Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVV
Читать онлайн книгу.
Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo.
20.
1347, maig 12. Cabanes.
Pere el Cerimoniós ordena a Francesc de Prohome, notari tinent los segells, expedir les cartes de convocatòria al parlament previst el dia de sant Miquel a Montsó, per discutir els drets de l’infant Jaume, així com per al col·loqui anunciat prèviament a Montblanc el dia de sant Joan. Igualment, mana estendre credencials a Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i Berenguer de Codinachs, comissionats per a exposar els drets de la infanta Constança a les viles reials valencianes.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 197 bis r-v (numerat per error 191). Molt deteriorat.30
Rex Aragonum.
Cum super fac[t]o quod scitis incliti infantis Iacobi, comitis Urgelli et vicecomitis Agerensis, fratris nostri carissimi, asserentis se ius habere in successione regnorum nostrorum, comitatuum et terrarum in casu quo, quod absit, nos absque filiis legitimis masculis contingeret debitum persolvere natu[r]a[le], inclita infantissa Constantia, filia nostra primogenita carissim[a], contrarium asserente, ordinaverimus in festo sancti Michaelis mens[i]s septem[bris] proxime instantis cum prelatis, baronibus, militibus et generosis et hominibus civitatum et villarum regnorum nostrorum, comitatuum et terra[rum gen]erale parlamentum tenere in villa Montissoni, idcirco, vobis dicimus et mandam[us] quatenus omnibu[s et]singulis qui pro curiis generalibus consueverimus [me]liorari convocationis literas regias faciatis, per quas eis mand[etur] ut dic[t]a die s[a]ncti Michaelis personaliter sint nobis[cum] in villa eadem. Scr[i]batis etiam dicto inf[a]nti ut dicta die in dicto loco intersit ratione pretacta. Scribatis insuper infanti predicto et aliis quibus ul[ti]mo fuit script[u]m quod essent apud Montisson[u]m di[e s]ancti Iohannis Babtiste, eadem d[i]e in villa Montisalbi, ratione [ea]dem, i[nfa]ll[i]biliter sint nobiscu[m], in qua colloqui[um ||197 bis v habere volumus cum eisdem. Preterea vobis serie] notificare [curamu]s quod dilecto[s con]siliario[s nostros] Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, [m]agistrum [rationalem] cur[ie nostre, et] Berengarium de Codinachs, ad informandum probos hom[ines et universitates] villarum [nostrarum regni Valentie de iure] dic[t]e infantisse duximus deputandos, [quibus scribimus] per [nostram literam] super [istis]. Quo[ci]rca dictis universitatibus pro parte nostra credentie literas faciatis sub data [presenti]s [com]isse nostris consiliariis antedictis, quibus transsumptum informationis [de di]cto iure f[a]cte in vulgari per venerabilem in Christo patrem Hugonem, Vicensem episcopum, consiliarium et cancellarium nost[r]um dil[ectum], per vos perfecte tradi volumus et iubem[u]s. Data in loco de C[a]baneis, sub nostro sigillo secr[e]to, .IIII.º idus madii anno Domi[n]i millesimo .CCC.ºXL.º septimo.
Dominus rex in c[o]ns[i]lio mandavit Matheo Adriani.
Dilecto notario nost[r]o et sigilla nostra tenenti [Fran]cisco de Prohomine.
21.
1347, maig 12. Cabanes.
Comissió de Pere el Cerimoniós al mestre racional Joan Ferrandis Munyós i a Berenguer de Codinachs d’informar les viles reials del regne de València dels drets de la infanta Constança a la corona, a fi d’obtenir llur adhesió a les pretensions del monarca.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 197 bis v (numerat per error 191).
Petrus, etc., dilectis c[o]nsiliariis [nostr]is Ioh[anni] Ferdinandi Munionis, legum docto[ri] et magistro rati[o]nali curie nostre, ac Berengario de Codinachs, salutem et dilectionem. Cum nos de vest[ra]rum industria et fidelitate confidimus, [a]d informand[um] i[u]ratos [et] probos homines universitatum villarum regalium reg[n]i Valentie de iure per[ti]n[e]n[t]e inclite infantisse Constantie, fil[i]e nostre primogenite e[m]ancipate, in successione regnorum nostrorum, comitatuum et terrarum in casu quo, quod Deus avertat, nos abs[que] filii[s] masculis legitimis contingeret debitum persolvere naturale, duxerimus dep[u]tandos, ne quid sinistre eis super predictis sutgeri valeat per quemcumque, idcirco [vobis] dicimus et mandamus quatenus, re[ce]ptis copia informationis de dicto iure in vulgari facta per venerabilem in Christo patrem Hugonem, Vicensem episcopum, cancellarium et consil[i]arium nostrum dilectum, ac literis creden[ti]e quas per aliam literam nostram fieri mandamus universitatibus [a]ntedictis per dilec[t]um nostrum notarium et sigilla nostra [te]nentem Francischum de Proh[o]mine, quas exi[g]atis et recipiatis ab eo, accedend[o] ad villas predictas, prout de vobis confidimus, plenissimum informetis iuratos et probos homines antedictos, eosdem ad hec viis et modis quibus melius p[o]teritis i[n]ducendo, in hiis, prout de vobis conf[i]dimus, effi[c]acem diligentiam adhibendo. D[a]ta in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, quarto idus madii anno Domini millesi[m]o .CCC.ºXL.º septimo.
Idem (Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani).
22.
1347, maig 12. Les Coves (de Vinromà).
Instruccions de Pere el Cerimoniós a Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i Berenguer de Codinachs, enviats a requerir els jurats de València que renuncien a formar la Unió. El rei promet a la ciutat decidir en un parlament la successió a la corona i reparar els greuges.
ACA, Generalitat de Catalunya, G-231, fol. 3v. Còpia autèntica de 1412.
Hoc est translatum cuiusdam litere regie, sumptum fideliter a quodam regestro sigilli secreti illustrissimi domini Petri, memorie celebris, regis Aragonum, in archivo regio Barchinone recondito, cuius tenor dinoscitur esse talis:
Lo rey d’Aragó.
Fem-vos saber que havem entès que, aprés que nós partim de València, los jurats e·ls prohòmens d’aquella ciutat se són fort comoguts, de la qual cosa havem haüda e havem gran maravella, per la qual rahó nós havem feta letra de creença a vosaltres e a la un de vós la qual s’endreça als dits jurats, e la qual vos trametem per lo portador de la present. Per què us dehim e us manam que encontinent, vista la letra, la dita letra de creença presentets als dits jurats e prohòmens e, per virtut d’aquella creença, los digats que nós nos donam gran maravella del lur somoviment, majorment com nós hajam tant estat en la dita ciutat ara a una mà, e nenguna cosa no·ns han dita que lurs furs o privilegis tocàs que no hajam tornada, a lur supplicació, a degut estament, e són encara apparellat de fer. E si per aventura se tenen per agreujats del títol de la alta infanta dona Constança, filla nostra, los podets dir que nós, per nostra letra, havem ja manat al governador de regne de València e a son lochtinent que d’ací a avant per la dita infanta ni per altre no s’entitol, sinó per nós tan solament, majorment com no entenam que faça molt al fet. E quant a·çò que dien que nós volem disputar e determenar lur feeltat en la nostra cambra, los podets dir que no és aytal nostre enteniment, ans o entenem a fer en parlament general de totes nostres gents, lo qual havem ordenat tenir en Monsó a sent Michel de setembre, segons que en letres nostres, les quals de part nostra los seran presentades, veuran ésser açò largament contengut. Per què los pregats e requerits de part nostra que, per les rahons damunt dites, per unió o en altra manera no facen alcuna innovació, car nós nos offerim de tornar a degut estament totes coses que sien fetes contra lurs furs, privilegis o franquees qualssevulla. En açò volem que hajats diligència, segons que de vós confiam, e vós sperats de la nostra gràcia e mercè. Data en les Coves, sots nostre segell secret, a .XII. dies anats del mes de maig en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XLVII.
Als amats consellers nostres en Joan Ferrández, doctor en leys, maestre racional de la nostra cort, e en Berenguer de Codinachs.
...............................................................
Sig-(signe)-num Genesii Almugàver, regentis vicariam Barchinone, Aqualate, Vallensis, Modiliani et Modilianensis, qui huic translato, ab eius originali fideliter sumpto, et cum eodem veridice comprobato, ex parte et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem nostram impendimus pariter et decretum...
23.
1347, maig 19.Tarragona.
Pere el Cerimoniós mana al seu conseller Berenguer de Codinachs prosseguir els tractes començats amb els nobles i cavallers de la ciutat de València,