© de l’obra: Ludmilla Lacueva Canut

      © de l’edició: Apostroph, edicions i propostes culturuals, SLU

      © de la il·lustració de coberta: Oriol Hernández

      Edició: Apostroph

      Correcció / serveis linguístics: Tutivillus

      Disseny de coberta: Apostroph

      Disseny de tripa: Mariana Eguaras

      Maquetació: Apostroph

      ISBN digital: 978-84-122005-2-2

      Primera edició: març 2020

      Primera edició digital: març 2020

      Apostroph, edicions i propostes culturals, SLU

      Mas Postius 5, 08505 Muntanyola (Barcelona)

      www.apostroph.cat

      [email protected]

      Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels seus titulars, llevat de l’excepció prevista per la llei. Us podeu adreçar a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer còpies digitals de fragments d’aquesta obra.

      Gràcies per llegir aquest llibre. La seva autora, Ludmilla Lacueva Canut, i tots els que hem fet possible que aquest llibre d’Apostroph hagi arribat a les vostres mans esperem que us agradi.

      E-mail: [email protected]

      Twitter: @postroph

      Facebook: facebook.com/postroph/

      Índex de personatges

      Agent Arboleda: policia

      Mireia Baldi: investigadora del Grup de Delictes Contra les Persones i scraper

      Aina Blanc: scraper-blogger catalana

      Geneviève de Fouchard: scraper-blogger francesa

      Abby Jones: assistent de l’Stacy Morgan

      Gínjol: gos de raça golden de la Marga i en Joan

      Agent Gómez: policia

      Ventura Gràcia: policia en formació a Quantico (Estats Units)

      Pere Griu: investigador del Grup de Delictes Contra les Persones

      Wendy Harris-Smith: dona de Jack Smith i mare de la Gwen

      Llamp: gos del Grup Caní de la policia

      Cerni Llop: comissari de policia

      Marga i Joan: passejants pel llac d’Engolasters

      Manel Martí: sotsoficial del Grup de Delictes Contra les Persones

      Climent Masoliver: antic batlle d’Andorra i avi d’en David Masoliver

      David Masoliver: batlle d’Andorra

      Stacy Morgan: scraper-blogger nord-americana

      Steven Morgan: pare de l’Stacy

      Gus Pino: jugador nord-americà del Bàsquet Club d’Andorra

      Xavier Pinyol: secretari judicial del batlle David Masoliver

      Tim Redright: cònsol nord-americà a Barcelona

      George Robban: president comunitat anglesa a Andorra

      Àngel Rubio: carterista

      Maria Sastre: forense i presidenta del Club d’Scrapbooking d’Andorra

      Bianca Scatola: scraper-blogger nord-americana

      Dolly Serrano: co-organitzadora del congrés d’scrapbooking d’Andorra

      Gwen Smith: scraper

      Jack Smith: pare de la Gwen

      Jaume Solé: organitzador d’esdeveniments

      Anna Vila: membre del TEDAX

      Quim, Toni, Pep i Narcís: membres d’Identitat Judicial

      Diu la llegenda que al fons del llac d’Engolasters hi havia un poble que va desaparèixer amb tots els seus habitants en no donar caritat a un home famolenc. L’única persona que va salvar la vida va ser una minyona que es va apiadar i li va donar de menjar. Seguint els consells del pobre desgraciat, va marxar en sentir el primer tro. Una tempesta esfereïdora va descarregar una tromba d’aigua que va engolir sense pietat aquells vilatans cobdiciosos i sense ànima. En dies de pluja, hom diu que se senten veus llastimoses que demanen ajuda...

      1

      Aquell matí, el llac d’Engolasters era tot quietud amb la resplendor del sol que s’anava estenent. Una agradable olor de pi es desprenia per la zona on només el cant del gall d’una borda propera trencava el silenci. Però vet aquí que ara hi surava un cos. Era esfereïdor pensar com podien canviar les coses d’un dia per l’altre i d’una manera tant tràgica. Ella creia que ho tenia tot: bellesa, diners, poder, però en una fracció de segon tot se n’havia anat en orris. De què havia servit tanta ambició, dolenteria i prepotència? Alguns pensaran que s’ho mereixia.

      Sempre havia estat orgullosa de la seva cabellera rossa, llarga i brillant que exhibia en nombroses campanyes publicitàries. Tots els tractaments eren pocs per tal de lluir-la i sentir-se poderosa. Ara, els seus cabells suraven en aquella aigua verd fosc on s’emmirallaven els pins que encerclaven la depressió glacial i enfosquien la seva superfície. Un paratge de bellesa continguda que ella no havia pogut gaudir. Una turbina, situada en un extrem del llac, deixava anar intermitentment un doll d’aigua que formava un corrent que balancejava suaument aquell cos jove i musculat, mancat d’ànima.

      La seva vida havia estat plena d’èxits i, tot i així, plena d’inseguretats. Tenia tot el que hom podia desitjar però sempre apareix una mà que no vol que vagis més enllà i trenca els teus somnis.

      2

El Centre termolúdic Caldea s’havia vestit de gala per rebre l’elit de l’scrapbooking1 internacional. La Maria Sastre, presidenta del Club d’Scrapbooking d’Andorra, estava un pèl nerviosa. Scrapers, proveïdors i seguidores s’havien donat cita per primera vegada a Andorra.

      Sort n’havia tingut de comptar amb l’ajuda del català Jaume Solé, gerent d’una empresa d’esdeveniments. Pensaven que seria un congrés petit però al saber-se que la famosíssima scraper nord-americana Stacy Morgan assistiria a la trobada va fer que es disparessin les inscripcions. A hores d’ara, la Maria encara al·lucinava que hagués acceptat venir a Andorra sense que això suposés cap despesa per a l’organització. L’única condició que posava era anar a veure un partit de l’equip de bàsquet nacional. Una demanda que els va sorprendre però que era molt fàcil d’aconseguir.

      En Jaume estava molt rodat en organitzar esdeveniments però mai n’havia fet cap d’scrapbooking i va haver de recórrer a la Dolly Serrano, famosa als Estats Units com a organitzadora d’aquesta modalitat. També l’havia sorprès la seva acceptació. Si hagués estat a Barcelona o a alguna gran capital hauria entès el seu entusiasme però era un petit país entre muntanyes de menys de cinc-cents quilòmetres quadrats; no era home de donar-li mil voltes a les coses i l’únic que li interessava era que tot sortís bé.

La Maria rebia, a peu de terrassa, els convidats i participants; l’ajudaven unes companyes de la Policia que també eren aficionades a l’scrap. L’Anna Vila treballava al TEDAX2 i la Mireia Baldi era investigadora del grup de delictes contra les persones. Les havia conegut en començar a treballar com a forense i ben aviat les va arrossegar a la seva passió per les manualitats. En Josep, la Nelly i la M. Carme, de la revista andorrana Dona Secret, també eren presents i feien fotografies de tots els assistents. En aquella nit càlida