Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Читать онлайн книгу.
y no en altre algú puguen venir tots los forasters que voldran a vendre qualsevol gènero de vitualles de la tenda, francament sens tenir obligació de pagar ningun dret a la senyoria. Y lo tender que tindrà arrendada la tenda del dit loch, tinga facultat, si voldrà, de traure a vendre a la plaça aquell mateix dia les vitualles que voldrà y li parexerà, ab què les que traurà les haja de vendre tot aquell dia al preu que les haurà comensades a vendre, sens poder pujar de preu, y la mateixa facultat tinguen los vasalls, vehins y habitadors del dit loch que ara són y per temps seran, usant del privilegi que tenia dit poble.
IX. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors y successors de aquells que perpètuament o seran del dit loch, sien tenguts y obligats a pagar la sisena part dels fruyts de tot gènero de gra, llegums y ortalises y altres qualsevols que sien que es sembraran o plantaran y colliran en les terres de la horta del dit loch, y en les terres de secà y montanya a la desena part del què culliran, pagant primerament tot lo delme y primísia, que és, de huit, hu, y del què restarà se à de pagar en la horta la dita sisena part, ço és, hu al senyor y cinch al vassall, y en lo secà y montanya hu al senyor y nou al vassall.
X. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que per temps seran del dit lloch perpètuament, sien tenguts y obligats a donar y pagar al senyor del dit loch lo sisè de les moreres, ço és, cinch arrobes per a el vassall y una per a el senyor, y que, alfarrasada que sia la fulla posant un home per lo senyor y altre per lo poble, haja de pagar lo vasall la fulla de la senyoria a rahó de dos sous y mig per arroba.
XI. Íttem, és estat pactat etc., que los vassalls nous pobladors del dit loch y los que per temps seran in perpetuum tinguen facultat de fer una fanecada de alfals per casa en la horta del dit loch, pagant deu sous cascun any per fanecada a la senyoria sens obligasió de pagar altre dret de partisió. Y si algun vassall tindrà més de una cavalcadura, tinga facultat de fer altra fanecada de alfals ab què pague altres deu sous com dit és desús en respecte de la primera.
XII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vassalls nous pobladors y los que in perpetuum seran del dit lloch, sien tenguts y obligats a pagar a la senyoria la sisena part de totes les garrofes que es culliran en lo terme del dit loch de Petrés, així en la horta com en lo secà y montanya, la qual dita sisena part les haja de rebre lo senyor portada a dit loch de Petrés per los vassalls en casa de cascú de aquells. Y si cas serà que algú en manera alguna fraudarà lo dit dret, encórrega en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cascuna vegada que fraudarà, aplicadores a la senyoria.
XIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor del dit loch la huitena part de les figues que es culliran, si·s secaran, en lo terme del dit lloch, així en la horta com en lo secà y montanya, pagant primerament lo delme y primísia; del què restarà de dites figues seques hajen de partir, ço és, sis arrobes al vassall y una al senyor, lo qual dret haja de cobrar y cobre lo dit senyor en les cases dels dits vasalls del dit lloch de Petrés; y si fraudaran, encórreguen en la pena contenguda en lo antecedent capítol.
XIIII. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés los farà, segons que ab lo present capítol los fa franchs als vassalls que ara són y per tem<p>s seran del dit loch, de tota fruyta verda que culliran en la horta de aquell, ço és, de siseres, prunes, albercochs, pomes, présechs, peres, mansanes y rahims de les parres, de la qual dita fruyta no vol que paguen ningun dret, reservant-se com se reserva dit senyor los horts per a establir ab lo cens y dret de fadiga y lloïsme qui voldrà imposar per aquells o reservar per a la senyoria.
XV. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per temps seran de dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch, per dret de les vinyes del secà y horta que hui són y per temps seran, del rahim de planta, de huit, hu; asò declarat, que si voldran vendre a pes de rahim arrobes o per menut, se haja de alfarrasar per dos experts, lo hu nomenador per lo senyor y altre per lo poble, y del que alfarrasaran que podrà valer y haver lo dit rahim de planta, sien tinguts y obligats a pagar al senyor la huytena part del dit alfarràs, estima y valor, en dinés, llevat primerament lo delme y2 primísia. Y si faran pansa, sien tenguts y obligats ha pagar la dita huytena part en pansa, ço és, de huit arroves, una al senyor y set al vasall, pagant primerament, com dit és, lo delme y primíssia, la qual dita huitena part de pansa haja de cobrar y cobre lo dit senyor en la casa del vasall que la haurà feta. Y si cas serà que algú o alguns fraudaran lo dit dret, encórreguen en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València per cada vegada que fraudaran, a la senyoria de dit loch aplicadores y pagadores. Y lo mateix dret de setena part hajen de pagar y paguen de les vinyes de vi que hui són y per temps seran en lo terme de dit loch en esta forma: que hajen de dexar y dexen en la vinya, de cada set tires, dos, ço és, la una per tot delme y primísia y l’altra per lo dret de senyoria, y les set3 per a el vasall, que és la setena.
XVI. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors e los que per temps seran del dit loch in perpetuum, sien tenguts y obligats a pagar al senyor de dit loch la sisena part de les oliveres que·s culliran en lo terme de aquell, pagant lo delme primer, lo qual dret haja de cobrar lo dit senyor de la casa del vasall de dit loch. Y lo dit vasall y vasalls sien tinguts y obligats a fer lo oli de les oliveres que hauran collit en dit terme en la almàcera del senyor, pagant lo dret de la almàsera conforme se paga en los llochs sircumvehins del dit e present loch de Petrés; y si algun o alguns dels dits vasalls defraudaran al senyor en dits drets, encórreguen per cada vegada que defraudaran en pena de vint-y-cinch lliures moneda reals de València, al dit senyor aplicadores y pagadores.
XVII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls nous pobladors y los que per tem<p>s seran del dit loch in perpetuum no puguen plantar ningun gènero de arbres sens licència del senyor, si no seran moreres, oliveres y garroferes, així en la horta com en lo secà, ni tallar ni arrancar oliveres ni garrofes çots pena de arrancar lo arbre que plantaran sens llisènsia del senyor, excepto los desusdits, y de sexanta sous del que tallaran o arruhinaran sens dita licènsia, y si algun arbre se secarà o arrencarà, la lenya sia del vasall senyor del dit arbre que se haurà secat, tallat o arrancat, excepto de oliveres y garroferes, <y> que la cunya o soca de dit arbres haja de ser y sia del senyor.
XVIII. Íttem, és estat pactat etc., que en la present població tant solament se entenga y comprenga haver donat lo senyor de dit loch les cases, terres, heretats y pocessions que per lo dit senyor seran senyalades y stablides, y dits vasalls, com les erbatges y pins honsevulla que sien, y les regalies y tot lo demés que no serà expressat en la present capitulasió y stabliment, haver-ho donat lo dit senyor a dits pobladors y vasalls, s’o retura y reserva per a si y als seus que per temps seran senyors de dit y present lloch in perpetuum.
XVIIII. Íttem, és estat pactat etc., que los dits vasalls y nous pobladors que seran al present y per temps seran en lo esdevenidor perpètuament, no sien obligats per via directa ni indirecta pagar ningun censal, violari ni altre gènero de càrrech ni deute causat per los senyors de dit loch que són estats ni causaran per los qui vendran ni causats per la olim aljama y moros de dit loch expulsos y antecessors a d’aquells, com vullen resten los nous pobladors exemp<t>s e immunes a dits càrrechs, com sia tractat que lo senyor de dit loch qui ara és y per temps serà haja de pagar los dits censals, càrrechs y demés deutes. <Y> si per alguna subtilitat de dret, per rahó de dits deutes foren executats, molestats e inquietats, que les despeses que es causaran y los demés que pagaran vinguen a càrrech de la senyoria, y que los vasalls, dels fruyts dominicals se puixen returar tanta part y valor com valdran les despeses que per dita rahó se faran, y principal, per sa pròpia auctoritat y decret, sens4 provisió de jutge algú.
XX. Íttem, és estat pactat etc., que lo dit senyor de Petrés y sos successors que per temps seran senyors del dit loch in perpetuum, segons la ocurrència del temps y segons més convindrà y al senyor del dit lloch li parexerà y ben vist li serà, tinga líbera facultat de poder fer, provehir y manar se fasen y publiquen qualsevol crides, prohibisions y manaments que fasen, obtemperen, guarden y observen les coses que