Poesia. Jordi de Sant Jordi
Читать онлайн книгу.incert de les llegendes i els mites. Jordi de Sant Jordi és un escriptor que ocupa un lloc destacat dins la nostra literatura com a conseqüència sobretot de la labor exemplar realitzada per les successives edicions de Martí de Riquer i Lola Badia, d’una banda, i, de l’altra, per la més recent d’Aniello Fratta, que va fixar el text que hem pres com a punt de partença i que reproduïm al costat de la nova versió. Sense la seva contribució decisiva, aquest text modernitzat que avui presentem no hauria estat de cap manera possible. El nostre reconeixement, doncs, i la nostra gratitud. Escau, a més, de celebrar i valorar l’excel·lent traducció castellana de Jordi de Sant Jordi duta a terme pel prestigiós filòleg i poeta José María Micó, que hem tingut present com a referència complementària per l’encert de les decisions que sovint s’hi han adoptat. Confiem que aquesta edició que ara posem a disposició dels lectors sigui una invitació a estimar i llegir la poesia de Jordi de Sant Jordi sense les dificultats que per als no especialistes representava l’occità literari en què va plasmar una poesia d’una bellesa i d’una intel·ligència extraordinàries, que manté la seva vigència, tot i els segles que ens en separen.
Carles Duarte i Montserrat
I
És tant el mal que em feu sofrir
quan no em creieu, dona preuada,
que del cert us amo lleialment,
que el cor del cos se’n vol sortir.
Tant són li mals que·m fay soffrir
com no·m cresets, dompne valén,
que de cert vos am leyalmén,
que·l cor del cors me vol sortir.
II
El dia que vaig veure-us la bellesa,
tot d’una vaig començar a amar-vos,
el meu cor no va poder allunyar-se
de vós ni un instant per cap altra.
Creieu-me, doncs, que cap més desig
no tinc ni cap altre pensament,
sinó que pugui lleialment
estimar-vos i servir-vos.
Lo jorn qu·yeu vi vostre cors gay,
al prim que·m mis en vos amar,
mon cor no poch, certes, lunyar
de vós un punt per altre may;
donchs, cresatz me qu·àls no desir,
ne tench nulh autre penssamén,
mas sol qu·yeu puscha finamén
a vós amar e cartenir.
III
Si no dic la veritat, demano a Déu
que d’aquests crims sigui acusat
i en sigui mort apedregat
a mans d’un malastruc jueu,
i que ningú no em planyi
de patir aquest martiri,
ans que em maldiguin cruelment
i que m’escupin a la cara.
Si no us dich ver, que prech a Dieu
que de tals crims si·acusatz,
d’on prenda mort apedregatz
per mans d’un malestruch jusieu,
sí que planguts de mon martir
no sia pas per nulha gen,
ans me maldiguen cruselmén
e·n me fas vinguen scupir.
IV
Si no dic la veritat, que abans de morir
amb gran tristesa em desesperi
i l’ànima i el cos prop de Llucifer
m’hi portin mil dimonis,
i mai no em puguin sepultar,
ans sempre més tingui turment
i no trobi ni amic ni parent
que em vulguin bé, sinó que em maleeixin.
Si no us dich ver, qu·ans de ma fi
ab ira fort me desesper,
e l’arm·e·l cors ab Luciffer
dimonis mil porten prop si;
e mays no·m pusquen sabollir,
ans per tostemps haja turmén,
e no trop amich ne parén
que·m vulhen bé, sinó mal dir.
V Tornada Castell d’honor, que Déu m’odiï
i tots els sants, si de tot cor
no us sóc fidel, lleial servent,
que us vull amar sens defallir.
Tornada Castells d’onor, prech Déu m’asir
e tot li san, si coralmén
no us suy fis e leyal servén,
que us vulh amar ses deffalhir.
I
Senyora, tothora us prego
que em retingueu per servidor,
i vós dieu que amor de debò
no us ofereixo, de fi amant,
sinó amb engany,
que en altre lloc hi ha el meu desig,
i que no intenti donar entenent
or per argent;
però certament
feu anar excuses de mal deutor.
Dompna, tot jorn vos vau preyan
que·m retingats per servidor,
e vós disets que dreyt·amor
no us port, sí com de fin aman,
mas ab engan,
qu·en autra part ay mon voler,
e que no us cuyt dar entendén
aur per argén;
mas veramén
escus·avetz da mal deuter.
II
Perquè sabeu la veritat
i coneixeu el meu propòsit,
així com al metge escau
que conegui que el malalt té
un veritable mal;
i no veig, per molt que juri
i que blasfemi, que em cregueu,
ans us burleu
del temps passat;
sempre em feu aquest tracte.
Car vós sabets certes lo ver
e conexets m·entenció,
sí co·l malalt qui per raysó
lo metge conex que soffer
mal