Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Читать онлайн книгу.
i net, en la forma sobredita.
14. Ítem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol prometen per ells y per sos succesors, donar he pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors lo dret del forment, ordi y altre qualsevol gènero de gra, sembradura, en les eres, lo qual no han de poder traure de dites eres que primer sa excel·lència o son col·lector no aga tret la part que le tocarà. Y lo lli y cànem, en los camps, fetes garbes, en la forma sobredita. Y si lo colector no acudirà a rebre la part tocant a sa excel·lència aprés de ser abisat y advertit, y aurà perill caigés diluvi o altra cosa semblant, en tal cas los dits nous pobladors o sus sucsesors pugen misurar lo forment o gra que estarà en dites eres en presència del justícia o de un churat o de dos testimonis, y la part que tocarà a sa excel·lència, assí de gra com de lli, cànem, la posen en recapte o porten a la casa senyalada per a dit efecte.
15. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y vasalls y sos sucsesors, y cada hu de aquells, pugen y puga sembrar alfàs fins en una fanecada per a ses cabalcadures, y no més, ab què durant lo temps que estarà sembrada dita fanecada, ademés de el sens, fadiga y lluïsme sobre aquella imposat conforme los capítols presedens, tinga obligació de pagar per la dita fanecada, per raó del gra que es podia cullir, dos sous cascun any.
16. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors pugen gosar de totes les erbes del terme de la present baronia de Eslida per a los pasts de los ganados, ab què se achan de obligar, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos sucsesors, pagar a sa excel·lència y a sus sucsesors, cascun any y perpètuament, lo delme dels corders y cabrits que naxeran, en lo modo, temps y conforme a la costum del present regne, y que sa excel·lència y sos sucsesors pug<u>en arrendar les dites montanyes y herves de aquelles a qui le pareserà y ben vist le serà.
17. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que sa excel·lència fasa gràcia, segons la fa a la universitat de la dita baronia de Eslida dita, per tem<p>s de nou anys, de la utilitat o profit de les dites erves de les montanyes de la dita y present baronia, en los quals se podran arrendar a tota utilitat y profit de la dita universitat, pagant a sa excel·lència lo dit delme de corderos y cabrits. Y pasats los dits nou anys, que comensaran a córrer de el dia que se acabarà lo present arrendament, sa excel·lència y sos sucsesors pugen arrendar dites erves y past de dites montanyes llíberament com està dit, y gosant de aquelles perpètuament dits pobladors pagant dit delme segons ést dit.
18. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors y sos sucsesores pugen gosar francament de tots los abres fruitals, la fruita dels quals no es pot conservar, assí en la orta com en lo secà; y que pugen tallar a sa voluntat y aprofitar-se de la soca y fusta de aquells, ab què de güi en abant no pugen plantar abres de aquest saes y estil sinó que primer pres<e>i<x>ca licència de persona llegítima, la qual, en nom de sa excel·lència, la puga donar per a què es sàpia y entenga lo dany y perchuí que segueis de plantar-los.
19. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que es senyalaran a dits nous pobladors y a sos sucsesors vobalar en lo terme de la present baronia, competent per a los ganados de aquella conforme a furs del present regne.
20. Íttem, es estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos sucesesors se pugen aprofitar-se de qualsevol montan<y>a baixa e qualsebol de romeros, archilages, rames y altres semblants y diferents, y que pugen netechar y esporgar qualsebol gènero de pins y altres abres si abrà, dixando’ls guia conforme al estil y pràctica de este regne; y que no pugen tallar abre algú per lo peu, encara que sia sech, sens lisència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, sots les penes que se les imposaran.
21. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que lo dret de sens, fadiga ab lluïsme inposat sobre les cases y terres, així de la orta com de secà, de la present baronia, conforme los capítulos de la present capitulació desuper expresats, los dits nous pobladors y sos sucsesors tingen obligació de donar y pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors cascun any et in perpetuum, en dos iguals pag<u>es, so és, de Nadal y san Juan de juny, micherament, comensant la primera paga en lo dia e festa de sent Juan de juny del any primervinent mil si-sens y trese, y la segona en lo dia y festa de Nadal aprè<s> seg<ü>ent y de allí en abant consecutivament.
22. Íttem, és estat pactat, abengut y concordat per y entre les dites parts que tot lo dret de cens, fadiga y lloïsme, los dits nous pobladors y sos sucsesors lo paguen y sian tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen, a tenir netes y reparar los asuts y sèquies per hon va la ayga als molins y orta de la present villa y varonia. Ab tal emperò pacte y condició, que si se aurà de fer algun asut nou, reparar-se les antichs y les sèquies en que sia necesari mestre, so és, fuster o obrer de vila, en tal cas sa excel·lència tinga obligació de pagar als dits officials y mestres sos salaris tan solament, y los demés gastos y pertrets los paguen e tingen a càrrech de dits vassalls.
23. Íttem, és estat pactat y concordat entre dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y per a sos sucsesors, perpètuament, qualsevol gènero de regalies com són tendes, tabernes, molins, forns, flaqueries, carniceries, ostals y altres semblans si les hi haurà, per a poder gozar de aquelles, arrendant-se·lls y dispondre de aquelles a sa voluntad.
24. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors y sus sucsesors, per temps de nou anys tinguen obligació de pagar a sa excel·lència y a sos sucsesors, per lo arrendament de la carniseria de la present varonia, treinta reals castellans per cascun any, les quals puixen arendar aquella a qui els donarà gust y aprofitar-se del demés que podran traure de aquella. Y pasats los dits nou anys estiga en facultat de sa excel·lència, com se retura aquella, per a poder-la arrendar y fer de aquella per a poder fer lo qui le pareixerà. Los qual nou anys comensaran a córrer finit acabat que sia lo present arrendament.
25. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre les dites parts que sa excel·lència se reserva per a si y a sos sucsesors tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi; y la facultat de poder nomenar procurador general, alcait, balle, justícia, jurats y los demés officials y menistres de justícia que combinguen, y persones del consell.
26. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que per esta primera vegada sa excel·lència, o sos procuradors en son nom, hajen de nomenar de les persones nous pobladors de la present baronia, les conbenients per a consell, justícia, jurats y mustasaff. Y de allí abant, perpètuament, los consellers del dit consell han de nomenar cascun any, per a la festa de Nadal, la mitat dels consellers que y aurà, y ha de exir l’altra mitat. Y assí mateix, han de nomenar dos persones per a justícia, les quals se han de presentar dabant del procurador general per a què, de les dos, elegeixca hu per a justícia. Y per a Pasqua de Espirit Sant de cascun any le han de nomenar quatre per a jurats y presentar-los en la forma sobredita, per a què de aquells se elixca dos. Y per a san Michel de setembre se han de presentar dos per a què de aquells se llixca hu per a mustasaf. Y los uns y los altres no han de poder exercir los officis fins tant hajen jurat de usar de aquells bé y feelment, en mà y poder de dit procurador general o alcait de la present baronia; y no trobant-se en dicha villa o baronia, en mans del justícia que serà o haurà de eixir de son offici.
27. Íttem, és estat pactat y concordat per y entre les dites parts que lo justícia de la present baronia de Eslida puixa conèixer de qualsevol causa civil de qualsevol cantitat que sia sens limitació alguna; la qual jurisdicció se li dóna acomulativament ab lo procurador general o alcait, y no privativament, perquè ha de estar en llibertat del actor demanar justícia en primera instància dabant qui li pareixerà, so és, procurador general, alcait o justícia. Podrà així matex, dit justícia, conèixer de dan<y>s de camps, així de orta com de secà, en la mateixa forma que està dit en lo present capítol, acomulativament; y reba la part de pena que se li