Nunc dimittis. AAVV
Читать онлайн книгу.
eleccions estatals del 28 d’octubre de 1982. A pesar de tant d’entrebanc, Antoni Ferrando estava determinat a guanyar el concurs-oposició, al qual va presentar com a lliçó escollida una Caracterització lingüística del ‘Curial’. I no sols reeixí a guanyar-lo, sinó que ho feu per unanimitat dels cinc membres del tribunal, incloent-hi Julián San Valero, admirat de la defensa de la valencianitat lingüística del Curial. Ferrando, que feia ben poc havia complit els 35 anys, esdevingué així un dels catedràtics més joves de l’Estat. No fou possible destruir el llegat científic del seu mestre.
El mateix any 1983 es fa càrrec de la direcció del Departament de Lingüística Valenciana, que el 1985 es reconvertí en Filologia Catalana i amb això també la denominació de la càtedra. Durant els nou anys de direcció del Departament (1983-1992), s’aconsegueix no sols l’homologació sota el nom genèric de Filologia Catalana de les diferents denominacions i titulacions que se n’ocupen, sinó la reconversió de la subsecció de Filologia Valenciana (dins de la secció de Filologia Hispànica), amb només tres assignatures d’especialitat, en la llicenciatura de Filologia Catalana. El reconeixement de l’especialitat va permetre una considerable ampliació del professorat del Departament.
Un dels propòsits que es marcà com a director fou propiciar la incorporació del professorat especialitzat en les diverses assignatures de la flamant llicenciatura i potenciar la col·laboració entre les tres universitats valencianes amb estudis de filologia catalana. Entre les iniciatives que mereixen ser destacades en aquest darrer sentit, cal citar l’organització de diverses trobades i congressos de llengua i literatura catalanes, com ara el II Congrés Internacional de la Llengua catalana (1986), celebrat, pel que fa a l’àrea d’Història de la Llengua, a la ciutat de València, i el IX Col·loqui Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, celebrat a Alacant-Elx (1991), així com els cicles de conferències al voltant de l’Any Tirant lo Blanc (1990) i el 50 aniversari de les Normes de Castelló (1992). En el cas del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, convencé la comissió organitzadora perquè l’acte de cloenda se celebrés al monestir de Poblet, junt a la tomba de Jaume I, un punt de trobada entre totes les terres de llengua catalana –per bé que un conegut periodista català, Pere Barnils, ho presentà com el resultat d’un imaginat pugilat entre Poblet i Montserrat. Ferrando s’encarregà de curar el voluminós volum de les actes de les sessions valencianes del Congrés, dedicades a història de la llengua.
Cal dir que també va proposar per a doctorats honoris causa Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Joan Coromines (que declinà per raons de treball). Posteriorment ha apadrinat altres doctors honoris causa com Antoni Maria Badia i Margarit, Joan Veny, Joseph Gulsoy i Josep Massot. El nostre filòleg ha sintetitzat la seua trajectòria com a director del Departament a «Records dels meus anys de director del Departament de Filologia Catalana (1983-1992)», publicat pel Departament el 2018.
En qualitat de catedràtic degà entre el professorat numerari de Filologia Catalana de les universitats valencianes, Antoni Ferrando ha participat com a president de tribunal en nombrosos concursos d’accés a càtedres i titularitats de Filologia Catalana de les facultats i escoles de Magisteri de les tres universitats valencianes i, encara, de les de Catalunya, Mallorca i la Catalunya del Nord. També presidí diversos tribunals de càtedres d’institut de batxillerat de Valencià: Llengua i Literatura. En el cas de la Universitat de València, mentre va ser director del Departament, s’aconseguí la incorporació com a catedràtics d’Albert Hauf i de Joan Fuster, a qui va convèncer perquè enllestís una tesi doctoral, sota la seua direcció, com a via pràctica per a integrar-lo i evitar els entrebancs que se li posaven per a ser nomenat catedràtic extraordinari. Una de les seues grans preocupacions era, i sempre ha estat, reconèixer institucionalment i acadèmicament les grans figures que han contribuït a dignificar la llengua dels valencians. Una bona prova d’això són els nombrosos estudis o edicions que ha dedicat a il·lustres filòlegs i literats valencians, catalans i balears (Sanchis, Fuster, Colón, Giner, Valor, Ferrer Pastor, Badia, Moll, Coromines, Veny, Carbonell, etc.); i, també, els que ha induït a fer, perquè, en el camp de la filologia catalana, són molts els treballs que tenen l’origen en la seua tasca com a mestre, constantment incitant a la recerca i suggerint l’estudi de temes concrets. Ha dirigit 20 tesis doctorals.
També es va encarregar de posar en funcionament efectiu l’IFV, que va dirigir ell mateix de 1983 a 1986 i de 1992 a 1995, mentre que en l’interval de 1986 a 1992 ajudà Joan Fuster en la direcció. Amb el propòsit de dinamitzar la recerca i les publicacions, l’any 1986 funda la revista Caplletra (1986), de la qual és director durant quinze anys (1986-2001), i bateja la sèrie de monografies d’investigació que publica l’IFV amb el nom «Biblioteca Sanchis Guarner». Aquesta col·lecció ha permès la publicació de les recerques de nombrosos investigadors valencians, alternades amb les d’altres filòlegs de diverses procedències geogràfiques i disciplinàries. L’any 1995 s’aconsegueix la transformació de l’IFV en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) de les tres universitats valencianes amb estudis de Filologia Catalana, del qual va ser també el primer director (1995-2001). En aquesta nova etapa, promou el simposi interuniversitari sobre el sisè centenari del naixement d’Ausiàs March (1997), quan encara no se sabia que l’il·lustre poeta valencià havia nascut el 1400, i prepara, amb Miquel Nicolás, el Col·loqui Internacional sobre «La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina», celebrat a València (2002), en col·laboració amb el Grup d’Història de la Llengua de la Universitat de Girona.
Mentre fou director del Departament i de l’IFV/IIFV, Antoni Ferrando afavorí la col·laboració amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans –de la qual era membre numerari des del 1985– i s’hi involucrà en les comissions sobre l’estàndard lèxic i sobre lexicografia. També col·laborà amb les institucions públiques valencianes (Generalitat, diputacions, ajuntaments) en matèria d’onomàstica, llenguatge administratiu, llibres de text, mitjans de comunicació i cursos de formació de professorat, entre altres activitats. I hagué de redactar nombroses declaracions públiques en defensa dels criteris científics de la Universitat.
És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001), on ha presidit la Secció de Gramàtica i a hores d’ara la Secció de Lexicografia i Gramàtica i on s’ha implicat en els treballs de quasi totes les seccions i comissions, especialment en la de Textos Religiosos. Hagué de fer d’interlocutor amb els màxims representants de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans en les converses per a constituir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, iniciativa dels presidents Eduardo Zaplana i Jordi Pujol, amb l’aval del PSPV-PSOE i el PSC. El PSPV no havia gosat reconèixer per llei l’autoritat de l’IIFV en matèria de normativa més enllà d’algunes disposicions de rang menor.
Pertany a l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de la qual ha estat president (2012-2018) i, amb anterioritat, vocal; a la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, de la qual és «miembro de honor», i al Consell Científic Internacional de l’Institut Virtual de Traducció de la Universitat d’Alacant, en la creació del qual va participar. És, així mateix, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, membre de la Fundació Huguet, de Castelló, i membre de l’Associació de Cronistes del Regne de València.
També és o ha estat membre del consell de redacció o del comitè científic o assessor de revistes com Caplletra, Afers, Catalan Review, Medioevi, Anuari de la Societat Valenciana de Psicologia, Llengua i Literatura catalanes, Quaderns de Filologia i Revista de l’Alguer, entre altres, i de nombrosos congressos nacionals i internacionals. Des del 1987 és codirector de la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València. Ha format part de nombrosos jurats literaris (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi de les Lletres del País Valencià, Premis Octubre, Premis Bromera, Premi Sanchis Guarner de la Diputació de València, Premi Internacional Ramon Llull de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Premio Nacional de Literatura, Premi Pompeu Fabra de l’IEC, Premis de la Crítica de l’IIFV, etc.).
La