Jesús i les dones. Isabel de Villena
Читать онлайн книгу.
estrany, doncs, que dins del cercle de devots i benefactors del monestir haguessin pogut circular exemplars no sols del Cartoixà, sinó també de l’Espill i, potser, fins i tot del Tirant lo Blanc (Hauf 1995, 23). Per altra banda, al seu moment la Vita Christi va tenir més èxit editorial que el Tirant. Es va publicar a València el 1497 i 1513 i a Barcelona el 1527.
La producció literària de sor Isabel de Villena a part de la Vita Christi
Segons Agustí Sales, cronista del segle xviii, sor Isabel també seria l’autora d’un Speculum animae, que les clarisses valencianes veneraven i empraven per a les seves meditacions. Hauf (1995, 24-25), però, ha identificat l’exemplar descrit per Sales amb un manuscrit conservat a la Bibliothèque Nationale de París i, després d’estudiar-lo i editar-lo, ha conclòs que l’obra és de la primeria del segle xvi i, per tant, posterior a la mort de sor Isabel. En canvi, Villena sí que podria ser l’autora d’un Tractat de la Passió conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid. Hauf (1995, 26-33), després d’examinar-lo i comparar-lo amb la Vita Christi, proposa la hipòtesi que sor Isabel hauria escrit el Tractat abans de ser abadessa (per la lletra sembla anterior a 1460), i al llarg de l’etapa abacial l’hauria anat adaptant i ampliant a tota la vida de Jesucrist; el resultat d’aquesta ampliació seria la Vita Christi. Ras i curt: l’única obra amb l’autoria indubtable de sor Isabel és la Vita Christi, de la qual avui oferim una antologia adaptada al català actual.
Presumiblement la Vida de Jesucrist de Francesc Eiximenis (Girona, c. 1330 - Perpinyà, 1409), que havia viscut a València del 1383 fins al 1408, era ben coneguda per sor Isabel. Sabem que ella va tenir accés a les obres d’Eiximenis perquè en el llegat bibliotecari de la reina Maria —que va anar a parar al convent de la Trinitat a través del llegat de Violant de Montpalau, una dama de la reina que va professar al monestir— hi havia obres seves, i concretament la Vida de Jesucrist consta en l’inventari de la biblioteca que el canonge, paborde i vicari general de València Jaume Eixarch va llegar al monestir. D’altra banda, com a lectores corrents que som no podem oblidar que el primer col·legi “catalanista” que es va implantar a Barcelona després de la desfeta republicana de 1939, per obra i gràcia de la donassa Carme Serrallonga, va portar i porta el nom d’Isabel de Villena. En aquell centre educatiu, que encara perdura, entre moltes altres irregularitats, segons les autoritats franquistes, s’hi comptava la coeducació, moneda comuna del republicanisme i del catalanisme derrotat. A causa de la protesta de les autoritats franquistes, Serrallonga i el seu equip es van haver d’inventar un altre col·legi tan sols per a nois i, com és natural, li van posar el nom de Francesc Eiximenis! Queda tot dit, creiem.
En qualsevol cas, sempre s’ha acceptat que sor Isabel va redactar la Vita Christi com a ensenyament per a les monges clarisses que presidia com a abadessa. Fidel a l’època i a la seva condició de persona culta, com les eventuals lectores d’aquest volum comprovaran, el seu text és farcit de llatí. Podríem dir, però, que com era habitual el seu és un llatí d’aeroport! I no sols això, per a mal exemple de traductores actuals, sor Isabel aprofitava les llatinades per dir-hi la seva, fins al punt que uns pocs mots llatins es converteixen en llargues frases, sota l’excusa del mantra «volent dir»… Com és ben sabut, en la interpretació al·legòrica «cada cosa en vol dir en realitat una altra de més pregona, plena de contingut doctrinal», en paraules de Hauf (1995, 40). Aquesta característica dóna una idea, creiem, de la vivacitat narrativa de sor Isabel.
La passió femenina i àdhuc feminista a la Vita Christi
Joan Fuster, obrint camí, va subratllar el caràcter femení de l’obra de sor Isabel. La publicació el 1987 de Protagonistes femenines a la “Vita Christi”, de Rosanna Cantavella i Lluïsa Parra, ja va obrir definitivament el pas no sols a la consideració “femenina” de l’obra de sor Isabel, sinó també feminista. I no sols això. Aquesta publicació diríem que va mostrar a la lectora corrent la singularitat literària de l’abadessa del monestir de la Trinitat. Com es pot veure a la bibliografia que adjuntem, la casa editora era, precisament, la primera editorial feminista catalana: laSal Edicions de les Dones, empresa avui i de fa temps desapareguda. Per tant, no és rar que se’n seguissin visions i revisions feministes, com també es pot comprovar a la nostra bibliografia. Diríem, però, que la trobada plena de sor Isabel amb els lectors corrents va ser l’edició parcial de Hauf de 1995. També en aquest cas, la col·lecció en la qual s’incloïa era i és paradigmàtica: Les Millors Obres de la Literatura Catalana. És clar que és el volum 115 de la col·lecció! Conclusió provisional: les dones dins de les literatures patriarcals, com és la catalana, tarden a fer la seva aparició, àdhuc les clàssiques.
Pel que fa al feminisme, si partim de la nostra base, que és considerar que qualsevol dona és feminista, sempre que no s’entesti a no ser-ho; i si recordem que parlem de feminisme fa relativament poc (des del segle dinou i, encara, amb noms distints: de sufragisme a women’s lib), acordarem que la Vita Christi és una obra femenina i feminista, com l’Espill roigià és misògina i el Tirant masclista. En qualsevol cas, totes elles són grans obres que palesen un veritable Segle d’Or de la literatura catalana (no ens oblidem d’Ausiàs March, per cert) focalitzat a València, a una part de la Corona d’Aragó o, si volem (i volem), als Països Catalans. Obres distintes, naturalment: poesia (Espill), novel·la (Tirant) i Ars amandi cristològica (Vita Christi). Tampoc no hi fa res que el 1990 celebréssim amb certa pompa un aniversari del Tirant i, pràcticament, s’oblidés la Vita Christi de sor Isabel. Ras i curt: sor Isabel, que sapiguem, no ha tingut la sort que va tenir aquella anacoreta, Juliana de Norwich (c. 1342 - c. 1416), autora del Llibre de les revelacions de l’amor diví que tant va encisar T. S. Eliot, encís que l’autor angloamericà va transmetre i va desvetllar l’atenció internacional sobre l’autora. Cal dir, però, que altres autors catalans —o dels Països Catalans— han tingut més sort, com és el cas de Llull i The Occult Philosophy in the Elizabethan Age, de Frances A. Yates (1979), on l’autora, per explicar Shakespeare, parteix de Llull. Un llibre, per cert, que mereixeria ser traduït a la llengua catalana.
Aquesta edició
Hem dividit l’obra en tres parts. La primera, que hem titulat «Maria i la Sagrada Família», abraça des de la concepció de Maria fins a la infantesa de Jesús. La segona part, «Dones en la vida activa de Crist», va des de la coneixença i conversió de la Magdalena —segon personatge femení important en l’obra, després de la verge Maria— fins a la prèdica de Jesús en el temple. I la tercera, «Després de la mort de Crist», comença amb Eva, la primera dona («mare general de tots»), juntament amb santa Anna, mare de Maria, acompanyades pels àngels —prínceps— teofràstics, Miquel i Gabriel, i acaba amb el trànsit de Maria («advocada de les dones»). Aquesta darrera part no inclou, pel caràcter inconclús de l’obra, la coronació de Maria, que segurament hi hauria figurat si una pesta de l’època no hagués posat fi a la vida de sor Isabel, que va morir el 1490 al monestir de la Trinitat on és enterrada, encara que no s’ha localitzat exactament on. Ella és encara avui el nostre visat per parlar de les dones dins de la literatura catalana de, gairebé, tots els temps.
Agraïments
En primer lloc, el nostre més profund agraïment a la Fundació Lluís Carulla, en les persones de Carles Duarte i Joan Santanach, per l’encàrrec d’aquest volum per a l’admirada col·lecció Tast de Clàssics. Seguidament, a Antònia Carré, eminent medievalista, pels seus consells i estímul, amb el prec que no se li imputin cap de les nostres deficiències. Després, a Àngels Gregori per haver-nos fornit sense demanar-li d’abundós i molt preuat material per elaborar l’obra present. I gràcies a la vida per l’oportunitat d’apropar-nos més profundament a una donassa medieval.
Marta Pessarrodona
1. Edicions de la Vita Christi de sor Isabel de Villena
Almiñana, Josep (ed.), 1992: Sor