Carles I sense censura. Jordi Bilbeny
Читать онлайн книгу.
i «Valdemoro», si no era per amagar l’autèntic itinerari del Cèsar? Amb tot, el que queda palès dels rastres imperials que acabo de recuperar, és que la cort es desplaçava lentament, almenys des de Xàtiva, cap al nord, en direcció a la capital.
Si les meves conjectures fossin certes i l’Emperador i la cort imperial, més que de Madrid, provinguessin d’alguna ciutat del sud del regne de València, com moltíssimes traces permeten conjecturar i, fins i tot, endevinar, ara també tindria sentit que l’Emperador, de camí cap a Montsó, hagués de passar forçosament per la capital. Per això entraria a València i s’hi estaria ben bé tres setmanes. Per contra, si fos cert que venia de Madrid i que aquí, el 23 de març del 1528, va convocar els seus regnes a les Corts de Montsó per al primer de juny,141 això hauria entrat en conflicte directe amb les lleis del país, car «els Furs establien que la convocatòria [de corts] s’havia de fer des de dins del regne pel mateix monarca o el primogènit “en cas de necessitat urgent”».142 Cosa que s’esdevenia idènticament al Principat, on «la Cort ha de convocar-se des del principat de Catalunya» mateix.143 I encara més important: segons En Llorenç Matheu, la forma de convocar les Corts «és amb lletres, cartes o cèdules despatxades en tota forma de cancelleria pel [Consell] Suprem d’Aragó; però només les signa Sa Majestat i les referenda el protonotari».144 Amb la qual cosa veiem que darrere l’Emperador, en el moment de convocar les Corts de Montsó, hi ha la Cancelleria Reial i el Consell Suprem d’Aragó, cosa que tindria molt més sentit si el rei fos a València.
Ultra això, i aprofundint-hi una mica més, si Carles, com se’ns diu, venia de Madrid, i a València no hi havia de clausurar re, puix no hi havia ni convocat ni obert corts, ¿per què no va anar directe de Madrid a Montsó, que tan sols són 450 km, i, en canvi, va preferir fer una volta tan incomprensible –sobretot perquè sabem que el Cèsar llavors ja tenia una gran pressa– i va passar per la ciutat de València, fent una ruta de 725 km? Per què va passar 22 dies a València amb jocs, festes i divertiments? Llevat que fos una exigència protocol·lària insalvable marcada per la clausura d’unes corts, el fet no té cap ni peus i sembla una actitud més suïcida que fruit d’un gran estratega en temps de guerra. Les presses i les cuites, especialment quan els francesos estaven envaint els seus estats itàlics, que ell havia de defensar a grans camades, esdevenien una prioritat de vida o mort, i no són gaire o gens amigues de les giragonses inútils i de les pèrdues incomprensibles de temps.
Una altra traça colpidora de la desubicació territorial i nacional de l’Emperador i de l’Emperadriu, la tenim en un fet tan insignificant com revelador: el nomenament de cavaller de l’aragonès Joan Garcia. De fet, és materialment impossible que, si el rei era a Toledo, Madrid o Valladolid celebrant-hi corts a l’any 1527, com se’ns diu abusivament des dels llibres retocats, En Joan Garcia, natural de Saragossa, membre del Consell Reial i secretari del Cèsar, fos «armat cavaller a Brussel·les per l’Emperador Carles V el 12 de desembre del 1527».145 En Latassa, a qui devem aquesta dada, ens confirma que treu la informació del que «diu el mestre Zapater Anal. llib. 4, cap. 18, pàg. 66, col. 2 i pàg. 77».146 I, efectivament: a la Segona Part dels Annals de la Corona d’Aragó, publicada per En Miquel Ramon Zapater, al llibre 4, capítol XVIII, pàgina 66, l’Andrés de Uztárroz narra l’atorgament del títol de cavaller al saragossà Joan Garcia el dia 11 de desembre del 1527, per compte de l’Emperador, però no pas a «Brussel·les», sinó a «Burgos»!147 És ostensiblement palès, de nou, que tant Brussel·les com Burgos tornen a tapar el nom de la ciutat real on es trobava el monarca en el pla físic, puix sabem que el rei en aquelles dates era a Espanya, com certifiquen la totalitat de documents, estudis i biògrafs, entre els quals En Martyn Rady, que innova que «entre 1522 i 1529 Carles V residí a Espanya»148 de forma ininterrompuda,149 i com, així mateix, ho objectiva l’Alfred Kohler: «A partir de l’estiu del 1522, Carles es troba novament als seus regnes espanyols; aquesta segona estada a la península Ibèrica es perllongaria fins al 1529».150 Queda evidenciat, doncs, irrevocablement, el retoc.
I, encara, com a colofó, voldria comentar que, mercès a un escrit de l’ambaixador polonès Joan Dantisc sobre una ambaixada russa que acabava d’arribar a la cort imperial, datat el 17 d’agost del 1527, sabem que aquesta s’havia de trobar o bé en una ciutat costanera o molt a prop de mar, perquè En Dantisc relata que «a la mateixa sala on menja i escolta missa, rebé l’Emperador els ambaixadors del duc de Moscòvia. Vingueren des de Brabant per mar i arribaren el 20 de juny, i visqueren dels seus propis recursos fins al 29, en què se’ls donà audiència i reberen provisió abundosa».151 Per més –com és costum– que la carta sigui datada a «Valladolid»,152 el fet que el text objectivi nítidament que els ambaixadors moscovites «arribaren per mar», allà on es trobava la cort, demostra que som davant d’una còpia de la carta original desnaturalitzada i deslocalitzada, perquè Valladolid no té mar i, per tant, no s’hi pot arribar «per mar». Amb tot, es podria adduir que l’ambaixada arribaria per mar a algun lloc de la costa hispànica –que arribaria per mar a Espanya– i que, després, es desplaçaria fins a la cort, a Castella. Però el text no només no diu res de tot això, sinó que és ben nítid a especificar que un cop arribats per mar, on fos que arribessin, els moscovites van romandre aturats en aquest mateix lloc durant nou dies, «vivint dels seus propis recursos», esperant la llicència corresponent per ser rebuts per la cort i, un cop obtingut el permís desitjat, se’ls va donar audiència. Amb això, el text –i només el text– dona a entendre que la cort i el punt d’arribada dels ambaixadors havien de ser tots dos en una ciutat molt propera a la costa o potser, fins i tot, en una ciutat portuària de la costa. Per això mateix, en tancar el relat, En Dantisc rubrica que els ambaixadors, «pel seu gust, haurien tornat per França, però se’ls obligà a anar per mar a llur costa i sense ningú d’aquesta cort que els acompanyés, com es fa amb d’altres. Els anteriors a aquests anaren per França fins a Àustria a costa de l’Emperador».153 Amb la qual cosa tornem a ser conscients que la cort no tan sols era a prop del mar, sinó prop d’una ciutat important, segurament, amb un port de mar prou folgat, i almenys amb un nombre mínim de veïns que podia oscil·lar entre els 200 (com a Catalunya) i els 400 (de l’Aragó),154 perquè quan hom convocava corts les ciutats catalanes i aragoneses acostumaven a tenir, respectivament, un mínim de 200 i 400 habitants. O, potser encara, afinant-ho millor, un mínim de 200 focs i «s’havia de celebrar en una vila reial».155 Llavors, si els fets passen, com ja he apuntat, en una ciutat costanera amb port de mar, al sud de Xàtiva, segurament amb el títol de «vila reial», d’on romanços venia l’Emperador amb la cort?
71RICARDO GARCIA CARCEL, Cortes del reinado de Carlos I; Monografías y Fuentes-5, Universidad de Valencia. Departamento de Historia Moderna, València, 1972, p. VIII.
72MARTIN DE VICIANA, Tercera Parte de la Crónica de Valencia; Sociedad Valenciana