Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVV
Читать онлайн книгу.
requereix que es faça carta pública i el jutge mana que li siga lliurada. Acaba amb la fórmula de la datació, que com ja ha aparegut al principi, ara només s’escriu la frase «açò fon fet en … lo dessús dits dia e any», canviant el lloc on s’ha produït la declaració de la propietat, majoritàriament a València o en alguna casa del camí de Quart o de Morvedre, en una alqueria, en un molí, en un lloc de l’horta pròxim a València, en una partida de l’horta o en una població pròxima a València (Paterna, Burjassot, Benimàmet, Borbotó, Alboraia, Benimaclet, Russafa, Patraix, Alfafar o Benetússer).
En línia a banda i centrat en el foli s’anoten els testimonis, sempre dos, amb el seu nom, cognom, ofici o càrrec i si són veïns o habitants a València o en una altra població.
Després d’un altre espai en blanc, apareix el signe del notari Pere Ballester i la fórmula de la claudatio notarial, que s’acompanya de la seua qualificació professional («auctoritate regia notarii publici Valencie ac per totam terram et dominacionem illustrissimi domini regis Aragonum») i declaració que ell ha fet escriure i ha tancat el document («qui predictis interfui eaque scribi feci clausique loco, die et anno prefixis»).
A partir d’ací es van anotant en diferents dates fins a 1651, i excepcionalment en 1726, els diferents moviments que ha patit la propietat por herències o vendes (llicència donada pel majordom per a carregar censal, lloació de venda, imposició de censal, etc.), assentant sempre la data en què es fa la lloació de la venda, nom del majordom que va concedir la llicència per a la lloació, nom, cognom i ofici o càrrec del comprador i del venedor, preu de la venda i nom del notari que va rebre l’acte.47
Hi ha un total de 282 censos, pagats per persones pertanyents a diversos oficis i mesters, com alfondeguer (1) algepser (2), aluder (3), apotecari (2), argenter (1), assaonador (1), abaixador (1) ballester (1), barber (2), boter (2), cabanyer (1), carnisser (1), clavari de confraria (1), colteller (3), corder (3), corredor d’orella (2), corredor de coll (1), corredor de coll d’or i d’argent (1), corretger (2), draper (2), espaser (1), especier (2), ferrer (2), flassader (1), flaquer (4), formenter (1), forner (3), fuster (4), guanter (1), guarda del General (1), manyà (1), mariner (1), mestre cirurgià (1), mestre d’aixa (1), mestre d’esgrima (1), mestre en medicina (1), obrer de vila (4), pedrapiquer (2), pellisser (2), perpunter (1), porter (1), recuer (1), revenedor (1), sastre (4), seder (2), sobrestant (1), sonador (1), sucrer (1), teixidor de llana (1), teixidor de draps d’or (1), tintorer (1), traginer (1) i trompeta (1). A banda d’aquestos cal destacar els llauradors, presents en un 20’5%, seguits a molta distància pels paraires en un 4’8%, notaris en un 4’4% i mercaders en un 3’7%. Per damunt de tots ells destaca el col·lectiu femení, a què es refereixen simplement com dóna o com muller de (majoritàriament mullers de llauradors i paraires). L’estament eclesiàstic està present en un canonge, dos beneficiats, un rector, un vicari perpetu i un frare franciscà. L’estament ciutadà està representat en un 6’3% i a l’estament nobiliari pertanyen dos cavallers i un donzell. Quant a les minories, només apareixen dos mores i un moro.
Les propietats per les quals es paga el cens són immobles i propietats rústiques. Entre les primeres destaca un alberch amb les seues variants d’un «alberch ab dos portals», «un alberch e ort, un alberch e seller», «un alberch o stable» i «un alberch que són tres portals», representat en un 37’4%, una casa en un 9% o unes cases en un 5’4%, una alqueria (6) i també es paga cens per un hostal (4) i per un pati descubert (3).
Entre les segones el major percentatge correspon als dos conreus mediterranis, el de cereals (terra campa), sense especificar el tipus de grans, en un 30%, i el de la vinya, en un 15%; per a ambdós conceptes tant s’utilitza la mesura agrària de fanecades com de cafissades, oscil·lant l’extensió entre una i dèsset, sent de nou l’extensió més abundant posada a cens, seguida de dos i tres. També s’inclouen en aquest tipus de propietats els horts, que representen el 10%, situats bé dins de la ciutat o fora dels murs, propietat que sol anar unida al cens que es paga per una alqueria, una terra campa, un corral o una casa.
Pel que fa a la distribució geográfica de les cases per parròquies és la de Santa Creu la que supera amb molt a la resta de parròquies amb un 29’6% de cases «sots directa senyoria de les dites Òrfenes», sent els carrers on aquestes estan situades els següents: «Teixidors» (11); «Confraria dels Segos» (7); «carrer qui va a la plaça de l’Àlber» (4); «Tints Majors» (3); «d’en Pere Güells» (2); «la Pobla Vella; mossén Gracià de Monsoriu e huy d’en Sorell»; «en Sirera; la Carbonera»; «d’en Miró lo Calderer» i «en Baralla qui va al Carme». Li segueix Sant Andreu amb un 12’8% de cases en aquestos carrers: «davant casa de mossén Vilarasa»; «prop el forn de l’Argenter»; «placeta de mossén Boÿl»; «na Rol·lana»; «placeta d’en Pere d’Amiga»; «Trabuquet prop el fossar de Sent Andreu»; «plaçeta de les Pales»; «adzucach appellat lo carrer de l’Alguazeria» (3); «prop del bany de na Palaua»; i «al costat de la Figuera». Sant Martí amb un 12% amb cases en el carrer de «la Vedella» (4); «forn d’en Sentalines» (3); «dels Negres» (2); «camí de Sant Vicent» (2); «prop de la Coltelleria; carrer nou alias del Pont de les Ànedes»; «plaça de Sent Francesch»; «carrer qui avalla de Sent Jordi a la plaça de Sent Francesch»; «Fusina»; i «Arn prop de Sent Jordi».
Moltes de les cases pertanyents a la parròquia de Sant Salvador, representada en un 9’6%, estaven situades fora dels murs de la ciutat, sobretot en el camí o carrer de Morvedre (13), també anomenat «raval de Sant Guillem»; «en la Rambla»; «prop de l’abeurador de la Trinita»t; i «a les spalles de la casa del senyor rey»; i, dins dels murs, «davant la sglésia de Sent Jacme d’Uclés». En la de Sant Joan del Mercat, amb una representació del 7’2%, les cases per les quals es pagava el cens estaven situades en els carrers de «Conills» (2); «Aluders»; «Exarchs»; «Mercat»; «davant la Adoberia major»; i «plaça dels Alls» (2). Amb el mateix percentatge de representació estava la parròquia de Sant Esteve amb cases en els carrers de «Preÿcadors» (3); «Vall»; «Ams»; «en Grado»; «òlim dels Saigs alias de na Johana d’Alcarraç e ara de mestre Pere lo Balancer»; i «carreró qui va de la plaça de Preÿcadors al carrer de la plaça de Perpinyà». I també eixe percentatge ho té la parròquia de Sant Nicolau amb una casa en el carrer dels «Cavallers» i diverses en el «camí de Quart».
Amb un 4’8% està representada la parròquia de Sant Bartomeu amb cases en els carrers de «Roteros» (2); «Serrans alias dels Corders»; «prop lo portal de Valldigna»; i «hun carrer adzucach prop lo mur vell de la Confraria dels Assaunadors»; i igualment la parròquia de Sant Tomàs amb unes poques cases en els carrers de «Catalans» (4) i «Brunateria». Les cinc cases situades en la parròquia de Santa Caterina, dèbilment representada amb un 4%, estaven en els carrers de la «Draperia del Lli», «Manyans», «Lotga», «Pelleria» i «Tapineria»; igual ocorre en la parròquia de Sant Llorens, amb cases situades en el carrer «dels Ayguardentés, alias dels Capellans», «a les voltes de Sent Ana»; «plaça de Senta Anna» i «camí de Morvedre». Finalment, en la parròquia de Sant Pere hi havia només una casa que pagava cens situada en el carrer del «Forn qui va a la plaça de l’Erba».
DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT
El Capbreu es conserva en l’Arxiu de la Catedral de València, en el fons Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45, olim 318.
És un llibre dels segles XIV-XVII, de forma major (400 × 280 mm) [395 × 275 mm], format per 14 + 482 folis. La matèria és vitel·la majoritàriament i té alguns quaderns de pergamí de cabrit. Està escrit en valencià, amb alguns textos en llatí i uns pocs en castellà.
El seu estat de conservació és molt bo, encara que amb alguns deterioraments com són petits forats a causa de nucs de la mateixa matèria escriptòria en els folis 68, 84, 113, 115, 116, 118, 128, 138, 162, 199, 219, 221, 248, 249, 253, 283 i 316; tallada la punta dreta del foli en els folis 106, 127, 128, 132, 180, 193 i 217; pedaç fet amb una tira de paper cosida al pergamí en els folis 172, 194, 216, 257, 295, 304, 347, 460 i 463; cantó superior tallat en el foli 230; esquinç en la part inferior