Dipòsit legal: B. 16069-2019

      ISBN: 978-84-7226-840-1

      ÍNDEX

       INTRODUCCIÓ

       LA GUERRA CONTRA EL REI DE CASTELLA (1356-1366)

       Preàmbul

       Els desencadenants de la guerra amb el rei de Castella

       Els preparatius de la guerra

       Història abreujada d’Enric de Trastàmara

       La mediació papal i l’inici de les hostilitats

       La treva negociada pel legat papal

       Arribada de l’infant Ferran, germanastre del rei

       Cerca de finançament i continuació de les hostilitats

       La ruptura de la treva

       Incursió del Cerimoniós a Castella i batalla naval de Barcelona

       Desplaçament de la guerra a Mallorca

       Convocatòria de corts catalanes

       Continuació de les hostilitats a Aragó i signatura de la pau

       Arribada de tropes franceses de mercenaris

       Desplaçaments de la família reial per fugir de la pesta

       Ruptura de la pau i convocatòria de corts generals

       Desplaçament de la guerra al regne de València

       Empresonament i mort de l’infant Ferran

       Trobada amb el rei de Navarra i traïció de Bernat de Cabrera

       El setge de la ciutat de València

       Continuació de la guerra al regne de València

       La condemna de Bernat de Cabrera

       Els moviments de tropes al voltant d’Oriola

       Nova convocatòria de corts catalanes

       Recuperació de diversos llocs del regne de València

       La vinguda de les grans companyies de França

       Recuperació de les terres de Pere el Cerimoniós

       L’ascens d’Enric de Trastàmara al tron de Castella

       El matrimoni de la infanta Elionor

       Conclusió

       ARBRE GENEALÒGIC DE LES DINASTIES DE CASTELLA-LLEÓ I DE CATALUNYA-ARAGÓ

INTRODUCCIÓ

      La Crònica del rei Pere el Cerimoniós és la quarta i última de les grans cròniques catalanes medievals. Com la de Jaume el Conqueridor, redactada uns cent anys abans, és escrita en una primera persona on es fonen les figures del monarca, el narrador i el protagonista. Des d’aquest punt de vista, com a llibre on es plasma la personalitat d’un actor històric de primera magnitud, constitueix una obra única en l’Europa occidental del segle xiv. Les lluites de poder, les ànsies de legitimar-se amb paraules, la violència i les lleis de l’honor i l’art de l’engany: tot s’hi explica amb una cruesa sofisticada que impressiona.

      El cos del llibre consta de sis capítols. Comença amb uns quants episodis de la vida d’Alfons III, el pare del Cerimoniós, i continua amb la narració de l’accés de Pere al poder l’any 1336. Tot seguit tracta extensament de la reintegració a la Corona d’Aragó —per mitjà del dret, l’astúcia i la força— del regne de Mallorques i els comtats de Rosselló i Cerdanya, que el testament de Jaume I havia adjudicat a una altra branca del Casal de Barcelona. Després s’expliquen les revoltes que van esclatar a Aragó i al regne de València quan Pere va voler reconèixer com a hereva del tron la seva filla Constança, frustrant les esperances de l’infant Jaume, el germà petit del rei. A continuació venen l’aliança amb els venecians per combatre els genovesos i l’ex­pedició a Sardenya per sufocar-hi una altra revolta. L’últim capítol exposa la guerra amb Pere el Cruel de Castella, llarga i plena de giragonses. En conjunt la Crònica abraça un període que va aproximadament del 1319 al 1375.

      Així, es pot afirmar que el llibre gira al voltant de tres grans temes. El primer és la lluita del Cerimoniós per fer prevaldre l’autoritat reial a les seves terres: el sobirà s’enfronta a les ambicions dels seus germanastres —especialment de l’infant Ferran, el més gran—, i a nobles, ciutats i viles que lluiten per preservar i am­pliar els seus espais de poder o de llibertat, mentre que alguns consellers del rei defensen una visió de la monarquia que ja anuncia l’absolutisme que ha de venir. El segon tema és la voluntat d’afermar la presència catalana a la Mediterrània: el Cerimoniós s’apodera de Mallorca, es confedera amb els venecians, s’alia amb els grecs, consolida el domini sobre l’illa de Sardenya. El tercer tema és l’amenaça que representa el veïnatge del regne de Cas­tella, és a dir la vella i novíssima qüestió de l’hegemonia peninsular.

      Per comprendre d’on surt la Crònica va bé tenir al cap alguns aspectes de la personalitat del rei Pere. Gran orador, interessat en l’astronomia i el dret, el monarca va compondre versos i va promoure traduccions i obres originals, va impulsar la redacció de la versió definitiva del Llibre del Consolat de Mar, el codi legal marítim català, i també les Ordinacions de la Casa i Cort, unes disposicions àuliques que van contribuir a formar un cos de funcionaris competents. En aquests cercles funcionarials es va forjar un nou estil de prosa cancelle­resca que va impregnar la literatura catalana de l’època, dins i fora de la cort.

      Però, per sobre de tot, al rei Pere li interessaven la història, la memòria i l’ús polític que se’n pogués fer. Ell, que llegia les cròniques dels seus predecessors i dels regnes veïns, va fer instal·lar al palau reial divuit estàtues d’alabastre que representaven els seus avantpassats del Casal del Barcelona; dret a la vora de les escultures, el monarca es mostrava com la viva continuació d’una tradició que el legitimava i li donava autoritat. Una de les seves iniciatives amb una repercussió històrica més profunda va ser l’organització rigorosa de l’arxiu reial. El Cerimoniós fins i tot es preocupava perquè s’hi emprés un tipus de paper que resistís bé el pas del temps. Els arxivers no solament