Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVV
Читать онлайн книгу.
òrfenes. El número de cots variava cada any segons el nombre d’òrfenes que dotaven. Durant la primera meitat del segle XVI la mitjana anual va ser de 53 dotacions, entre les quals tres o quatre es van concedir a dones procedents de la Casa de les Repenedides. El número va anar baixant a una mitjana de 18 dotacions en la primera meitat del segle XV i de 6 dotacions en la segona meitat, que ja van ser en diners, entregant-se’ls 20 lliures.
Altres despeses eren el salari que cobrava el procurador, la caritat de Nadal que es donava a cada confrare la vespra de sant Tomàs perquè la distribuïra entre els pobres, l’aniversari i convit anual el dia de la rendició de comptes del majordom, els llibres de l’administració, la celebració d’aniversaris en diferents convents de la ciutat i de fora, el sou del notari i l’administració de dos beneficis eclesiàstics, un en Sant Joan del Mercat sota la invocació de l’Encarnació —més conegut com benefici de les Òrfenes— en la capella que posteriorment es va anomenar dels Palomars, i un altre en l’església de Sant Martí, sota la invocació de la Mare de Déu, Sant Joaquim i Santa Anna, instituït pel confrare Ferrando García. Les despeses extraordinàries de major quantia consistien a girar diners a la Taula de València, és a dir, la compra de censals amb diners procedents sobretot de l’ingrés de confrares.
Els documents i els diners de la confraria es guardaven en la caixa que custodiava el majordom i havia de traslladar-se cada any a casa del nou majordom; en eixa caixa es guardaven també els llibres de l’administració anual i els llibres de la distribució dels mantells a les òrfenes, així com el Llibre dels Cabreus, on s’anotaven els canvis i vendes produïts en els béns posats a cens, escrivint el nom del venedor i el nom del comprador, el dia en què es va fer la venda i el nom del notari davant el qual es va fer la venda.
La Confraria no tenia una seu fixa i els confrares solien celebrar les seues reunions, almenys una vegada a l’any, generalment a la tardor, en un dels cinc convents masculins de la ciutat, com eren el de Sant Domingo, Sant Agustí, Nostra Senyora del Carme, la Mercé i Sant Francesc. En eixa jornada se celebrava un aniversari pels confrares difunts, s’aprovaven, si era necessari, els nous capítols, el majordom retia comptes de la gestió duta a terme durant el seu any al capdavant de la confraria i tenia lloc un convit en què l’administrador no podia gastar més de 20 lliures.26
En 1523 van acordar el canvi del lloc de les reunions de la confraria de l’església de Santa Caterina a l’Hospital General, tant per a l’elecció de confrares, com per a la presentació de comptes i altres actes de la mateixa. El canvi es va deure, fonamentalment, a que els confrares eren també regidors de l’Hospital General i en ell van romandre fins a 1760.
Durant aquest temps, el dia que el majordom donava compte de la seua administració anual, cada confrare que havia assistit al menjar i a oir els comptes proposava el nom de la jove òrfena que volia que fora dotada i, si havien quedat prou diners, s’entregava a cada una 50 lliures d’almoina com a ajuda del seu matrimoni. El dia de l’Ascensió —des del principi del segle XVII— era la festa triada per la Confraria per a dur a terme el cerimonial de maridar donzelles òrfens i pobres, entregant a cadascuna una bossa de pell blanca, com a símbol de l’ajuda promesa de 50 lliures, dins de la qual estaria la cèdula i l’escriptura de la seua elecció.
La cerimònia consistia, a més de l’acte de donació, en una solemne missa i processó, a la qual les deu donzelles maridades havien d’assistir cobertes amb mantos i vels blancs —símbol de la seua virtut i puresa—, acompanyades pels confrares i les seues mullers, a més d’altres dones principals —les senyores nobles—, símbol del suport social que havien obtingut.27
La política de centralització de l’administració duta a terme en època de Carles III va afectar la beneficència pública. El rei va manar a Pere Josep Majoral girar una visita a l’Hospital General, que es va allargar prop de nou anys, en el transcurs dels quals es va assabentar del règim administratiu interior i dels defectes que patia el sistema seguit fins llavors, per la qual cosa li va proposar al rei la radical i necessària refundació de la Junta dels deu diputats en una altra de nova conforme al sistema econòmic general d’Espanya, i que reflectira la dependència del govern. La Cambra de Castella, assabentada de tot, va manar cessar en la seua administració als deu diputats fins que el visitador establira el nou règim, posant al capdavant de l’Hospital una Junta de Govern composta d’eclesiàstics, cavallers, hisendats i comerciants, amb un reglament general per a totes les dependències de la institució.
Però com els antics deu diputats administradors, des del principi de la visita reial van observar la tendència a la renovació de les coses, van començar per no reconéixer el visitador, negant-se a presentar-se quan se’ls cridava a Junta, alhora que sostreien els papers, documents, diners i arques que tenien corresponents a la Confraria d’Òrfenes a Maridar. Fins llavors el mateix protocol particular de l’Hospital contenia les escriptures de nomenament d’òrfenes, la comptabilitat tenia en l’Hospital els seus llibres d’entrades i eixides, en aquest establiment existia l’arca de cabals i els administradors de la Confraria d’Òrfenes eren els administradors de l’Hospital General.
Quan el visitador reial es va adonar de la sostracció que els antics diputats estaven fent de l’arxiu i administració de les Òrfenes, va estendre un auto manant-los que en vuit dies tornaren a l’Hospital tots els papers, diners, etc., la qual cosa va ser notificada immediatament a tots. Aquests van respondre que l’Hospital no tenia res a veure amb l’administració de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, perquè formava cos a banda i separat. El visitador reial hauria seguit la seua constant reclamació, però els antics deu diputats de l’Hospital, que ja llavors formaven una altra vegada la Confraria d’Òrfenes aïllada de l’Hospital, van acudir a la Real Cambra queixant-se de la forma de procedir del Sr. Majoral; com a consequència de la qual la Cambra de Castella en 1781 va escriure al visitador reial prevenint-li no fera cap novetat amb la Confraria d’Òrfenes a Maridar.
La Llei de Beneficència i el seu Reglament de 1852 van ser els textos legals bàsics que van configurar definitivament el sistema de beneficència espanyol, per la qual cosa a la Confraria d’Òrfenes a Maridar, com a beneficència privada o particular, se li va reconéixer la seua autonomia. D’altra banda, la desamortització de 1855 va decretar la venda dels béns immobiliaris, censos i foros pertanyents també a les confraries. El tractament que la llei desamortitzadora oferia al producte íntegre de la venda dels béns de la beneficència, era la seua inversió en títols del deute públic consolidats al 3% per a convertir-los en inscripcions intransferibles a favor dels establiments que els perderen. Per tant, la Confraria va quedar sense fons en metàl·lic, la qual cosa va produir el descens de les dotacions.
A partir de 1961, en què l’import es va fixar en 1.000 pessetes, les concessions d’ajudes van descendir a unes 3 a l’any. En 1981, veient la inactivitat de la confraria, que no havia entregat una sola orfanía des de feia anys, ni retut comptes, ni reunides Juntes, ni nomenaments per defuncions, es va acordar en Junta la continuació de la confraria i traslladar l’arxiu al domicili de la Gran Associació de Beneficència Domiciliària Nostra Senyora dels Desemparats. Des de 2011 l’arxiu de la Confraria d’Òrfenes a Maridar es troba dipositat en l’Arxiu de la Catedral de València.
Recentment, en 2016, la Confraria ha tornat a ser activada, perquè des de feia prous anys no se n’havien renovat els càrrecs. Realitzat el nomenament dels 6 confrares que faltaven per a completar els deu necessaris, que segons costum de la Confraria procedeixen de famílies els avantpassats de les quals han pertangut a la mateixa, va ser elegit com a president Alfonso García-Menacho Osset, baró de Llaurí. La seua finalitat, d’acord amb els Estatuts, és entregar una petita ajuda econòmica a algun convent femení que tinga joves novícies formant-se per a la seua professió religiosa.28
CONFECCIÓ I CONTINGUT DEL CAPBREU
Desconeixem en quina data va començar la Confraria a controlar el cobrament dels censos, però sí que sabem que existia un llibre en pergamí que ja en 1399 estava vell i es va decidir copiar-ho en un altre, també de pergamí, «perquè totstemps se trobàs la hordenació de la confraria e tots los sensalls que ella ha ne per temps