El mas i la vila a la Catalunya medieval. Víctor Farías Zurita
Читать онлайн книгу.
du champ de l’ancienne agriculture européene, París, 1975.
[94] M. Bloch, Caractères, pp. 75-82 i 92-97; G. Sivéry, «Brache», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, cols. 536-537.
[95] Etimologías, XVII, 2, 2.
[96] Ibíd., 5.
[97] Per al que segueix vegeu V. Farías Zurita, «El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII)», dins J. Clemente Ramos (ed.), El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, Cáceres, 2001, pp. 277-299.
[98] H. Fichtenau, «Wald und Waldnutzung», dins H. Fichtenau, Beiträge zur Mediävistik. Ausgewählte Aufsätze, 3, Stuttgart, 1986, p. 108.
[99] L. Söll, Die Bezeichnungen für den Wald in den romanischen Sprachen, Munic, 1967, pp. 371372 i 159-161.
[100] J. M. Palet Martínez, «Estructura parcel·laria i aprofitament agropecuari del delta del riu Besòs en època medieval», Finestrelles, 8 (1996), pp. 39-58; J. Fernández Trabal, «Aprofitaments communals, prats i pastures al Delta del Llobregat (segles XIV-XV). Conflictes per a la utilització de l’espai a la Baixa Edat Mitjana», Acta historica et archæologica mediævalia, 10 (1989), pp. 189-220.
[101] Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, doc. 153 (1209).
[102] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).
[103] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).
[104] ZR. B. Hilf i F. Röhrig, Wald und Weidwek in Geschichte und Gegenwart, Potsdam, 1933; R. Bechmann, Arbres, pp. 27-60 i 138-268; M. T. Ferrer Mallol, «Emprius i béns comunals a l’Edat Mitjana», dins J. J. Busqueta i E. Vicedo (eds.), Béns comunals als Països Catalans i a l’Europa contemporània. Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans, Lleida, 1996, pp. 37-47.
[105] Meiggs, Trees, pp. 467-471.
[106] G. Demians d’Archimbaud, «Dagues et armes de chasse en Provence médiévale d’aprés les données archéologiques», dins La chasse au Moyen Âge, París, 1980, pp. 133-147. Per a les tècniques de caça vegeu Balari, Orígenes, pp. 697-701.
[107] M. Montanari, «Il ruolo della caccia nell’economia e nell’alimentazione dei ceti rurali dell’Italia del Nord. Evoluzione dall’alto al Basso Medioevo», dins La chasse au Moyen Âge.
[108] Bechmann, Arbres, 38-56.
[109] H. Thimme, «Forestis. Königsgut und Königsrecht nach den Forsturkunden vom 6. bis 12. Jahrhundert», Archiv für Urkundenforschung, 2 (1909), pp. 101-154; H. Rubner, Untersuchungen zur Forstverfassung des mittelalterlichen Frankreichs, Wiesbaden, 1965; Fichtenau, «Wald», pp. 108-121.
[110] R. d’Abadal, Catalunya carolíngia, Barcelona, 1926-1986, 2.2, doc. 5.
[111] Rius Serra, Cartulario, doc. 464 (1017). Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 152-153.
[112] Abadal, Catalunya carolíngia, 2.1, Apèndix 13; J. M. Font Rius, Cartas de población y franquicia de Cataluña, Madrid, 1969-1983, 1.1, doc. 15.
[113] Bastardas, Usatges, art. 68. Per un estudi detallat d’aquest usatge vegeu J. Brutails, «Étude sur l’article 72 des Usages de Barcelone», Nouvelle revue historique de droit français et étranger, 12 (1888), pp. 59-76; L. Assier-Andrieu, Le peuple et la loi. Anthropologie historique des droits paysans en Catalogne française, París, 1987.
[114] Per al dret d’empriu vegeu de Hinojosa, Régimen, 54-56; J. Brutails, Étude sur la condition des populations rurales en Roussillon au Moyen Âge, París, 1891, p. 244, i el seu artícle citat a la nota anterior; Assier-Andrieu, Peuple, pp. 13-65; Bonnassie, Catalogne, 1, 307-308. Convé subratllar que aquest dret es referia a les terres públiques i a les terres incultes a les que no podia negar-se l’accés als individus i col·lectius. Hem evitat la identificació d’aquestes terres com a «béns comunals» en el sentit estricte, sobretot, per l’ús anacrònic i ahistòric que correntement es fa d’aquest terme: vegeu J. M. Font Rius, «Algunes consideracions entorn la historiografia i la problemàtica dels béns comunals», dins Busqueta i Vicedo (eds.), Béns comunals, pp. 11-30. Al mateix volum Ferrer Mallol, «Emprius», pp. 33-65, indica acertadament que fins el segle XIII, «més que la propietat comunal predomina el dret a l’empriu, i que la propietat comunal comença a formar-se a partir de les concessions de deveses i bovalars, que sovintegen des del segle XIV».
[115] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 155-156; E. Magnou-Nortier, La société laïque et l’Église dans la province ecclésiastique de Narbonne (zone cispyrénéene) de la fin du VIIIe a la fin du XIe siècle, Toulouse, 1976, p. 180; J. Durliat, Les Finances publiques de Diocletien aux carolingiens, 284-889, Sigmaringen, 1990, 20, pp. 102, 103 i 105.
[116] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 86 (998) (Rius Serra, Cartulario, doc. 343).
[117] ACB, Pergs. Diversorum 1.2, 473 (1024) (Libri Antiquitatum, III, 137).
[118] Rius Serra, Cartulario, doc. 337 ([997]).
[119] Magnou-Nortier, Société, 180.
[120] ACB, Libri Antiquitatum, II, 653.
[121] Ch. Petit-Dutaillis, «De la signification du mot fôret a l’époque franque», Bibliothèque de l’École des Chartes, 76 (1915), pp. 97-152; Rubner, Untersuchungen, pp. 6-10 H. Rubner, «Vom römischen Saltus zum fränkischen Forst», Historisches Jahrbuch, 83 (1964), pp. 271-277.