, caminés sempre sobre coixins.
El Llibre de paraules i dites de savis i filòsofs tingué fama al seu temps, i la col·lecció apareix citada en obres posteriors i fins va ser traduïda completa al castellà al segle XV. No obstant això, no seria fins al 1889 que el bibliotecari, arxiver i lul·lista mallorquí Gabriel Llabrés l’editaria de manera completa a Palma, tot adjuntant-hi un glossari i les col·leccions de màximes coetànies del Llibre de Cató i dels Proverbis de Salomó. La seva edició segueix al peu de la lletra el manuscrit nº 1.031 de la Biblioteca Nacional de Catalunya, el qual, pel fet d’haver conservat el text complet i haver estat copiat al segle XIV, s’imposava als altres set manuscrits dels segles XIV i XV conservats avui en diferents biblioteques com l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Arxiu Capitular de Barcelona, la Biblioteca Nacional de España i la Bibliothèque nationale de France a París. Avui, per encàrrec de l’Editorial Barcino, versionem en català actual aquest clàssic de la moralística medieval catalana tot seguint l’edició de Gabriel Llabrés de 1889, amb la intenció de fer conèixer la saviesa que sempre atorga la lectura d’una bella col·lecció de màximes com aquesta —algunes d’elles ben vives i encara en ús—, obra excepcional per haver estat escrita per un autor jueu en la nostra llengua catalana que, de totes passades, també era la seva.
Manuel Forcano
Coberta de l’edició de 1889 de Gabriel Llabrés
LLIBRE DE PARAULES I DITES DE SAVIS I FILÒSOFS
LLIBRE DE PARAULES E DITS DE SAVIS E FILOSOFS
Com lo molt alt, e molt noble, e molt poderós senyor en Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Sicília, de Mallorca, de València, de Sardenya e de Còrsega, comte de Barcelona, lo qual es curós de cercar, saber e tractar, en aquell més que negun altre senyor, per lo gran enteniment e per lo gran compliment de tot bé que en ell és, e per ço com sap e entén que el saber és un dels majors béns que Déu ha donat a les gents, especialment a aquells qui l’amen, el qual és senyal de la claror del cors e dels bons capteniments, e amb lo qual aconsegueix hom honrament e gran profit al cors e a l’ànima, així com diu lo savi: «No és neguna cosa de major profit com saber; que si vol guanyar aquest segle, guanya’l, e si vol guanyar l’altre, ha’n poder»; haja manat a mi, Jafudà, jueu de Barcelona, fill de N’Astruc Bonsenyor, ça enrere, que jo degués ajustar e ordonar paraules de savis e de filosofs, e trer de llibres aràbics e aquells llibres parlen més a bastament d’aquestes coses que no pas els altres; i que amb aquestes dites sentències m’hagi manat fer un llibre, és un gran encàrrec per la poca saviesa que jo tinc; emperò, tot confiant en la gràcia de Déu i en la mercè del senyor rei, humilment i tal com cal fer, tradueixo les dites sentències de l’àrab al romanç en la manera que més endavant contenen els capítols que segueixen.
LLIBRE DE PARAULES I DITES DE SAVIS I FILÒSOFS
Com que el molt alt i molt noble, i molt poderós senyor en Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Sicília, de Mallorca, de València, de Sardenya i de Còrsega, comte de Barcelona, delerós d’investigar, saber i tractar més que cap altre senyor, pel gran enteniment i pel gran compliment en ell de tot bé, i perquè sap i entén que la saviesa és un dels majors béns que Déu ha donat als homes, especialment a aquells que l’estimen, la qual cosa és senyal de claror del cor i de bon capteniment, i amb la qual tothom aconsegueix