La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. AAVV
Читать онлайн книгу.
documental exhaustiva de la història de la Vall d’Uixó. Dic un pas, un sol pas. Des del punt de vista de les col·leccions documentals o diplomataris, la història de la Vall no té una llarga tradició, tot i haver estat objecte d’estudis monogràfics anteriorment. La recerca arxivística no pot ser el parent pobre de la història. Una vindicació de l’arxiu com a laboratori de la història ja fou feta per l’historiador francès malaguanyat en la Segona Guerra Mundial, Marc Bloch, que encara hui té vigència en col·leccions com la de les Fonts Històriques Valencianes. Aquest llibre ha ficat fil a l’agulla, ara cal continuar cosint.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant d’i seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie...
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.
8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb ‘haver’: ‘ha’ ‘he’, quan no duen la ‘h’, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.
12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts [...]. També pot advertir-se mitjançant un signe d’interrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades d’aquesta manera: \abc/.
22. Els casos sovintejats d’abreviatures que sempre s’escriuen en llatí, en els documents no llatins, s’han normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
23. La t tironiana, amb sentit d’et, es transcriu et o e d’acord amb l’ús de l’escrivà.
FONTS UTILITZADES
Els registres de la Reial Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona que han estat consultats per a compilar el present diplomatari són un total de 48 volums (els números 2063 a 2110), corresponents a la lloctinència de l’infant Martí i la seu esposa Maria de Luna, que comencen l’any del seu matrimoni 1372 i finalitzen al ser nomenats reis:
Comune et curie de l’infant Martí. 17 volums, datats des de setembre de 1372 a setembre de 1393. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2063 a 2079.
Diversorum Sigilli Secreti de l’infant Martí. 4 volums, datats des de març de 1390 a febrer de 1392. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2091 a 2094.
Gratiarum et peccunie de l’infant Martí. 5 volums, datats des de desembre de 1379 a setembre de 1395. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2085 a 2088 i 2090
Guerre de l’infant Martí. Únic volum, datat des de novembre de 1389 a octubre de 1391. ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2103.
Proprium de l’infant Martí.. Únic volum, datat des de gener de 1386 a març de 1390. ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2102 (f. 1-48).
Sigilli secreti de l’infant Martí. 4 volums, datats des de març de 1373 a desembre de 1377. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2097 a 2100.
Tractarum regni Sicilie de l’infant Martí. Únic volum, datat des de maig de 1392 a juny de 1402. ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2104.
Comune gubernacionis de l’infant Martí. 5 volums, datats des de febrer de 1387 a novembre de 1391. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2080 a 2084.
Curie gubernacionis de l’infant Martí. 2 volums, datats des de març de 1387 a gener de 1392. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2095 a 2096.
Gratiarum gubernacionis de l’infant Martí. Únic volum, datat des de febrer de 1387 a novembre de 1391. ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2089.
Peccunie gubernacionis de l’infant Martí. Únic volum, datat des d’abril de 1390 a novembre de 1391. ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2102 (ff. 49-56, olim 1-8).
Sententiarum gubernacionis de l’infant Martí. Únic volum, datat des de maig de 1378 a novembre de 1391. ACA, Reial Cancelleria, registres, núm. 2101.
Curie de la infanta Maria. 6 volums, datats des de setembre de 1372 a novembre de 1397. ACA, Reial Cancelleria, registres, núms. 2105 a 2110.
BIBLIOGRAFIA
APARICI MARTÍ, Joaquim, «Artesanos musulmanes de la Vall d’Uixó a fines del siglo XV e inicios del XVI», en Honori Garcia: El personatge, l’època, el centre, Castelló, Diputació de Castelló, 1997, pp. 159-170.
— «Moreries urbanes a Castelló: la integració del treball artesà musulmà durant el segle XV», en XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: El món urbà a la Corona d’Aragó. Del 1137 als Decrets de Nova Planta, 2003, vol. 1, pp. 171-183.
ARAGó CABAÑAS, Antonio M.ª, «La escribanía de Juan I», en La Corona de Aragón en el s. XIV. Congreso de Historia de la Corona de Aragón (8. 1967. Valencia), València, [s. n.], 1973, vol. 2, pp. 269-293.
ARGUDO PÉRIZ, José Luis et al., El señorío jurisdiccional de María de Luna. Un «registro de cartes» de 1409, Saragossa, Instituto Fernando el Católico, 1988.
ARROYAS SERRANO, Magín i Juan P. GALIANA CHACÓN, La repoblación del Valle de Uxó en sus documentos, la Vall d’Uixó, CEV, 2014.
BARCELÓ TORRES, Carmen, «L’Alfondeguilla i Castro. La situación de los mudéjares castellonenses en el siglo XIII», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVI (1980), pp. 126-139.
— Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto, València, Universitat de València, 1984.