Tot ha de canviar!. Группа авторов
Читать онлайн книгу.
És un malson que podria arribar a fer-se realitat. Però també hi ha la possibilitat que la gent s’organitzi, es comprometi, com molts estan fent, i aconsegueixin un món molt millor que també pugui fer front a les grans amenaces de guerra nuclear i de catàstrofe mediambiental, de les quals no hi ha recuperació possible. Es tracta d’un moment crític de la història de la humanitat, i no només per la Covid-19, tot i que la situació causada pel virus ens hauria de portar a prendre consciència dels defectes colossals i de les disfuncions del nostre sistema socioeconòmic, que ha de canviar dràsticament si en el futur volem sobreviure.
Srećko: Molts dels que des de fa dècades participem en moviments i organitzacions socials, en què la proximitat física i social entre les persones és essencial, ara ens estem acostumant al que anomenen «distància social» i «aïllament» a casa. Què creieu que ens depara el futur pel que fa a la resistència social en aquests temps de distanciament social, que duraran almenys uns quants mesos més, si no anys? Quin consell donaríeu als progressistes de tot el món —activistes, intel·lectuals, estudiants i treballadors— sobre com organitzar-se en aquesta situació? I potser ens podríeu dir si teniu l’esperança que, en comptes de portar-nos encara més autoritarisme, aquesta situació oberta pugui vaticinar una transformació radical que faci el món més verd, equitatiu, just i construït sobre la base de la solidaritat?
Noam: D’entrada, hauríem de tenir en compte que abans de la pandèmia ja hi havia formes d’aïllament social molt perjudicials. Si aneu a un McDonald’s i doneu una ullada a un grup d’adolescents menjant hamburgueses en una taula, veureu que mantenen dues converses. Una sol ser una conversa força superficial de grup i l’altra és la que cadascú manté amb el mòbil amb algú a distància. Això ha atomitzat i aïllat la gent d’una manera increïble. El principi de Thatcher que la societat com a tal no existeix s’ha intensificat amb el mal ús que es fa de les xarxes socials, que ha transformat les persones en éssers molt aïllats. Als Estats Units, de fet, hi ha plaques als camins dels campus universitaris en què s’hi pot llegir «Mira endavant», perquè els estudiants caminen per la universitat enganxats al mòbil. I aquesta és una forma d’aïllament social autoinduït que és molt perjudicial. Ara ens trobem en una situació d’aïllament social imposat des de fora que s’ha de superar recreant els vincles socials de la manera que puguem: ajudant gent que ho necessiti, desenvolupant organitzacions, fent que les que ja existeixen siguin funcionals, planejant el futur i ajuntant-nos per internet per fer-nos preguntes els uns als altres, per deliberar i per trobar respostes als problemes als quals volem fer front. La comunicació cara a cara és essencial per als éssers humans, però si ens n’han de privar durant un temps, podem trobar altres maneres de continuar i, de fet, ampliar i dur les nostres activitats més enllà. No serà fàcil, però els humans hem superat problemes pitjors en el passat.
Srećko: Pot ser que acabi de sentir un lloro en algun lloc de casa vostra mentre parlàveu?
Noam: Sí, un lloro bilingüe. Sap dir «Sobirania per a tot el poble» en portuguès. És més sensat que el que sentim a Washington.
Conversa del 25 de març del 2020.
Les flames de la veritat: Julian Assange
John Shipton i Srećko Horvat
Srećko: L’última vegada que ens vam veure amb John Shipton va ser a Londres, quan vam agafar junts el tren per anar a veure Julian Assange. Ens podries explicar, John, quan va ser l’última vegada que vas veure en Julian i com està el tema de la presó ara mateix?
John: Vaig veure en Julian fa un parell de setmanes. Em va demanar que prengués precaucions extres per no agafar la Covid-19 i, quan ens vam separar, tots dos sabíem que no ens veuríem ben bé durant un mes, mentre es propagués el virus. Ara ja no es poden fer visites socials a la presó. Amb les circumstàncies actuals, encara continuen portant en Julian a la sala de reunions de la presó amb tota una sèrie de moviments controlats. El traslladen de la seva cel·la a una cel·la de detenció, on s’ha d’esperar fins que tots els passadissos que porten a la sala de reunions siguin buits per tal que no es trobi a ningú quan hi vagi. Per entrar a la sala de reunions com a visitant, has de passar per quatre portals dobles: un portal en què t’ensuma un gos, un portal en què et prenen les empremtes digitals, un portal de raigs X i un altre portal on et tornen a prendre les empremtes digitals. T’inspeccionen la roba, et fan treure el cinturó i les sabates i et fan buidar les butxaques. Entrar en aquella presó monstruosa és tota una odissea. Aleshores et donen una targeta d’identificació i et permeten entrar-hi vint lliures, que pots fer servir per pagar una tassa de cafè a en Julian. Un cop a la sala de reunions, enregistren la conversa amb càmeres d’alta definició i sistemes de so d’alta fidelitat.
Srećko: D’alguna manera, doncs, va ser una sort que tant tu com els advocats d’en Julian i altres visitants poguéssiu almenys veure’l, però ara la situació ha canviat. Segons apunten diverses fonts, ara mateix hi ha prop d’onze milions de persones a la presó arreu del món. L’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans i l’Organització Mundial de la Salut no deixen d’insistir als governs que protegeixin els presoners, fins i tot, si cal, alliberant-los. Ens podries explicar què va passar ahir amb la justícia britànica i per què han denegat a en Julian l’opció de llibertat sota fiança?
John: L’opressió del poder judicial dels Estats Units és contínua i ha quedat demostrada en les set compareixences d’en Julian als tribunals. Espero que tant els magistrats del tribunal d’extradició com el mateix Regne Unit s’adonin que els estan utilitzant i manipulant per tal de desatendre totes les obligacions humanitàries que tenen i per tal de servir el segrest judicial d’en Julian als Estats Units. La sessió judicial d’ahir era per sol·licitar la llibertat sota fiança perquè en Julian vingués a viure amb mi i la seva companya o només amb un de nosaltres. La situació és segura ja que en Julian no pot anar enlloc, amb tots els aeroports tancats, però de totes maneres li van denegar la petició. La fiscalia dels Estats Units va dir que les obligacions del Regne Unit en matèria de drets humans no eren aplicables a en Julian. No són aplicables a un pres preventiu que no ha comès cap delicte al Regne Unit i que corre el risc d’agafar la Covid-19 en una presó de màxima seguretat. És una vergonya.
Srećko: És escandalós. És tan evident, que és una degradació de la democràcia i dels drets humans… És clarament un intent d’aïllar i silenciar encara més en Julian. Vaig estar investigant sobre diversos virus a WikiLeaks i em va sorprendre la quantitat de material que WikiLeaks havia publicat sobre la grip porcina, l’Ebola i la grip aviària, amb la qual el govern polonès va infectar persones sense sostre per provar la vacuna. En la situació actual, si es troba a faltar alguna veu és la d’en Julian. Potser ens podries explicar com estava quan el vas veure per última vegada.
John: El Consell d’Europa va emetre una sol·licitud perquè alliberessin en Julian i perquè aturessin l’extradició, i l’ONU, sota els auspicis del relator sobre la tortura i el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, ha declarat diverses vegades que s’ha d’aturar l’extradició amb l’aval de dades factuals.14 Dels deu anys que fa que en Julian és víctima d’una detenció arbitrària, set dels quals els va passar a l’ambaixada de l’Equador. Des de fa onze mesos és en una presó de màxima seguretat. En Julian no ha comès cap delicte. El cas de Suècia el van tancar tres vegades. Pel que fa al cas del Regne Unit, hi va haver una conspiració documentada entre el Servei de la Fiscalia de la Corona i l’autoritat fiscal sueca.15 Es tracta d’una injustícia contínua que ha cobert de vergonya i deshonra la justícia britànica i sueca. Els pobles anglesos van fer un gran regal a la civilització mundial quan, fa set-cents noranta anys, van establir un escut [la llei] entre el poble i el rei. Aquest escut, que funciona en ambdós sentits, s’ha anat abandonant progressivament en el cas de Julian Assange. És una tragèdia.
Srećko: El que està passant a en Julian és una autèntica conspiració i una injustícia. Pel que fa a la decisió judicial d’ahir, què ens pots revelar sobre els propers passos? L’equip legal apel·larà? Es portarà a un tribunal superior? Què passarà amb l’audiència prevista per finals de maig o juny? El que és evident és que els testimonis dels Estats