Obertura

      La motivació principal per a escriure aquest llibre ha estat la preocupació sobre l’estat actual de la funció del periodisme per a la societat i, per extensió, la contribució d’aquest a la formació de l’opinió pública quant a la participació responsable en el joc democràtic. Aquesta inquietud està relacionada també amb el debat sobre la dependència dels mitjans dels poders polític i econòmic, i la qüestió sobre els canviants models de periodisme i de producció de notícies. Tot plegat, juntament amb els efectes de la recessió econòmica, forma part de les explicacions sobre la mal anomenada «crisi del periodisme». La degeneració de l’estatus del professional ha arribat a un grau tan alt de desprestigi i descrèdit –per molts motius– que s’imposa el treball de rescatar el periodisme de les cendres, cosa que demana la incorporació de la percepció dels mateixos professionals a l’hora d’avaluar la situació actual.

      Aquest llibre recull les opinions i els arguments sobre una àmplia temàtica relacionada amb el camp periodístic i la professió. La situació actual, contràriament al que es diu sobre la crisi del periodisme, ha estat producte en bona part de l’estratègia empresarial per a devaluar les condicions laborals dels professionals de la informació i procurar més beneficis econòmics per als grans grups de comunicació. Si tenim en compte la relació, cada vegada més estreta, entre política, poder i control de la informació, veurem que la crisi econòmica, juntament amb els canvis que s’han produït al si del camp per la introducció de les tecnologies i els usos d’Internet, que han fet reestructurar des de la base els procediments de treball i fins i tot les relacions, és només això, una estratègia per a mantenir el control de la informació, amb el problema consegüent: la manca d’informació independent, plural i elaborada amb el màxim respecte a les regles del periodisme.

      Els periodistes i el periodisme han viscut moments d’esplendor, nodrits per la mítica imatge cinematogràfica del periodista que investiga i desvetlla casos –com ara l’escàndol polític Watergate de l’any 1972.

      Aquells que volen ser periodistes i que han iniciat el seu període de formació, aquells que estan exercint la professió, aquells que senten que formen part d’un projecte comú de construcció democràtica, és a dir, tots aquells que senten la necessitat d’esforçar-se per una societat més justa, igualitària i que done oportunitats per a tots, són els lectors més apropiats d’aquest llibre.

      La reflexió sobre la professió es troba clarament vinculada a les consideracions sobre el valor empresarial del periodisme o, millor expressat, de l’empresa periodística la missió de la qual és obtenir un benefici econòmic. Encara que hi ha altres factors, aquest s’imposa d’una manera central. Com ha quedat demostrat per estudiosos i professionals, els trets dels grans canvis que està vivint la professió són comuns a qualsevol àrea geogràfica. Em centraré en els trets propis del periodisme en un àrea concreta, el País Valencià, el nostre espai de referència, on, a hores d’ara, és preocupant el greu problema de manca de llibertat d’expressió i de destrucció del teixit cultural. Com que són ben pocs els estudis¹ fets sobre l’estructura mediàtica d’aquest territori, tot i considerar els escassos i valuosos treballs anteriors, he centrat l’atenció en les dades sobre l’estructura dels darrers deu anys per a l’anàlisi de la situació present.

      He tingut en compte l’opinió, la percepció i els arguments dels mateixos professionals de la informació els quals, a més, han estat escassament estudiats i no han tingut moltes oportunitats de participar a les empreses en el debat sobre els canvis en el camp. Les seues opinions estan avalades per l’experiència, que pot ser molt valuosa en aquest temps de transició a un nou model de producció de notícies. Aquest model es caracteritza principalment per l’ús estès de les tecnologies en tots els processos i per l’augment de la participació del ciutadà en la circulació de la informació per diferents plataformes. Precisament, els periodistes són els que haurien de ser consultats si volem conèixer quin és el grau d’acceptació i de compliment de les regles professionals en aquest nou paradigma de la comunicació.

      Els professionals no han sigut rellevants perquè són vistos com una part d’un negoci o empresa que els considera fonamentals per a complir els seus objectius, a saber, obtenir beneficis per la venda i distribució de la informació, però no com a agents importants per a l’empresa en tant que activitat econòmica; és a dir, del negoci no n’han de dir res, això és qüestió de la gerència i dels propietaris o accionistes principals. L’estudi de les rutines i la pràctica periodística ha mostrat sovint les dificultats per a fer complir els principis recollits en els codis deontològics. Les empreses periodístiques, a excepció d’algunes que han nascut en l’era de la informació digital, solen ser pronunciadament jeràrquiques i verticals en l’organització del treball. El debat sobre el fet del periodisme en si mateix, com ara la funció social del periodisme o la qualitat periodística, és absent. El periodista és un treballador la veu del qual és marginada, perquè d’aquesta manera és més fàcil per a les empreses controlar l’exercici de la professió. En les darreres dècades, aquesta ha sofert una precarietat considerable alhora que l’augment de la demanda dels estudis de periodisme ha produït una «bombolla acadèmica», com assenyala Díaz Nosty (2011). La situació no ha pogut ser més propícia per als empresaris, que tenen a l’abast molts bons estudiants disposats a treballar o a fer pràctiques, debades o per un sou molt baix. S’ha produït un efecte similar al de les empreses xineses: contractació de mà d’obra barata a canvi d’una alta producció, i marginació dels principis de qualitat i rigor propis de la professió. Els professionals qualificats amb més experiència han estat, a poc a poc, arraconats o acomiadats per a poder justificar la introducció de la mà d’obra barata que encara no té l’experiència suficient ni l’ofici.

      Escoltar-los és prioritari per les dues raons esmentades: conèixer de primera mà què pensen dels canvis en la rutina per l’aplicació de les tecnologies, la crisi del sector i la crisi econòmica. I també perquè tractar de donar visibilitat al professional és fonamental per a estudiar la situació actual del periodisme en un territori concret, sobretot si aquest manca de recursos externs que vigilen les dades de l’estructura mediàtica, la precarietat laboral, els estudis universitaris i la situació dels professionals i les empreses locals, perquè no s’hi realitzen auditories públiques ni els col·lectius de professionals tenen recursos per a fer informes i baròmetres.

      Aquest llibre prové d’un estudi en què entrevistàrem divuit professionals de les tres províncies valencianes, Castelló, València i Alacant, per a completar l’analítica sobre l’estructura