Lletres de batalla de la València medieval. AAVV
Читать онлайн книгу.
d’Estudis Catalans, 2004, pp. 261-279.
RUBIO VELA, A., Valencia, el príncipe de Viana y Juan II. Un patriciado ante la crisis política de la Monarquía (1460-1461), València, Gráficas Papallona, 2016.
SANCHIS SIVERA, J., La Catedral de Valencia. Guía histórica y artística, València, Imprenta de Francisco Vives Mora, 1909.
SOCIÉTÉ DES HISTORIENS MÉDIEVALISTES DE L’ENSEIGNEMENT SUPÉRIEUR PUBLIC, Le combattant au Moyen Age, París, 1995, 2a ed.
TEROL I REIG, V., «La batalla Joan Francesc de Pròixita-don Pero Maça de Liçana. Un episodi cavalleresc en el País Valencià de finals del segle XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX (2003), pp. 413-442.
— «Unes lletres de batalla en temps del Tirant: Joan Francesc de Pròixita contra don Pero Maça de Liçana», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 34 (2003), pp. 143-170.
VICIANA, Martí de, Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, vol. II, València, 1564-1972.
— Libro segundo de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino. Edició a cura de J. Iborra, València, Publicacions de la Universitat de València, Col·lecció Fonts Històriques Valencianes, 2010.
VIDAL BELTRÁN, E., Valencia en la época de Juan I, València, Universitat de València, 1974.
ZURITA, Jerónimo, Anales de Aragón, vol. 7. Edició a cura d’A. Canellas López, Saragossa, CSIC, 1977.
¶ 1 Sobre els Crespí de Valldaura, vid. V. PONS ALÓS, El señorío de Sumacàrcer en la Baja Edad Media. De mudéjares a moriscos, Xàtiva, 1995; ÍD., El Fondo Crespí de Valldaura en el Archivo Condal de Orgaz (1249-1548), València, Universitat de València, 1982. Sobre els Blanes, vid. Martí DE VICIANA, Libro segundo de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino. Edició a cura de J. Iborra, València, Universitat de València, 2010, pp. 246 i 323. Sobre Francesc Berenguer de Blanes, vid. A. RUBIO VELA, Valencia, el príncipe de Viana y Juan II. Un patriciado ante la crisis política de la Monarquía (1460-1461), València, Gráficas Papallona, 2016, pp. 94-101. ¶ 2 Cfr. M. Luz MANDINGORRA LLAVATA, «“Comensí a escriure en lo present libre per mamoriegar”. Escrituras del recuerdo entre la Edad Media y el Renacimiento», dins A. CASTILLO GÓMEZ, Culturas del escrito. Del Renacimiento a la contemporaneidad, Madrid, Casa de Velázquez, 2015, pp. 149-160. L’edició del dietari de Lluís Crespí, per V. PONS ALÓS i M. Luz MANDINGORRA; l’edició de diferents dietaris i llibres de compte e rahó dels Blanes, a càrrec de M. RODRIGO LIZONDO i V. PONS ALÓS: Dietaris i llibres de memòries d’una familia de la noblesa valenciana: els Vidal de Blanes (pendent de publicació). ¶ 3 Cfr. O. PEREA RODRÍGUEZ, «Los Crespí de Valldaura, poetas y caballeros de Valencia», dins Estudio biográfico sobre los poetas del Cancionero General, Madrid, CSIC-Instituto de la Lengua Española, Anejos de la Revista de Filología Española, 2007, pp. 109-132.
¶ 4 Cfr. J. P. GALIANA CHACÓN, V. PONS ALÓS, «La Carta Puebla de Fondos: la Ribera a finales de la Edad Media», V Assemblea d’Història de la Ribera, Almussafes, 1989, pp. 63-81. ¶ 5 AMV, Lletres missives, 25, f. 36r-v (cfr. RUBIO VELA, op. cit., p. 101). Sobre els jurats de València com a tribunal per resoldre en primera instància els conflictes per emprius, vid. J. V. CALATAYUD CASES, Los libros titulados de «Clams» del Archivo Histórico Municipal de Valencia. El Libre d’Amprius e repenyores dels honrats jurats e síndich de la ciutat. 1381-1382, Universitat de València, Departament d’Història Medieval, treball final de màster, 2012. ¶ 6 Document 3. ¶ 7 Document 4.
¶ 8 Document 5. Cfr. M. DE RIQUER, L’arnés del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, 1968, p. 98. Riquer compara les semblances de l’arnés proposat per Lluís Crespí amb les de la peça conservada en la Wallace Collection de Londres. Vid. també M. DE RIQUER, Caballeros medievales y sus armas, Madrid, UNED, 1999; V. CIRLOT, «El juego de la muerte. La elección de las armas en las fiestas caballerescas de la España del s. XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 77 (2001), pp. 37-57.
¶ 9 Document 13. ¶ 10 ACO, Fons Crespí de Valldaura, lligalls III-30 i III-31. ¶ 11 Cfr. Jerónimo ZURITA, Anales de Aragón (A. Canellas López, ed.), Saragossa, CSIC, 1977, vol. 7, p. 461.
¶ 12 AMV, Lletres Missives, 26, f. 7v (RUBIO VELA, op. cit., 2016, p. 101).
¶ 13 Cfr. A. RUBIO VELA, op. cit., 2016, p. 101.
¶ 14 Document 36. ¶ 15 Document 38. ¶ 16 Document 39. ¶ 17 Document 40. ¶ 18 Document 41. ¶ 19 Cfr. V. PONS ALÓS, «Vidal de Blanes, obispo de Valencia (1356-1369). La cercanía de Aviñón», Valencianos en la Historia de la Iglesia, V, València, Universidad CEU San Pablo/Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2014, pp. 9-46. ¶ 20 Encara Martí de Viciana ens parla d’aquest fet (Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, Valencia, 1564/1972, II, ff. 41v-42r). ¶ 21 Cfr. C. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, Universitat de València, 2005.
¶ 22 Vidal de Blanes fou ambaixador del rei a Sicília amb l’infant Martí (1392), a França amb motiu de la detenció de Ramon de Blanes (1396) per qüestions del Cisma amb Castella i davant Benet XIII (1402), al qual va ajudar a fugir d’Avinyó el 1403, i també fou representant del rei d’Aragó al Concili de Pisa (1409). ¶ 23 Aquests anys rebia com a salari del duc 1.000 i 1.500 sous en dos pagaments. Cfr. A. CUENCA ADAM, «Un registro de los duques de Gandía (1402-1406). Regestas e índices», Estudis Castellonencs, 2 (1984-1985), pp. 493-587. ¶ 24 Mossén Vidal d’Oris olim de Blanes testava el 1427 dotant d’un «drap imperial» i un aniversari a la capella de Sant Antoni de la catedral, on volia ser soterrat (ACV, Códices, 82, f. 150v). Sobre els Berenguer, vid. M. CIVERA I GÓMEZ, Morvedre hebreu (segles XIII-XVI), Catarroja, Afers, 2009, pp. 293-296.