Els valencians, poble d'Europa. AAVV
Читать онлайн книгу.
Vegeu Orde de 3 de desembre de 1975, por la que se fija la composición de la Comisión para el estudio de la implantación de un régimen administrativo especial para las provincias de Vizcaya y Guipúzcoa (BOE de 10-12-1975); Orde por la que se modifica la del 3 último, que fija la composición de la Comisión para el estudio de la implantación de un régimen administrativo especial para las provincias de Vizcaya y Guipúzcoa (BOE de 23-2-1976); i Decret 405/1976, de 20 de febrer, por el que se crea una Comisión para el estudio de un régimen especial de las cuatro provincias catalanas (BOE de 9-3-1976). Més endavant, es digué que amb aquell discurs el president Arias «signà la seua sentència de mort política». Vegeu P. Calvo Hernando, Juan Carlos, escucha. Primer balance de la España sin Franco, Madrid, 1976, p. 83.
6 Assistiren a la reunió José María Adán García, Jesús Aparicio Bernal, José Báguena Candela, Tomás Bonilla San Rafael, Roberto Brocal Olmos, Vicente Ferrer Mondina, José García Caro, Francisco Martínez Estenaga, Fernando Mateu de Ros, Francisco Oliver Quirant, Enrique Oltra Moltó, José Miguel Ortí Bordás, Miguel Ramón Izquierdo, Marcos Rico Gutiérrez, Adolfo Rincón de Arellano, José Silvestre Andrés, Gabriel Solé Villalonga, Pedro Zaragoza Orts, Ignacio Carrau Leonarte, Manuel Monzón Meseguer, Julio de Miguel Martínez de Bujanda i Vicente Mortes Alfonso. ABC, 31-1-1976, pp. 5 i 20. Sobre aquesta iniciativa, vegeu J. M. Felip, «1975-1976. Los años previos a la Transición democrática valenciana», a B. Sanz i F. Romeu (eds.), Memoria histórica de la transición…, op. cit., pp. 132-135; del mateix autor, «El Estatut de los “reformistas azules” del franquismo», El País, 12-11-2003.
7 Vegeu Boletín Oficial de las Cortes Españolas (BOCE), número 1.525, 12 d’agost de 1976, pp. 36.858-36.862.
8 Aquests dos organismes unitaris de l’oposició democràtica valenciana es constituïren en agost de 1975. La Junta Democràtica del País Valencià aglutinà Comissions Obreres del País Valencià (CCOO-PV), Justícia Democràtica, Moviment Democràtic de Dones, Partit Socialista Popular (PSP), Partit Comunista d’Espanya (PCE), Partit del Treball (PTE), Bandera Roja (BR), Demòcrates Independents del País Valencià (DIPV) i determinades persones vinculades al Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV). Per la seua banda, el Consell Democràtic del País Valencià estava integrat per Unió Sindical Obrera (USO), Unió General de Treballadors (UGT), Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Unió Democràtica del País Valencià (UDPV), Convergència Socialista del País Valencià (CSPV), Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), Partit Carlista del País Valencià (PCV) i Unificació Comunista d’Espanya (UCE). Sobre la creació d’aquests dos ens, vegeu J. A. Noguera Puchol, «Política y País Valenciano», a J. A. Tomás Carpi (dir.), El País Valenciano frente a la democracia, Valencia, 1977, 2 vols., I, pp. 26-28 y 32; i E. Cerdán Tato, La lucha por la democracia en Alicante, Madrid, 1978, p. 199. Sobre la iniciativa conjunta en favor de l’estatut d’autonomia, vegeu V. Ventura, «Lo que Cataluña ha obtenido por su fidelidad a sí misma», La Vanguardia Española, 28-2-1976, p. 10; «La autonomía, en todas las bocas y todos los programas», La Vanguardia Española, 18-3-1976, p. 11; i «Acuerdos y desacuerdos en la política», La Vanguardia Española, 7-5-1976, p. 11. El text complet de l’avantprojecte d’estatut d’Elx en Arxiu de la Democràcia, 023/3/01.
9 Mariano García Nicolás (Cartagena, 1932 – Madrid, 2001) estava llicenciat en Dret i era funcionari del cos de lletrats sindicals. Va ser secretari general del Sindicato Español Universitario (SEU) (1958-1963), governador civil de Cuenca (1963-1966), Santa Cruz de Tenerife (1966-1969), Alacant (1969-1973), Córdoba (1973-1976), València (1976-1977), director general de seguretat (1977-1979), delegat del govern en la Compañía Telefónica Nacional de España (1979-1980) i governador civil de Madrid (1980-1981). Durant la seua etapa valenciana, Mariano Nicolás va comptar amb la col·laboració de Francisco Javier Ansuátegui Gárate, delegado provincial de la organización sindical de Valencia (1972-1976). Llicenciat en Dret per la Universitat de Valencia i dirigent del SEU, Ansuátegui era fill del notari Francisco Javier Ansuátegui Alday, el qual havia estat alcalde d’Elgoibar (1937) i de Xàtiva, i nebot d’Álvaro Ansuátegui Alday, redactor del diari Levante. Vegeu reial decret 697/1976, de 9 d’abril, por el que se nombra Gobernador civil y Jefe provincial de Valencia a don Mariano Nicolás García (BOE 10-4-1976) i reial decret 33/1977, de 13 de gener, por el que se dispone el cese de don Mariano Nicolás García como Gobernador civil y Jefe provincial de Valencia (BOE 14-1-1977).
10 G. Muñoz Barrutia, «Una derrota dulce: el intento de la oposición antifranquista de lograr su unidad y la ruptura democrática (1975-1977)», Gerónimo de Uztariz, 23-24, 2008, pp. 103-121.
11 L’expressió apareixia per primera vegada en Mundo Obrero, òrgan oficial del PCE, en el qual es deia: «El acuerdo logrado entre la Junta Democrática y la Plataforma de Convergencia puede lograr la adhesión de sectores muy amplios del país. En la Universidad, Juntas de Facultad, Claustros, catedráticos, profesores… pueden encontrar formas propias de dar su apoyo a ese conjunto amplio de masas que se proponga negociar con los reformistas, con el Ejército, con la Iglesia –es decir, con centros vitales del Poder– la ruptura pactada». Vegeu Mundo Obrero, 31-3-1976, p. 8.
12 «Per catalans volem ésser tinguts, nosaltres i les nostres coses: en el mateix sentit que els homes i les coses de qualsevol comarca de la Catalunya estricta», a J. Fuster, Un país sense política (reflexions valencianes), Barcelona, 1976, p. 71.
13 A. Fabregat, «Un país sense política?», Avui, 20-6-1976, p. 25.
14 Resulta significatiu el contrast entre el títol i el contingut del llibre de Joan Fuster i el que publicà Jordi Pujol el mateix any, Una política per a Catalunya. En aquest cas, la presentació la va fer Joan Carrera, vicari episcopal de la diòcesi de Barcelona i director de l’editorial que va publicar l’obra. En el seu parlament, Pujol va afirmar: «cal evitar que la gent es deixi arrossegar a la crítica sistemàtica dels homes i de les institucions». Avui, 4-6-1976, p. 4.
15 A. Fabregat, «Ernest Lluch i el gran canvi del País Valencià», Avui, 01-06-1976, p. 11.
16 La Taula va estar integrada per CCOO, CSPV, DIPV, MCPV, OCE-BR, PCE, PCV, PSAN, PSP, PSOE, PTE, UCE, UDPV i USO. Triunfo, 15-5-1976, p. 18 i també 29-5-1976, p. 9.
17 Poc abans de fer-se pública la constitució de la Taula, Manuel Broseta –president de la Junta Democràtica del País Valencià– es mostrà contrari a fer coincidir la ruptura democràtica espanyola i la consecució d’una Generalitat provisional valenciana. Avui, 13-5-1976, p. 11 i La Vanguardia Española, 9-6-1976, p. 15. De manera quasi coetània, el ministre de la Governació, Manuel Fraga Iribarne, es reunia a Madrid amb Josep Pallach i Heribert Barrera, copresidents del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Avui, 6-5-1976, p. 2.
18 La presentació de la Taula als mitjans de comunicació es va realitzar a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València. En representació