Carles I sense censura. Jordi Bilbeny
Читать онлайн книгу.
partí de Madrid cap a València a 23 d’aquest i hi farà la seva entrada el segon dia de maig; i en acabant de jurar, partirà vers Montsó, on té feta crida de corts per al primer de juny».96 És a dir, que, ultra no comentar que hi ha hagut convocatòria de corts per a València, el que sí que remarca amb totes les lletres és que «acabarà de jurar» quelcom que no es diu, però que, a les envistes del que he exposat fins aquí, cal interpretar que hi jurarà «la cloenda de les Corts», perquè ha de marxar ràpidament cap a Montsó, on hi ha de començar unes noves Corts Generals. És molt estrany que en sortir la cort i l’Emperador de «Madrid», ja se’ns faci saber que es clausuraran unes corts que, en teoria, si seguim la documentació oficial sobre els passos de Carles I, no s’hi han pogut convocar mai. El fet, doncs, que s’hi clausurin ens indica a ulls vistents que ja s’hi estaven celebrant i que, conseqüentment, el de «Madrid» substitueix el nom d’una ciutat valenciana, des de la qual surt la cort, en direcció a la capital, abans de saltar cap a l’Aragó. A la lletra següent, ja des de Montsó, el 8 de juliol del 1528, En Salinas hi insisteix: «S[a] M[ajestat] entrà a València al 3 de maig i fou-li feta molt solemne rebuda i, durant el temps que hi estigué, que fou fins al XX de maig, hi feren moltes festes de justes i jocs de canyes, i altres autos de plaer; i S[a] M[ajestat] els festejà visitant la seva ciutat moltes vegades i, encara que mal proveït, perquè venia de pressa amb pensament de no deturar-s’hi gens, jugà amb ells només a les canyes, sense que hi hagués cap home castellà amb ell».97 Que és com si ens digués que després de clausurar les Corts, i fins que no se’n va anar a Montsó, es va dedicar al seu esbarjo personal i a festejar-ho amb els valencians.
En aquest sentit, em semblen prou suggerents els mots de l’Amalio Marichalar i En Cayetano Manrique, pels quals «les primeres Corts celebrades per Carles als valencians foren les Generals de Montsó de 1528, prorrogades després a València, on les continuà En Ferran d’Aragó, lloctinent general del regne».98 I d’idèntic parer és En Danvila.99 Seguint-los, i reflexionant també sobre l’estada del Cèsar a la capital del Túria, En Martínez Aloy subscriu: «No tingué Carles prou valor per convocar les Corts a València i preferí dur-les a Montsó, perquè, fora del regne i quasi confoses amb les d’altres territoris més importants, perdessin les restes de virilitat que s’haurien salvat del naufragi general».100 I rebla: «Ja hem dit que les primeres Corts valencianes del temps de Carles I es congregaren a Montsó a l’any 1528».101 Dada que ve corroborada, finalment, per una anotació del mateix Llibre d’Antiquitats, car el 4 de maig del 1528 els tres braços presenten a l’Emperador «ses entimes y protests per la convocació feta fora lo regne de les corts de Monçó».102 No hi va haver, doncs, corts a la ciutat de València «aquell maig» del 1528. O més ben dit, no n’hi va haver, si més no, amb la presència de l’Emperador, sinó tan sols s’hi va escaure –com hem vist– una cloenda formal i la subsegüent convocatòria per a les de Montsó. «El duc de Calàbria, virrei de València, quedà habilitat per perllongar les sessions de les Corts a la ciutat de València, les quals es reprengueren al convent de Predicadors i duraren fins al 8 de maig del 1529»,103 apunta En Juan Francisco Pardo. Més clar no es pot dir: si les Corts es reprengueren i, amb aquest fi, es va habilitar el duc de Calàbria per «perllongar les sessions de les Corts», és que ja hi havia hagut sessions anteriors i, per descomptat, inauguració prèvia i formal. I caldria estudiar amb deteniment de quines corts, doncs, són els nombrosíssims rastres que trobem a la documentació i que ens parlen d’aquesta assemblea del 1528, editada al 1539 per En Francesc Díaz Romano,104 i celebrada «als regnícoles de la dita ciutat e Regne de aquella, en lo monestir de prehicadors de la present Ciutat».105 Perquè, si l’Emperador va entrar a València l’any anterior del 1527 i la documentació d’aquesta visita ha desaparegut en una part prou substancial –per no dir absolutament– i, en el terreny oficial, ja trobem les dues estades confoses en una de sola, potser aquestes Corts siguin les d’aquest any 1527, datades a rellotge passat el 1528, perquè, efectivament, a la ciutat del Túria es van concloure les Generals de Montsó en tot allò que afectava el regne particular de València. O això o som tan sols davant la clausura de les Corts del 1527, prolongades durant tot el 1528, abans que l’Emperador i la cort passessin a Montsó.
Aquesta és l’opció més llaminera per la qual em decantaria ara. Majorment perquè, com he dit, a l’any 1539 es van reeditar a València els Furs, capítols, provisions, e actes de cort fets en lo any MDXXViii,106 per tal com la portada deixa clar que els Furs són ara «novament estampats e rubricats»,107 si bé –cosa prou indicativa– no n’hem conservat la primera edició. Amb tot, a la capçalera que obre el text del llibre, després de remarcar que l’assemblea ha estat presidida pel duc Ferran d’Aragó, lloctinent general del regne de València, se’ns advera que els furs que tot seguit s’imprimeixen són els acordats «en les Corts generals per aquelles celebrades als regnícoles de la dita ciutat i Regne de aquella, en lo monestir de prehicadors de la present Ciutat en lo any M.D.XXViii».108 És a dir, que es van celebrar a València aquell 1528 unes Corts Generals, però que «considerada la necessitat urgentíssima de vostra Magestat per raho de la qual no es pot detenir» a València, perquè ha d’anar a Montsó «per lo desafiu presentat a la Cesarea y Real persona de vostra Magestat per lo Rey de França», i ateses «les necessitats que ocorren en aquell seu Regne de Valencia, en les quals necessariament se ha de provehir»,109 nomena i habilita En Ferran d’Aragó «per a continuar e celebrar les corts als regnícols del dit regne de Valencia en la ciutat de Valencia per temps de tres mesos».110 El text és més que explícit: el duc Ferran és habilitat, en nom de l’Emperador, puix aquest ha de passar urgentment a Montsó, per continuar durant tres mesos més les Corts a València. Tres mesos que «correran del dia avant que sera assignat e por vostra Magestat prorrogat per a continuar dites corts en la dita ciutat de Valencia». I encara s’hi especifica que, si «dins lo qual terme de tres mesos, si les corts no es podran cloure, lo dit terme, tenint tal poder, se puixa prorrogar amb consentiment empero de tots los braços del dit regne e persones representants», sense que les prorrogacions «no puixen excedir lo terme de un any comptador del primer dia del present mes de Juny».111 El contingut de l’«habilitació del Illustrissim duc don Ferrando de Aragó» és realment aclaridor. Hi ha hagut unes corts no concloses a València, perquè Carles ha de marxar a Montsó. Amb aquest fi s’ha habilitat el duc de Calàbria per continuar-les durant tres mesos, però si no les podia cloure per la raó que fos, les pot tornar a prorrogar, sempre que el termini no depassi el curs d’un any comptador des del primer de juny d’aquell any de 1528. Les Corts hi eren. Hi van ser. En algun indret de València i, segurament, presidides pel mateix Emperador. És molt possible que la primera edició «extraviada» dels Furs que ara glosso ho digués amb tota la normalitat del món. Els imponderables de la guerra amb França van fer que l’Estat Major català necessités els recursos dels regnes d’Aragó i de Catalunya. I per aquesta raó el Cèsar va convocar Corts Generals a Montsó, però deixant el duc de Calàbria a València perquè clogués aquelles