Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVV
Читать онлайн книгу.
ha canviat la ubicació de l’església i de la casa del senyor, que s’ha traslladat a l’altre angle de la plaça Major, encara que per a l’església sembla que encara no està decidida la ubicació definitiva, i s’indica que es podria fer en dos llocs diferents de la plaça. Ja figuren les dues basses del Palamó, la qual cosa demostra un major coneixement de l’espai, i per tant aquest dibuix ha de ser posterior als anteriors.
El mapa 6, datat el 10 d’abril de 1592, igual que l’1, el 2 i el 4, permet veure la configuració orogràfica i espacial del territori sobre el qual s’emplaça el lloc ara ja anomenat Franqueza, que sembla correspondre’s amb la traça final, en què Antonelli ha dibuixat amb molta cura totes i cadascuna de les cases que es construirien en la nova població, així com la nova séquia al seu pas per l’entramat urbà indicant el lloc fins on arriba la ja recentment construïda séquia amb l’aigua procedent del pantà. Precisament aquesta séquia determina l’evolució i cronologia dels dibuixos perquè veiem que no és fins al 1592 quan pareix representada travessant la nova població de nord a sud, parallela al carrer Major, motiu pel qual l’estructura de la ciutat canvia i creix.
I és que la construcció de nova planta del lloc de Vilafranquesa no s’entendria sense la construcció del pantà de Tibi, imprescindible per a garantir el reg en unes terres incultes, que Pedro Franqueza,14 secretari d’Estat, coneixedor de primera mà del projecte de l’embassament i de la riquesa que suposaria per a aquestes terres, decideix encarregar a Damián Miralles,15 notari i síndic de la ciutat d’Alacant, la compra de 100 cafissades de terra, «las cuales estén debajo del riego de la presa o pantano que se hace en el estrecho de Tibi, tierra del marqués de Terra Nova, de las personas que mejor y a menos precio podrá concertarse a pagar...». Les primeres terres que ha de comprar han de ser les finques del Palamó i Orgègia. A partir d’aquest moment s’inicia una frenètica activitat compradora, acompanyada de múltiples informes que donen inici a l’heretat dels Palamons i Orgègia i que acabaria sent Vilafranquesa. En aquest escrit, Damián Miralles rep de Pedro Franqueza un total de vint-i-sis advertiments per a encarregar-se de la compra de les heretats de l’horta d’Alacant («... las dichas tierras han de estar en partes que las tome el agua de la presa que saldrá por los partidores del consell, guiando el agua por las cequias viejas que se han de alargar»)16 i que arreplega moltes de les indicacions que ell mateix havia descrit anteriorment en diversos informes i memorials. En l’últim advertiment diu «que llegando a la ciudad de Alicante haga hacer un dibujo del pantano y de la huerta y de todo el término con toda la realidad que se pueda para que se entienda muy en particular que es cada cosa».17
El mapa 7 és un dibuix posterior a la compra de propietats i representa un mapa detallat i general de l’heretat, amb una grandària molt major que la resta de les traces, amb descripció de les finques comprades, antics propietaris i els seus cultius, camins, sistema de regs, séquies, fonts i canals i l’emplaçament ja definitiu del lloc de Vilafranquesa. Hi aporta moltíssima informació, encara que el seu grau de deteriorament impedeix un millor estudi. Té una llegenda que resa el següent:
Descripción de las tierras que se han comprado en el término comunes de la ciudad de Alicante por orden del Ilmo. Sr. Pedro Franqueza, del consejo del rey nuestro señor y su secretario, en el supremo de Aragón. En la cual descripción se nombra los dueños de quienes se han comprado y cuantas tahullas y porque hay tierras de particulares que no se ha podido disponer en la presente descripción y para que se entienda bien cuales son las del dicho señor secretario, he señalado con estas líneas coloradas dentro de las cuales están las dichas tierras como se parece aquí en la dicha descripción y señalado cada cosa con número en guarismos [illegible].18
DAMIÁN MIRALLES
Si Damián Miralles rep l’encàrrec de comprar 100 cafissades de terra de part de Pedro Franqueza, és perquè aquest, amb la informació privilegiada que el seu càrrec li reporta, és coneixedor a més de l’agilització en la finalització i construcció del pantà, dels diferents memorials i informes que el mateix Damián Miralles ha realitzat, adreçats a la corona i, que encara que sense datar, podem situar entre la fi del 1589 i el principi del 1590 i que ens atrevim a qualificar com el punt d’inici de la compra de les terres de la hisenda que acabaria sent el lloc de Vilafranquesa. En primer lloc realitza un «Memorial de las tierras que podría regar en el término de Alicante, el agua del pantano que se suplica a su majestad mande acabar, que está principiado en el estrecho que llaman de Tibi, entre dos grandes montañas, tres leguas de aquella ciudad en tierra del Marqués de Terra Nona». Hi analitza i descriu les persones que tenen terres, el valor d’aquestes, sense aigua, i el que valdrien si es pogueren regar. Relaciona 268 propietaris de terres que es corresponen amb diferents partides de l’horta alacantina: Pla de Bonrepòs, Espartal, Toll Amunt, Racons, Raspeig,19 entre d’altres, i calcula que per al reg de totes aqueixes terres es necessitarien 670 fils d’aigua.
Un segon informe que titula Pantà i que inicia amb el text següent: «Para que entienda la merced que su majestad hace a los de Alicante y lo mal que lo agradecerán por no entenderlo, se declara en la forma que se dirá». Hi realitza un autèntic pla estratègic, anàlisi de costos –business plan, que en diríem ara–, en què fa una justificació econòmica del benefici de construir el pantà per a les terres que regaria i en què detalla els recursos mínims de terra i aigua necessaris per a establir heretats amb els seus corresponents veïns, el repartiment de la terra en funció de cada tipus de cultiu, amb el seu corresponent rendiment en funció dels preus de la seda, el vi (amb les diferents varietats), ametles, blat o ordi, les obligacions de l’amo de la terra i dels llauradors, les obligacions dels emfiteutes (si s’optés per aquesta via d’establiment), amb el seu corresponent càlcul de rendiments i sobretot calcula la quantitat de terra que podria regar el pantà, així com el profit que segons ell se n’obtindria i «además habría dado de comer a 10.000 personas».
Segons els seus càlculs afirma que hi haurà 800 cafissades sense procurar, perquè estan ermes i seran davall el reg del pantà que s’està construint. Qui comprés 100 cafissades20 al preu mitjà de 40 lliures,21 tindria 5.000 tafulles per un preu de 4.000 lliures. Les 5.000 tafulles es podrien partir en 50 heretats, per tant tindria 100 tafulles per heretat i podria establir-hi 50 veïns.
L’amo de les 5.000 tafulles necessita 200 fils d’aigua del pantà, «que una vez construido su majestad dará gratis», només pagant el redelme del rendiment de les terres noves. Si hagués de comprar aquests fils d’aigua costarien 225 lliures cadascun, el que representa 45.000 lliures, és dir, quasi deu vegades més que el preu de compra de les terres, la qual cosa posa de manifest la importància de la construcció de l’embassament, no només en la sostenibilitat del projecte sinó especialment en la rendibilitat i els guanys que se’n derivarien. Seguint amb l’anàlisi de costos, calcula que l’amo de les terres haurà de donar a cada veí quatre fils d’aigua per cada centena de tafulles.
El repartiment de cultius que estableix per a aquestes tafulles i el seu respectiu rendiment, és el següent:
– 20 tafulles de vinyes, les quals s’hauran de regar dues vegades a l’any. Calcula una producció de 100 cànters de vi per tafulla, encara que ell només n’estima la meitat,22 el que representaria 1.000 cànters de vi de producció i, a raó de 2 o 3 rals el cànter, representaria 200 lliures de renda.
– 10 tafulles de moreres, que s’hauran de regar tres vegades a l’any, amb una producció estimada de 10 unces per tafulla; sent el preu de la seda a 10 lliures per unça (encara que de nou n’estima un preu menor), calcula 75 lliures.
– 5 tafulles per a ametlers, a raó de 10 cafissades d’ametles de producció a 3 lliures la cafissada, són 30 lliures de renda.
– 2 tafulles de moscatells i malvasies, que ben tractades traurien 50 cànters de producció al preu de 12 sous el cànter, encara que en calcula 10 sous, suposen 25 lliures de renda.
– 1 tafulla per a la casa, corrals, cavallerisses i paller.
– 2 tafulles per a alfals per a les mules
– 60 tafulles per a guaret, deixant la meitat