Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Читать онлайн книгу.
Die XXV junii anno a Nativitate Domini M DC XII.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos Sebastianus Ludovicus Sarsola, generosus, dominus medietatis pro indivisso loci de Benicalaf, in valle de Sego constructi, et domna Florentina Cruylles et de Sarsola, relicta a Hieronymo Sarsola, quondam generoso, tanquam tutrix et curatrix persone et bonorum Felicis Manuelis Sarsola, generosi, ordinis et militiae sacratissimae virginis Mariae Montesiae ac Sancti Jeorgii, domini medietatis pro indivisso dicti loci de Benicalaf, pro ut de dicta tutella et cura constat ultimis, dicti Hieronymi Sarsola, quondam viri mei, codicillis, per Jacobum Andreu, notarium, receptis trigessimo die mensis septembris anni millessimi sexcentessimi quarti, et post dicti codicillantis obitum per eundem notarium publicatis decimo die mensis marcii anni millessimi sexcentessimi quinti, civitatis Valentiae habitatoris, ex una. Et Joannes Guillem, Jacobus Garces, Joannes Ribelles, Jacobus Bonet, Petrus Verjer, Joanes Gil, Bernardus Garces, Joannes Garces, Josephus Bellmunt, Pasquasius Ribelles, Franciscus Ferris, Jacobus Albert, Joannes Baptista Genoves, Anthonius Garces, Michael Ribelles, Joannes Baptista Sola et Joannes Ferris, noviter populatores dicti loci de Benicalaf, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod pro parte sacrae catholicae regiae magestatis domini nostri Phelippi tertii, Ispaniarum Indiarumque regis potentissimi quem Deus incolume<n> et in perpetua felicitate longevos annos servet, quam etiam itidem ex parte nostri regis Phelippi secundi, antecessoris sui atque patris meritissimi qui in celo existat, facta fuerunt, quam plurima negocia magna cum diligentia vergentia in utilitatem et veram convertionem agarenorum <et> noviter conversorum qui vitam agebant in Hispania, erga quos archiepiscoporum, episcoporum, rectorum, prelatorum et aliarum gentium ad quos attinebat et pertinebat bonam educacionem et animarum salutem7 ipsorum circa nostram catholicam fidem et cognitio atque solicitudo erat, tam ratione suorum officiorum quam de expressiis regiis mandatis, que omnia erant in extirpationem sectae mahometanae tam ab antico in eorum animis et cordibus radicatae et positae, qui dicti agareni <scientes a> tam magnis benefficiis acceptis a Deo, domino nostro, necnon ad tot tantisque prerrogativis, privilegiis et libertatibus receptis et acceptis a cristianissimis regibus nostris, quos Deus in beatissimo laetu habeat, concessis animo rebelli atque ingrato tantorum amplissimorum benefficiorum inmemores atque obliti, semper fortes ac perserverantes in sua mahometana secta et apostasia, favorem et auxilium <petentes> a magno turcorum rege, qui leta fronte et oculis benignis petentibus optata concesiset et factis prius divercissimis comitiis inter ipsos, clam et oculte, in privatis eorum locis facti iam cediciossi in regem nostrum magna cum temeritate Hispanie regna iam in eorum commoditates dividebant pariter ac eodem modo quo erant divissa et separata inter diversos regunculos ex illa fatali die destructionis Hispaniae ob merita regis Roderici, et cum nihil sit tam occultum quam8 non reveletur presertim in similibus negotiis in quibus totum pondus Hispaniae et religionis christianae pendebat, noster invictissimus rex postquam certioratus fuit et de predictis delictis explicitam notitiam habuit magis abutendo quam utendo sua solita benignitate, nolens illis, dictis agarenis, reddere secundum sua delicta et secundum a legibus contra perpetrantes similia crimina statuta sunt, benigniorem viam eligens misericordiam pre oculis habens cum in hoc homines Deo similentur, expellivit eos ab Hispaniarum regnis, incolumes et salvos cum omnibus thesauris et bonis que possidebant, que non erant parva, propter quorum expulsionem multa et diversa loca, opida et villae depopulata et depopulate remanserunt, que a dictis agarenis possidebantur et seu in quibus degebant. Et inter alia loca depopulata fuit dictus locus de Benicalaf, ad cuius tamen veram populationem, pacem integram, bonum et felississimum regimen convenit et necessarium est facere et contrahere inter nos statuta, concordiam et avinentiam ad locum supradictum bene gerendum, administrandum et gubernandum in perpetuum valitura atque valituras.9 Ideo, pro executione regiorum mandatorum in civitate Valentiae publicatorum, et signanter pro executionem duorum edictorum publicatorum sub diebus decimo nono novembris proxime preteriti et quarto presentis mensis junii, scienter et gratis, cum hoc presenti publico instrumento cunctis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus acceptantibus, et nostris, quod in et super rebus superius enarratis fuerunt et sunt tractata, inhita, conventa et concordata capitula in nostra lingua materna, pro maiori intelligentia enarrata, thenoris inmediate sequentis:
Capítols clossos, pactats, avenguts, transigits y concordats et in vim transactionis et concordiae fets y fermats y per vàlida stipulació roborats, per y entre Sebastià Luís Sarsola, generós, y dona Florentina Cruïlles y de Sarsola, curadriu de Fèlix Manuel Sarsola, generós, del àbit y cavalleria de Montessa, germans, senyors pro indivisso del loch de Benicalaf construhit en la Vall de Segó, de una part. Y Joan Guillem, Jaume Garcés, Joan Ribelles, Jaume Bonet, Pere Verger, Joan Gil, Bernat Garcés, Joan Garcés, Jusep Bellmunt, Pasqual Ribelles, Francés Ferris, Jaume Albert, Joan Batiste Genovés, Anthoni Garcés, Miquel Ribelles, Joan Batiste Solà y Joan Ferris, lauradors, nous pobladors del dit e present loch de Benicalaf, en e sobre la nova població, govern e assiento de dit loch, los quals són del sèrie y thenor inmediate següents:
I. E primerament és estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre les dites parts que los nous pobladors, ans de pendre la possessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar dels lochs y pobles y parts de hon eren vehins, y de nou avehinar-se y avassallar-se en lo present loch de Benicalaf, prestant lo jurament y homenatges de fidelitat acostumats als dits Sebastià Luís Sarçola, en son nom propri, y a la dita dona Florentina Cruylles y de Sarçola, en nom de curadriu del dit Fèlix Manuel Sarçola, senyor del dit loch, ab la jurisdicció alfonsina, obligant-se a estar y habitar en dit lloch ab sa casa y família.
II. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que, prestats los homenatjes de fidelitat, los dits vassalls hajen de dar nòmina als dits senyors o a son balle o procurador, ço és, de tres persones dels dits nous pobladors, per a què de aquells elixquen dits senyors lo hu en justícia, fins lo dia de Nadal primervinent. Y altra nòmina de tres persones per a elegir la huna en jurat, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent mil sis-cents y tretze. Y altra nòmina de tres persones per a què se elegeixca la una en mustaçaf y cequier, fins lo dia de sent Miquel de setembre primervinent. Y altra nòmina de quatre persones per a què de aquelles los senyors eleïxquen dos consellers, fins lo dia de Pasqua de Sperit Sant del any primervinent, los quals consellers, juntament ab los demés officials, facen y tinguen consell particular per a les cosses concernents al bon govern de dit loch. Y los dits dos consellers hajen de ser y sien vehedors per als danys y demés cosses que se offeriran en lo terme haver-se de judicar per experts. Y aquest orde se observe perpètuament, portant als dits senyors, son balle o procurador, la terna per a la elecció de justícia la vespra de sent Thomàs apòstol, y per a jurats y consellers lo dumenge aprés de la Assenció, y per a mustaçaf y cequier huit dies ans de la festa de sent Miquel de setembre, de les quals persones los senyors, son balle o procurador nomenen per a dits officis les persones que més àbils y convenient los pareixerà.
III. Ítem, és estat pactat, clos, avengut y concordat que tots los dits pobladors que al present són y perpètuament seran de dit loch, y tots los que tindran casses, terres, heretats en dit loch o son terme, sien obligats a fer residència personalment en lo dit loch de Benicalaf, ab sa casa, fills y família, en tal manera que si algú se’n anara fora del dit loch sens particular llisència donada per scrits per los dits senyors, son balle o procurador, y estarà lo tal vassall absent sens dita llisència per temps de dos messos en lo discurs de un any, en tal cas totes les casses, terres, heretats y possesions, ab les collites, fruyts, augments y millores de les cases y terres del tal vassall, encórreguen en pena de comís. De manera que, passats los dits dos messos, encontinent, sens interpel·lació alguna y sens declaració de jutge algú, los dits senyors y successors en dit loch puxen, per sa pròpria auctoritat, pendre totes les dites cases, terres y possesions, ab fruyts y collites, augments y millores de aquelles, y establir-les y vendre-les a qui·ls parexerà, fent de aquelles com de cosa pròpria. Exceptat, emperò, en cas que lo tal vassall estiga absent per algun viatge, o per estar en treball y fugir de la justícia, en los quals casos per la dita absència no·s puguen comissar dits béns, ab què lo tal vasall faça cultivar, conrrear y conservar les dites terres y casa a ús de bon llaurador y de bon