Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVV
Читать онлайн книгу.
Valencia, 2009, núm. 139, pp. 478-479.
— Catálogo del Archivo de la «Confraria d’Òrfenes a Maridar» de Valencia, València, 2016.
GARCÍA SANZ, A.: «El censal», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), núm. 4, pp. 281-310.
GUASCH DALMAU, D.: Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984.
HINOJOSA MONTALVO, J.: Una ciutat gran i populosa. Toponimia y urbanismo en la Valencia medieval, València, 2014.
MARQUÉS, J.: «Vilobí d’Onyar a través del capbreu d’en Ramon Molars», Estudis d’Història Agrària, 5 (1985), pp. 27-52.
MARTÍNEZ RODA, F.: Cambio y permanencia en la beneficencia valenciana. La Gran Asociación de Beneficencia Domiciliaria Nuestra Señora de los Desamparados en su 150 aniversario, València, 2003.
MIRANDA MENACHO, V.-C.: «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003) pp. 171-190.
MORAN OCERINJAUREGUI, J.: El capbreu de Castellbisbal. Estudi filològic i lingüístic d’un text català antic, Barcelona, 1984.
MUSET I PONS, A.: «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32.
OLMOS CANALDA, E.: Los prelados valentinos, Valencia, 1949.
ORTEGA, P.: «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 105-131.
PALET PLAZA, T. i M. ROMERO TALLAFIGO: Capbreu de la baronia d’Entença (s. XIV). Introduccio histórica i estudi lingüístic, Tarragona, 1987.
PÉREZ I POZA, R.: «Sante Pere de Rodes: un capbreu de l’any 1419», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29 (1996), pp. 99-157.
PONS ALÓS, V.: «Ramón Despont, o.p., obispo de Valencia (1291-1312)», Escritos del Vedat, 41 (2011), pp. 225-278.
RAMÓN MARQUÉS, N.: La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458), València, 2007.
RASICO, Ph. D.: «El Capbreu de la Vall de Ribes: edició crítico-filològica i estudi lingüístic», Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 42 (1989-1990), pp. 341-378.
— «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, 1995, vol. 2, pp. 183-198.
— «Un capbreu dels Templers a la Cerdanya (c. 1184): edició filològica i comentari lingüístic», Llengua & Literatura, 8 (1997), pp. 57-75.
RIU I RIU, M.: «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128.
RUBIO VELA, A.: «Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos», Revista d’Història Medieval, 1 (1990) pp. 111-153.
SÁNCHEZ CLIMENT, X.: Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006.
SENDRA BELTRÁN, P.: «El capbreu d’Elisenda de Riudeperes (1278)», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 23-24 (2002-2003), pp. 167-193.
SOLDEVILA, X.: «Els capbreus senyorials, font per a l’estudi toponímic. Torroella de Montgrí (1321-1339)», en Actes del XVIII Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica (Girona 22-23 octubre 1993), Barcelona, 1995, pp. 296-300.
TEIXIDÓ PALAU, R.: «Els Masos de la parroquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39.
VILLALBA DÁVALOS, A.: La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV, Valencia, 1964.
VINYOLES I VIDAL, T. M.: «Ajudes a donzelles pobres a maridar», en M. Riu (dir.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, I, Barcelona, 1980, pp. 295-362.
¶ 1 G. ESCOLANO, Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, 3 vols., València, 1610-1611, I, col. 1043-1044. ¶ 2 La figura del notari, present en tots el centres de poder ciutadans, on la seua intervenció és obligada, com institucions municipals, cúries judicials, gremis i confraries, a més de Cancelleria Reial, Taula de Canvi, Diputació del General, etc. no podía faltar en la Confraria d’Òrfenes a Maridar i era l’encarregat de redactar les actes dels consells, les eleccions de nous confrares, les àpoques de la dotació d’òrfenes i els contractes diversos relatius a dita confraria. Els notaris i escrivans de la Confraria que van copiar les ordenacions al llarg del temps van ser els següents: Pau Metaller va copiar les aprovades en el capítol celebrat en 1507, Carles Català les de 1517, Joan Ridaura les de 1523, Lluís Nicolau Vaziero les de 1564, Francesc Vaziero les de 1572, Lluís Nicolau Vaziero les de 1585, Josep Vaziero les de 1669 i Antoni d’Herrera les de 1696 i 1697. ¶ 3 P. BENITO I MONCLÚS,«Hoc est breve… L’emergència del costum i els orígens de la pràctica de capbrevació (segles XI-XIII)», en Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 3-27. ¶ 4 P. ORTEGA, «Una propuesta metodológica para el estudio de los capbreus en la época moderna», en Estudios sobre renta…, op. cit., pp. 105-131. ¶ 5 A. MUSET I PONS, «Els capbreus com a font històrica. El cas de Collbató (segles X-XVII)», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXVII (2009), pp. 7-32. ¶ 6 G. FELIU I MONTFORT, «L’estudi serial dels capbreus com a font per a la història agraria. L’exemple del Palau d’Anglesola», en I Col·loqui d’Història Agrària, Barcelona 13-15 Octubre 1978, València, 1983, pp. 213-228. ¶ 7 X. SÁNCHEZ CLIMENT, Capbreu de Monserrat 1496: veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV. Transcripció paleogràfica i traducció, Barcelona, 2006; R. TEIXIDÓ PALAU, «Els masos de la parròquia de Sant Dalmai a partir del capbreu de l’Almoina de 1336», Quaderns de La Selva, 26 (2014), pp. 25-39. ¶ 8 M. RIU I RIU, «Els capbreus, font important per a la història sòcio-econòmica dels senyorius laics i eclesiàstics: dos exemples catalans del segle XVII, referents al monestir cistercenc de Santa Maria de Montbenet (Berga)», Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, V (1977), pp. 103-128; D. GUASCH DALMAU, Els Durfort: senyors del Baix Llobregat al segle XIII, i posterior aproximació a l’estudi de la situació social-econòmica de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Santa Creu d’Olorda, a través d’un capbreu del segle XIV (1347), Sant Just Desvern, 1984; V.-C. MIRANDA MENACHO, «Algunos aspectos de la economía del Monasterio de Pedralbes a través del Manual (1414-1419) y del Capbreu (1414-1418) de Gabriel de Forest», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 171-190. ¶ 9 V. CASTELLVELL DÍEZ, «Toponímia de Benifallet segons un capbreu del final del s. XV», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 27 (1981), pp. 19-30; M. J. ARNALL JUAN, «Onomàstica empordanesa (segles XIV-XVII) en un capbreu de Sant Pere de Rodes. II: Toponímia», Butlletí interior-Societat d’Onomàstica, 19 (1985), pp. 9-12; Ph. D. RASICO, «Toponímia històrica del terme de Cotlliure segons el capbreu de l’any 1292», en Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, Universitat Autònoma