Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVV
Читать онлайн книгу.
amb els ciutadans, per motiu del pagament de les contribucions veïnals.
AMV, MC A-5, fols. 126v-127r.
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Cum nos, affectantes quam plurimum ut dissencioni seu controversie existenti inter universitatem dicte civitatis, ex parte una, et nobiles et milites ac generosos civitatis et regni eiusdem, finis debitus imponatur, et per consequens utrinque amor et concordia, sicut expedit, consolidentur seu etiam confirmentur, et ea de causa dilectos nostros Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, consiliarium et magistrum rationalem curie nostre, et Berengarium de Codinachs, scriptorem portionis illustris Marie, regine Aragonum, consortis nostre karissime, de intentione nostra super premissis duxerimus informandos, idcirco eorum relatibus fidem poteritis credulam adhibere. Volentes ut sicuti bonum statum atque tranquillum dicte civitatis ac regni et incolarum eorundem cupitis augmentari et contrarium evitari, ea que dicti nuntii nostri, pro nostra parte, vobis exposuerint efectualiter impleatis, et hoc aliquatenus non mutetis; et habebimus illud gratum, et de contrario, displicentiam procul dubio sumerimus. ||127r Nam premeditari potestis quantum nobis cordi existit quod dictum regnum, veluti per predecessores nostros a manibus paganorum ereptum, in statu permaneat pacifficho et tranquillo. Data Gerunde, kalendas decembris anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto. Rex P(etrus).
5.
1346, gener 12. València.
Acord del Consell de València de posar en peu de guerra la host de la ciutat, per a eixir, si calgués, contra els senyors de viles i castells que perturben els drets d’emprius i de pastures pertanyents per privilegi a la capital. En aquesta ocasió, ha provocat el conflicte l’expulsió violenta d’uns ramaders valencians per l’alcaid del lloc de Tous, al qual els jurats demanaran responsabilitats.
AMV, MC A-5, fols. 134r-135v.
Die iovis, intitulata .II.º idus ianuarii anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto, fon apellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:
| En Jacme March, | |
| En P(ere) Sànxiç d’Oblites, | |
| En Johan Bonfill, | jurats. |
...............................................................
||135v ...Encara fon proposat en lo dit consell per alcuns vehins de la dita ciutat que com ells, ab lurs cabanes de bestiar, fossen en lo terme de Tous,5 per ço cor aquí pasturaven, foren-los penyorats alcunes cabeces de bestiar, e enaprés los cremaren los bresquils, per què moriren cabrits e corders del dit bestiar, e corregueren e malmenaren e gitaren de tot lo terme lo dit bestiar.
Per tal, lo dit consell acordà e tenc per bé que los jurats, ab alcuns prohòmens, vajen al terme de Tous, e que facen tornar aquí e pasturar los dits bestiars; e que demanen a l’alcayt de Tous tot lo dan e l’interesse. En altra manera, que protesten del dret de la dita ciutat.
E encontinent fon manada fer la crida següent:
«Ara ojats què us fan saber los justícies, jurats e prohòmens de la ciutat: que com alcuns senyors de viles e de castells s’esforcen de perturbar los vehins de la dita ciutat en la possessió en què son de erbejar e lenyar e d’altres aemprius, contra furs e privilegis e libertats de la ciutat e longa usança e antiga, per tal vos fan saber que tothom a cavall e a peu, ab vostres armes, siats aparellats de seguir la senyera, per defendre los dits furs e privilegis e libertats e possessió de la ciutat, tota hora que·n serets requests.»
6.
1346, juliol 7. València.
El Consell de València pren l’acord de taxar els béns dels veïns de la ciutat que puguen contribuir en un mínim d’una mealla (mig diner) diària, amb la finalitat de redimir els imposts municipals dels arrendataris i suprimir-los tot seguit, considerant que és excessiva la pressió fiscal suportada per la població més modesta.
Igualment, el Consell envia un missatger al rei, en protesta del poder abusiu conferit a l’oïdor reial Pere de Ciutadella, i per demanar la suavització de la repressió contra la usura.
AMV, MC A-6, fols. 34r-37v.
Die veneris nonas iulii anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º sexto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:
| En Ramon Costa, | |
| En Guerau del Bosch, | |
| En Romeu d’Oblites, | |
| En Bernat Comte, | |
| En G(uillem) d’Espígol, | |
| En Jacme Ricart, | jurats. |
...............................................................
||35r ...En6 lo qual consell fon proposat per una bona persona que en lo consell tengut dimercres .XXVIII. dies del mes de juyn proppassat fon ordenat que los jurats, ab alcuns prohòmens per ells elets en lo dit dia, tractassen e encercassen alcuns bons affers, los quals ladonchs ex causa no·s podien manifestar ne divulgar, jatssie que toquassen gran bé e profit de la cosa pública, los quals affers han tractat e encercats e són aquests.
Ço és, que com les gents porten e sofiren grans càrrechs per les imposicions, les quals coses són en offenssa e desplaer de Déu e en gran ||35v dan e pijorament de la cosa pública, e fundades en gran injustícia, majorment com les dites imposicions sien entroduÿtes e posades per pagar los deutes deguts per la ciutat, per dons feyts al senyor rey e per messions neccessàries a la universitat d’aquella, als quals deutes de rahó e de egualtat no són tenguts ne obligats persones pobres e miserables, per indigència que han de béns temporals, ne persones estranyes, que bo seria que totes les persones de la ciutat e dels lochs de la sua contribució fossen escrites aquelles que porien pagar quada dia mealla, e d’aquí enssús, e, can seria scrit e fet lo nombre d’aquelles e tatxat cascú què pot pagar cascun dia, serien fets centenars e deenes, e·naxí collir s’i à la dita tatxació. Emperò, ans que·s collís, regonexeria hom què és degut als compradors de les imposicions per los temps esdevenidors e assignaria hom a aquells ço que·ls és degut, ab aquell interès que·s poria hom ab ells [co]nvenir, a pagar de mes en mes o d’altra manera. E que encontinent totes les imp[o]sicions serien levades.
Per tal, lo dit Consell acordà e tench per bé que lo nombre de les dites persones sie scrit per alcunes bones persones per los jurats elegidores, de cascuna parròquia e dels lochs de la contribució de la ciutat, e, encara, que sia escrit lo nombre dels cavallers ||36r e generoses habitants en la dita ciutat e terme de aquella. E, can totes les dites persones seran scrites, sabut lo nombre d’aquelles, seran tatxades pagar, lo qui meyns pagarà mealla, e d’aquí ensús, cascun dia; e a açò a cullir per centenars e deenes sien assignades bones persones per los jurats. Emperò, enans que7 col·lecta se face, tractar-se ha per los jurats ensemps ab alcunes bones persones elegidores, ço és, ab los compradors de les dites imposicions, avinença e composició sobre aquella quantitat que han a cobrar del preu per lo qual compraren les imposicions de la ciutat e dels lochs de la sua contribució a .VI. ayns .IIII. meses, e del guayn o interesse que·ls pertanyeria, encercant, tro de ço que·ls romandria a pagar fossen plenerament satisfeyts e entegrats, als (sic) fos feta paga pro rata de mes en mes, segons que exiria de la col·lecta de la dita tatxació. Per la qual manera se diu que remouria hom totes imposicions e que sobraria encara, pagades totes coses, a la ciutat, de què·s poria comprar renda per casc (sic)8 cascuns anys les messions ordinàries, e serie gran profit de la cosa pública e aleujament de la major part del càrrech d’aquella.
E encontinent los dits jurats elegiren los prohòmens dejús scrits, que scriven lo nombre de les persones de les parròquies de la