Jesús i les dones. Isabel de Villena
Читать онлайн книгу.
Cantavella, Barcelona, laSal Edicions de les Dones (Clàssiques Catalanes, 15).
Escartí, Vicent J. (ed.), 2011: Isabel de Villena, Vita Christi, València, Institució Alfons el Magnànim.
Hauf, Albert-Guillem (ed.), 1995: Isabel de Villena, Vita Christi, Barcelona, Edicions 62 (Les Millors Obres de la Literatura Catalana, 115).
2. Estudis
Alemany, Rafael, 1993: «Dels límits del feminisme de la Vita Christi de sor Isabel de Villena», dins Rafael Alemany et alii (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 303-313.
Casanova, Emili, 2006: «La llengua de sor Isabel de Villena», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, IX, pp. 99-120.
Fuster, Joan, 1968: «El món literari de sor Isabel de Villena», dins Obres completes, I, Llengua, literatura, història, Barcelona, Edicions 62, pp. 151-210.
Goerlich, Daniel Benito, 1998: El Real Monasterio de la Santísima Trinidad, València, Generalitat Valenciana.
Hauf, Albert-Guillem, 1990: D’Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l’estudi de la nostra cultura medieval, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Hauf, Albert-Guillem, 1991: «Text i context de l’obra de Sor Isabel de Villena», dins Germà Colon et alii, Literatura valenciana del segle xv: Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena, València, Consell de Cultura, pp. 91-124.
Orts Molines, Josep Lluís, 1993: «A propòsit de l’‘Estil Femení’ en sor Isabel de Villena», dins Rafael Alemany et alii (eds.), Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Cultura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 315-325.
Orts Molines, Josep Lluís, 2010: «De sor Isabel de Villena a Mel Gibson, passant per Anne Katherine Emmerich: la meditació a través de l’art que commou», dins Imma Creus et alii (eds.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 345-359.
3. Obres relacionades
Forcades, Teresa, 2007: «La primera autora en català: sor Isabel de Villena, teòloga feminista», dins La teologia feminista en la història, Barcelona, Fragmenta, pp. 45-54.
Juliana de Norwich, 2002: Llibre de les revelacions de l’amor diví, introducció de Blanca Garí, traducció de Marta Pessarrodona i Rosa M. Piquer, Barcelona, Proa (Clàssics del Cristianisme, 90).
Torró, Jaume, 2009: Sis poetes del regnat d’Alfons el Magnànim, Barcelona, Barcino (Els Nostres Clàssics B, 29).
Yates, Frances A., 1979: The Occult Philosophy in the Elizabethan Age, Londres, Routledge & Kegan Paul.
Molt alta, molt poderosa i cristianíssima reina i senyora
La resplendent llum de devoció que dins vostra altesa clareja li ha descobert que en aquest monestir seu hi havia una devota Vita Christi escrita per la il·lustre senyora Elionor, també coneguda com sor Isabel de Villena, reverenda abadessa i mare nostra; i atès que vostra reial celsitud, tota en l’amor del gran rei del paradís encesa, havia escrit al batlle general d’aquest seu regne de València perquè li’n trametés una còpia, he pensat fer un agradable servei a vostra majestat fent-la imprimir perquè més aviat pogués arribar a les vostres mans reials.
I perquè, en la fonda i plorosa vall de llàgrimes d’aquest món miserable, els qui amb ales d’alguna mundana llaor s’alcen, més profundament al baix centre del penós infern davallen, i els qui per les baixes sendes d’una simple humilitat caminen, més cap a la summitat de la ciutat del paradís s’acosten, la virtuosa i digníssima mare abadessa, predecessora meva, amb la llum del seu clar enteniment mirant els perills que la mundana llaor porta, en tan baix centre d’humilitat havia davallat, que no volgué escriure el seu nom en cap part d’aquest llibre, tement que les seves virtuoses obres, dins dels arxius d’humilitat tancades, per les iniqües mans de vanaglòria no poguessin ésser assaltades. I resplendint en ella les enceses torxes de la claredat del seu il·lustríssim llinatge, així com els seus parents reials havien sembrat innombrables actes de gloriosa fama per a exaltació de la santa fe cristiana, ella, devotíssima mare, ha volgut sembrar en el paper en blanc d’aquest llibre la llavor de la seva purificada consciència, perquè els qui el llegissin poguessin collir fruit de profitosa doctrina, suplicant al gran rei Jesús que volgués ésser el nauxer i pilot de la barca de la seva atenció perquè pogués navegar amb seguretat en la gran mar de la seva benaventurada vida. I els raigs del sol clar de justícia, entrant per les finestres de la seva lluminosa intel·ligència, tant en encesa caritat l’escalfaren, que volgué amb afanyós treball compondre aquest tan gran volum.
I puix que ella, humil religiosa, resta lloada per haver callat el seu nom en la composició de tan digne llibre, jo crec atènyer no poc mèrit davant Déu publicant el nom de tan singular mare, d’immortal memòria digna: sor Isabel de Villena l’ha fet; sor Isabel de Villena l’ha compost; sor Isabel de Villena, amb estil elegant i dolç, l’ha escrit, no tan sols per a les devotes germanes i filles d’obediència que en la tancada casa d’aquest monestir habiten, ans per a tots els qui en aquesta breu, enutjosa i transitòria vida viuen.
Jo, sereníssima i cristianíssima senyora, el trameto a sa altesa, la qual hi trobarà tan profundes i altes sentències que clarament coneixerà que l’Esperit Sant governà l’enteniment i la ploma de tan digníssima i reverenda mare, que era tan afecta al servei de vostra celsitud; l’estat i la vida de la qual exalci i faci prosperar la Santíssima Trinitat.
De la vostra ciutat de València, el 29 del mes de març de l’any 1497.
De la vostra reverenda i molt humil serventa i predicadora sor Aldonça de Montsoriu, indigna abadessa del monestir de la Santa Trinitat.
aquí comença una vita christi en vulgar, perquè els simples i ignorants puguin saber i
contemplar la vida i mort del nostre redemptor i senyor jesús, amador nostre, al qual sigui donada glòria i honor de totes les obres nostres, com a procurador i ordenador d’aquelles
capítol i-[concepció de maria]
COM PER UN ÀNGEL FOU ANUNCIADA A SANT JOAQUIM LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA SEVA SANTÍSSIMA FILLA
Ecce iam venit plenitudo temporis. Car venint i acostant-se la plenitud del temps, per Déu nostre Senyor determinat, en el qual sa majestat tenia previst atendre a la reparació i salvació de la naturalesa humana, i atès que, per fer aquesta obra tan alta, calia que sa clemència davallés a la terra de la captivitat, on eren exiliats els dissortats fills d’Adam, i sabia amb molta certesa que en tota aquesta terra no hi havia allotjament decent perquè sa altesa hi reposés; per això li plagué manar i ordenar que es fabriqués un tal allotjament com a sa majestat esqueia, fet de tan excel·lent i singular obra que una de semblant mai més no fos trobada, fins al punt que els qui miressin aquesta casa haguessin de dir, admirats de la seva bellesa: «Non est hic aliud nisi domus Dei et porta caeli», volent dir: «Certament aquest allotjament no s’ha fet ni fabricat sinó per a la majestat de Déu nostre Senyor, i ningú més no hi ha de fer estada. I per mitjà d’aquest sacratíssim allotjament es trobarà l’escala per pujar a les altures del regne del paradís, pels homes no conegut ni vist.»
I, per enllestir la dita casa, manà la majestat divina cridar un gran príncep angelical, l’aposentador major de la seva cort, i li digué: «Aneu, aposentador, in vallem lacrimarum, i cerqueu un gran mestre d’obres, pels homes no conegut ni estimat, ans llançat i menyspreat com a home infructuós, que té per nom Joaquim, el qual per