Els que manen. Pep Martí
Читать онлайн книгу.
d’una major dimensió. La llista de bancs cruspits pel Sabadell ja comença a ser llarga: Netwest Group, Banco Herrero, Banco Atlántico, Caixa d’Estalvis de la Mediterrània (CAM), Banco Mare Nostrum…
Amb tot, el banc ha patit diversos ensurts per la caiguda de les accions i ha hagut d’afrontar diverses sacsejades que s’han reflectit en els canvis que hi ha hagut en el consell d’administració. L’entrada el 2001 d’un grup potent d’empresaris en l’accionariat del banc (amb José Manuel Lara, de Planeta, i Isak Andic, de Mango, al davant) va ser una operació amb un desenllaç nefast, ja que la crisi bancària va atrapar-los de ple. Els Lara van acabar abandonant el banc i, no només això, van haver de vendre l’edifici del Grup Planeta a l’avinguda Diagonal de Barcelona. Andic va abandonar el banc el 2015.
Dels anys en què els Lara eren al cor del Sabadell s’explica (hi fa referència José Martí Gómez a Los Lara. Aproximación a una familia y a su tiempo) una operació d’Isidre Fainé, aleshores president de CaixaBank, amb suport de l’amo de Planeta, per fusionar el banc vallesà amb La Caixa. Josep Oliu va moure cel i terra per impedir-ho i va aconseguir aturar la maniobra.
Una sortida important del consell es va produir el 2014, amb la marxa de Sol Daurella, la propietària de l’empresa embotelladora de Coca-Cola, per anar al Banco Santander. Aquest salt va caure molt malament al Sabadell, que encara no ha perdonat a l’empresària la seva «fugida».
Capital llatinoamericà al rescat
El Sabadell ha aconseguit mantenir-se enmig d’un seguit de transformacions en el sector bancari que en més d’una ocasió han sacsejat el transatlàntic vallesà, que ha intentat protegir-se amb successives acumulacions de capital. Mentre els Lara i els Andic buscaven la porta de sortida, el 2013 van entrar amb força a l’acccionariat dues grans fortunes llatinoamericanes. Ho explica Roger Vinton a La gran teranyina: Jaime Gillinski Bacal, un dels grans capitalistes de Colòmbia, i el financer mexicà David Martínez Guzmán van subscriure el 2013 una ampliació de capital de 600 milions d’euros. Van ser impulsats a fer-ho pels mateixos gestors del banc. Tres anys més tard, però, Gillinski va plegar i va vendre la seva participació.
Martínez Guzmán continua al Sabadell. Al seu costat, hi ha noms interessants, com José Javier Echenique (present als consells d’ACS, Telefónica i Ence, del sector energètic), que és el vicepresident; Pedro Fontana (Indukern, del sector químic, i representant del grup inversor Emesa, creat per Emilio Cuatrecasas); Manuel Valls Morató (Renta Corporación); María José García Beato (consellera de Red Elèctrica); Teresa Garcia-Milà (directora de la Barcelona Graduate School of Economics i consellera de Repsol); Aurora Catà (sòcia de Seeliger y Conde), com a consellera independent, i David Vegara (conseller de Subcapital i exsecretari d’estat d’Economia durant el govern de Rodríguez Zapatero). Com a secretari, hi trobem l’advocat Miquel Roca i Junyent, un altre dels omnipresents en molts àmbits del patriciat. La burgesia local ja fa anys que s’ha rendit als fons d’inversió i els vells telers són menys que un record.
El banc va guanyar el 2020 només dos milions d’euros, és a dir, 766 menys que l’any anterior. Les dades presentades per l’entitat van mostrar el cop de la pandèmia, així com el cost que van implicar les pèrdues de la filial britànica TSB. Superada aquesta fase, l’entitat va reprendre el vol el 2021, ja que en els tres primers trimestres de l’exercici presentava uns beneficis de 370 milions.
FEDEA, una referència clau
Oliu és membre del patronat de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), amb seu a Madrid, un centre d’investigació econòmica que va presidir durant uns anys i que ara presideix José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank. És una entitat molt influent que va néixer el 1985 sota el mestratge del Banc d’Espanya, que forma part del seu patronat. Actua, en realitat, com el lobby de l’Ibex-35 per influir en les polítiques econòmiques.
Un cop d’ull al seu patronat és ben explícit, amb representants del Banc d’Espanya, Banco Santander, Telefónica, Fundación ACS, Bankia, Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, Mapfre, Enagas, Abertis, Corporación Financiera Alba, Bolsa de Madrid, Iberdrola, Red Eléctrica i la Fundación Ramón Areces (el fundador d’El Corte Inglés). A banda de CaixaBank i Banc Sabadell.
La factoria taronja
FEDEA ha nodrit el partit Ciutadans. Ho ha fet tant a nivell programàtic com amb alguns dels fitxatges més rellevants. Algunes de les propostes defensades pel seu primer líder, Albert Rivera, com el contracte únic o la defensa d’un tipus únic d’IVA han sorgit del laboratori d’idees de la fundació a la qual pertany Josep Oliu. De FEDEA prové també l’economista Luis Garicano, que havia col·laborat amb la fundació abans de fitxar per Rivera i ser-ne el guru econòmic.
Un altre vincle entre el món Oliu i la cúpula de Ciutadans va ser Ángel de la Fuente, director general de FEDEA, on va arribar quan Oliu presidia el patronat. De la Fuente va ser militant de Ciutadans i va presidir el congrés de 2006, quan Rivera va conquerir el lideratge. També ha estat l’autor del sistema de comptes públics territorialitzats (SCPT) elaborat pel Ministeri d’Hisenda que, durant l’etapa de Cristóbal Montoro, va establir el dèficit fiscal de Catalunya en 9.900 milions d’euros. L’economista ha fet sovint declaracions molt crítiques amb la quota basca, en línia amb el que Ciutadans pensa sobre el tema.
Contra el Procés
D’entre tots els membres de la burgesia catalana, Oliu ha estat dels més bel·ligerants contra el procés independentista. Inicialment, es va mostrar confiat que no s’arribaria a un xoc frontal. L’any 2014, quan ja reclamava un Podem de dretes, manifestava la seva esperança en un acord entre la Generalitat i l’Estat. Després, a mesura que s’avançava cap al xoc de la tardor del 2017, les seves declaracions es feien més vehements.
Oliu insistia en la necessitat de preservar l’estabilitat i la seguretat jurídica. Hi ha una dada a tenir en compte: l’any 2015, va canviar els estatuts del banc perquè es pogués decidir un trasllat sense passar per la junta d’accionistes. El 5 d’octubre de 2017, el Sabadell aprovava el trasllat de la seu a Alacant i instal·lar les oficines de la presidència al carrer Serrano, de Madrid. Oliu ho va explicar d’una manera crua: «Abans que romanticismes, cal protegir el negoci». Fa uns mesos, va declarar que el Procés havia generat una pèrdua de dinamisme econòmic i que Catalunya s’havia instal·lat en la incertesa.
El futur no està escrit però, per si de cas, la tercera generació ja apunta maneres. El 2014 el president del Sabadell va fer entrar el seu fill, Jaume Oliu, al banc com a director de projectes. Dos anys després va ser ascendit a responsable de l’àrea immobiliària amb rang de sotsdirector general. Finalment, va abandonar el Sabadell el 2021 per crear el seu propi fons d’inversions immobiliàries i hoteleres.
Però a Oliu li queda molta corda i se’l pot trobar en molts dels grans centres de poder i influència. És un habitual de les trobades del fòrum empresarial Pont Aeri, és un soci destacat del Cercle d’Economia (en va ser vicepresident entre el 2008 i el 2016) i és membre de patronats i fundacions, com la Fundació Princesa de Girona. Ha demostrat ser un supervivent des que el seu pare li va oferir la direcció del banc. «Però si jo no sé res de banca», diuen que li va dir. La resposta del pare va ser: «Millor. La banca experimentarà una transformació tan gran que les velles respostes ja no serviran».
Salvador Alemany, l’empresari sense empresa
Ha presidit grans companyies com Abertis i Saba i ha ocupat càrrecs en entitats esportives i de tota mena, des del Barça fins al Liceu
Convé deixar-ho clar des del principi: Salvador Alemany no és ni hereu ni propietari de cap gran empresa. Ni acumula cap fortuna. Però ha presidit dos gegants de l’economia com Abertis i Saba i ha estat un nom clau per encapçalar entitats empresarials, socials, esportives i culturals de primer ordre. I això com s’aconsegueix? A base de talent, capacitat de negociació i consens i, sobretot, proximitat humana, sabent ser afable amb l’interlocutor. I sent actiu i innovador.
Durant els darrers