Poesia digital. Oreto Doménech i Masià
Читать онлайн книгу.
A mi em sembla que no.
Ara els correspondrà de jutjar-ho als qui s'endinsin en aquest bosc de paraules que transcorre per disquisicions teòriques que són la cartografia bàsica imprescindible per guiar-nos mitjançant els territoris d'arbres, constel·lacions, paisatges, versos mòbils o vitralls (entre molts altres) que aquest llibre conté. Els recomano que es deixin portar per un discurs clar, ordenat, precís i fluidíssim que esdevé la millor i més segura de les proteccions en el mar ple d'esculls i sirenes dels nous camps disciplinars que generen una terminologia auto-justificatòria que és el que representa la navegació per aquests territoris de l'aquositat de la paraula dins de la pantalla. He titulat aquest pròleg amb un vers de Strickland del poema “WaveSon.net I” que fa referència a Simone Weil: “U (please imagine)”. Això és el que els encoratjo a fer: sisplau, imaginin. Preparin-se per un viatge fascinant de descobriment, de suggeriments, d'aprenentatge. I, en acabat el llibre, facin el salt a la pantalla, a les pantalles, per continuar la navegació essent ja cadascun de vostès mateixos els patrons de la seva nau de lectura. En tornaran, entre moltes altres coses, més lliures, més savis i més feliços. I veuran com tenia raó Auden quan deia que un poema difícil es tornava clar quan se'l sentia llegir a algú que l'havia entès. No podria resultar més oportuna, aquesta cita, per a un llibre com el que tenen a les mans i per a unes obres que requereixen de tanta mediació.
Gràcies a la seva autora, gràcies a l'editorial per entomar el repte d'una publicació tan necessària com insòlita en el panorama contemporani. Gràcies a les autores de les obres aquí analitzades que tants moments de complicitat m'han permès amb Oreto i que tantes coses m'ha ensenyat, ella a mi!
Deena Larsen September 2015
Electronic literature incorporates many dimensions, going far beyond the simple word and page. It embraces other elements such as imagery, navigation, movement, and even juxtaposition of phrases to create more meaning. Understanding this in one language is daunting, but translating and embracing all of these elements to truly convey the meaning of a work is a formidable task. Digital poetry does this in a thought-providing way. I hope this book will serve as a bridge to encourage native, born digital works in Catalan.
Reading and writing electronic literature has been my passion, my form of happiness, for nearly all of my life now. I explored what the computer can offer us in Stained Word Windows, Tree Woman, and other such works. My first work, Marble Springs, (Eastgate Systems 1993) explored a Colorado mountain town, and I revisited that world to put it into a wiki for everyone to come and explore and contribute and create with me (http://marblesprings.wikidot.com). Now, I am launching the Rose Project (http://www.thinkingrose.com), which brings the possibilities of new meaning down to a letter level. Each letter corresponds to a concept, and uses several symbols to denote facets of those concepts. You can read about it online and also branch out into paper versions.
With Oreto's insightful guidance, you can learn about new ways to explore meanings and create exciting new forms of literature. This work is a critical step forward for the future of Catalan literature.
Stephanie Strickland September 2015
Literature as “a form of happiness” (Borges), a form of knowledge, and something alive—literature capable of crossing cultural and linguistic borders in the 21st century? Oreto Doménech has discovered all this in her penetrating study of digital poetry. Her exploration of constellational systems in the V project yields precisely a close, but not a closed, reading. Digital poems are not inherently closed, and the V project has grown to include the Vniverse app for iPad in which readers draw their own constellations, map their own sky. The V project for mobile media uses the tercet structure which is accessible, but secondary, in the Shockwave V: Vniverse. A coordinate print volume, V : WaveTercets / Losing L’una (SpringGun Press), lets us “read through” the poem in one long wave as it was first written. It is my hope that constellations of Catalan digital poetry will emerge from Oreto Doménech’s pathbreaking celebration of digital poetic forms.
Índex
CAPÍTOL 1 QUÈ ÉS LA POESIA DIGITAL?
L’entorn digital i la literatura
Literatura digital: la poesia digital o electrònica
Pantalles mòbils i literatura digital
Un cànon de la literatura digital?
La lectura atenta de la poesia digital: la meua experiència lectora
CAPÍTOL 2 DEENA LARSEN, GENUÏNAMENT DIGITAL
Una creadora d’utopies electròniques
Stained Word Window: l’estructura com a metàfora
I’m Simply Saying: paraules, sons, moviments i hipertext
Tree Woman: imatges que perduren, records que es dissolen
CAPÍTOL 3 STEPHANIE STRICKLAND, DEL PAPER A LA WEB
V: Vniverse: el lector com a aprenent
La intertextualitat com a compendi
CAPÍTOL 4 QUÈ PASSA QUAN LLEGIM POESIA DIGITAL?
La poesia digital i els lectors
La poesia digital i la lectura
La poesia digital i els autors
La poesia digital i el poema
Yo diría que la literatura es también una forma de la alegría.
Jorge Luis Borges, El libro
I hope never to idealize poetry, it has suffered enough from that. Poetry is not a healing lotion, an emotional massage, a kind of linguistic aromatherapy. Neither is a blueprint, nor an instruction manual, nor a billboard. There is no universal Poetry anyway, only poetries and poetics, and the streaming intertwinning histories to which they belong. There is room, indeed necessity, for both Neruda and César Vallejo, for Pier Paolo Passolini and Alfonsina Storni, for Audre Lorde and Aimé Césaire, for both Ezra Pound and Nelly Sachs. Poetries are no more pure and simple than human histories are pure and simple. Poetry, like silk or coffee or oil or human flesh, has had its trade routes. And there are colonized poetics and resilient poetics, transmissions across frontiers not easily traced. [...] Critical discourse about poetry has said little about the daily conditions of our material existence, past and present: how they imprint the life of