De València i Mallorca. Josep Massot i Muntaner
Читать онлайн книгу.
i Maria Pilar Perea li varen dedicar una extensa miscel·lània que aparegué a Castelló de la Plana amb el títol La cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner, i que comptà amb la participació de més de dues dotzenes d’investigadors. D’altra banda, en setembre-octubre de 2007 el núm. 859 de la revista mallorquina Lluc li dedicà un dossier –titulat «Josep Massot i Muntaner, un savi infatigable»– que estava integrat per articles de Jaume Guiscafrè, Joan Mas i Vives, Pere Rosselló Bover, David Ginard, Pere Fullana i Margalida Tomàs; i també per una entrevista realitzada per Pere Antoni Pons i una breu semblança biogràfica que anà a càrrec del seu germà Biel.
Algun temps després, en 2012, Joan Martí i Castell i Josep Moran editaren un complet volum de Bibliografia de Josep Massot i Muntaner, amb prefaci de Josep M. Soler, abat de Montserrat, i pròleg d’August Bover. I aquell mateix any, a propòsit de la concessió del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el núm. 60 de la revista valenciana Caràcters li dedicà un nou monogràfic amb articles de Vicent Simbor, Carme Gregori, Lluïsa Julià i Damià Pons. Finalment, en 2015 la Societat Catalana de Llengua i Literatura –de la qual, com ja ha sigut dit, va ser fundador i primer president– volgué homenatjar-lo amb l’edició d’un llibre a cura d’August Bover i Manuel Llanas que, amb el títol de Saviesa i compromís, aplega nou entrevistes que va concedir entre els anys 1999 i 2012.
Precisament, a l’escrit titulat «Doctor subtilis», que obre el volum Saviesa i compromís, Salvador Giner qualifica Josep Massot i Muntaner com a «feiner impenitent», «de ferrenca voluntat» i «assenyat com cap altre».7 Són qualificatius que denoten exemplaritat i que li escauen com a anell al dit; i per a comprovar-ho només cal fullejar el llarg miler de treballs (entre articles, col·laboracions en obres col·lectives, pròlegs, ressenyes…) i la vuitantena llarga de llibres que, sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, porta publicats a dia d’avui (un total de 1.176 publicacions a hores d’ara): «una obra monumental a través de la qual ha anat prenent cos un dels projectes intel·lectuals més solvents i ambiciosos de l’àmbit cultural català en l’època contemporània», en paraules de Carme Gregori.8
Atent a totes i cadascuna de les manifestacions que la cultura catalana genera a qualsevol coordenada del globus terraqüi, el pare Massot ha sabut guanyar-se l’adhesió i l’estima d’un «estol d’amics fidels i incondicionals que abasta tots els continents», al qual es refereix en l’escrit que obre aquest volum; i singularment les nostres, les dels valencians. La seua vinculació amb la Universitat de València està basada en el contacte directe amb els membres del Departament de Filologia Catalana i en l’edició, fa més d’un quart de segle, de conjunts d’estudis de la importància i la solidesa de les miscel·lànies dedicades a Joan Fuster (vuit volums) i Manuel Sanchis Guarner (tres volums); i també en l’edició d’actes de diversos col·loquis, en alguns dels quals, per cert, ha participat.
En aquest sentit, resulta oportú destacar l’estreta col·laboració que, gràcies a la seua mediació, ja fa dècades que varen establir les tres universitats públiques valencianes i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, fruit de la qual han pogut ser realitat, entre d’altres, els 86 títols de la collecció Biblioteca Sanchis Guarner i els 61 números de la revista Caplletra. Tot un cabal cultural i científic que té en aquest polifacètic «mallorquí de Catalunya», tal com s’agrada de presentar-se, un dels seus responsables més directes.
A hores d’ara, als 75 anys d’edat, Josep Massot i Muntaner continua en plena activitat intel·lectual; i com que «té les virtuts de la laboriositat inexhaurible, de l’eficiència màxima en la utilització del temps que té disponible, i del rigor més exigent a l’hora d’aplicar els seus mètodes de recerca», tal com afirma Damià Pons,9 la seua agenda es troba farcida de projectes de futur. Així, coincidint amb el vuitanté aniversari de l’inici de la guerra civil, en aquests moments treballa en la segona edició augmentada de la Vida i miracles del «conde Rossi»; «i de seguida que pugui», s’apressa a afegir-hi mentre conversa, «enllestiré una refosa del llibre La guerra civil a Montserrat, i una mica més endavant els dos o tres que em falten per tancar la saga de la guerra civil a les Balears (Mallorca, base aeronaval mediterrània i Aportació de Mallorca a la guerra civil, com a mínim)». I a tot això encara cal sumar les múltiples responsabilitats que actualment exerceix, entre les més exigents de les quals es troben, com sabem, les direccions de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de la revista Serra d’Or, la presidència de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i la secretaria de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
És possible afegir-hi alguna cosa més? Doncs sí, que, tal com Manuel Llanas assevera al volum Saviesa i compromís, el pare Massot «és l’home que treballa més d’aquest país»; i que «a la seva infatigable activitat investigadora, acadèmica, editorial i cívica, hi suma una voluntat constant de servei i una proverbial generositat humana i intel·lectual sense falla».10 I els qui l’hem tractat en som testimoni. Ad multos annos!
1. Escriptors i erudits contemporanis. Tercera sèrie (Barcelona, 2003), p. 8.
2. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), p. 66.
3. «A la ciutat dels llibres», Caràcters, 60 (València, 2012), p. 25.
4. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), pp. 66-67.
5. Ibid., p. 68.
6. «Josep Massot i Muntaner: entre la investigació i la gestió cultural», Caràcters, 60 (València, 2012), p. 26.
7. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), p. 9.
8. «Josep Massot, erudició i mestratge intel·lectual», Caràcters, 60 (València, 2012), p. 27.
9. «El sentit cívic infatigable d’un erudit de la cultura», Caràcters, 60, p. 29.
10. Saviesa i compromís. Nou entrevistes a Josep Massot i Muntaner (Barcelona, 2015), p. 15.
BIBLIOGRAFIA
a càrrec de Rafael Roca
1. LLIBRES
1. Els mallorquins i la llengua autòctona (Barcelona, Curial, 1972; Biblioteca de cultura catalana, 1).
2. Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1973; Saurí, 11).
3. L’Església catalana al segle XX (Barcelona, Curial, 1975; Biblioteca de cultura catalana,14).
4. La guerra civil a Mallorca (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976; Biblioteca Serra d’Or, 9).
5. Església i societat a la Mallorca del segle XX (Barcelona, Curial, 1977; Biblioteca de cultura catalana, 28).
6. L’Església catalana entre la guerra i la postguerra (Barcelona, Rafael Dalmau, 1978; Episodis de la història, 223-224).
7. Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1978; Biblioteca Serra d’Or, 14).
8. Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979; Biblioteca Serra d’Or, 23. Segona edició, 2012).
9. Trenta anys d’estudis sobre la llengua i la literatura catalanes (1950-1980). II. La literatura. De l’Edat Mitjana a la Renaixença (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980; Biblioteca Serra d’Or, 5).
10. Obra selecta de Jacint Verdaguer (Barcelona, Kapel S. A., 1982).
11.