Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVV
Читать онлайн книгу.
Bernaldón. El 9 de maig del 1592, el secretari Pedro Franqueza i Cristòfor Antonelli encarreguen al mestre Juan Bernaldón 30 cases que s’han d’alçar en el Palamó, per 70 lliures cadascuna.31
En aquests capítols les instruccions per a la construcció són molt clares. Es faran de tàpia amb la seua crosta d’argamassa, és a dir, d’argila i calç o tàpia reial. Es faran segons les traces (dibuix 8): 34 pams de llarg i 33,5 pams d’ample, incloent-hi el gruix de les parets. En l’entrada hi haurà un arc, menjador, cuina i corral, que tindrà 36 pams de llarg i 30 d’ample, i se’n cobrirà una part per a les cavalleries. La tàpia del dit corral tindrà 10 pams.
En la cuina es farà una xemeneia i un banc d’algeps per a seure, amb un armari davall de l’escala amb porta, pany i clau. Sobre l’entrada, menjador i cuina es faran dues habitacions, les quals tindran 34 pams de llarg, 13 d’ample i 14 d’alt. Les cobertes, tant de la planta baixa com de les habitacions, seran de fusta, que subministrarà el senyor secretari. Tota la resta ho posarà Juan Bernaldón, que farà les cobertes de revoltons o revoltons d’algeps i pedra, i deixarà els sòls de les habitacions plans d’algeps i pedra. En el porxo farà un pilar també d’algeps i pedra i es cobrirà a dues aigües amb fusta, canyís i teula. L’escala per a pujar a les habitacions i al porxo serà d’algeps i pedra. Cada habitació tindrà una porta de 4 pams d’ample i 7 d’alt, així com dues finestres al carrer32 i una en l’habitació que dona al corral.
La porta principal serà de 7 pams d’ample per 11 d’alt, amb un arc de lloses i algeps, un batedor de pedra picada i «las esquinas de las calles de dichas casas se harán también de piedra picada y en las tapias de trecho en trecho se hará un pilar de las dichas losas». La porta principal serà de fusta de dues peces, amb pany i clau per a tancar per dins i per fora, i una altra porta per a entrar al corral de 5 pams d’ample i 8 d’alt, amb una porta de fusta i un pany amb clau i una altra porta perquè hi entre la cavalleria, en el qual hi haurà la seua menjadora. Totes les portes seran de fusta i tindran panys i claus.
Todo lo cual se hará con toda perfección que convenga para su perpetuidad y a la satisfacción del señor secretario, señor de las dichas casa y lugar y de Christóbal Antonelli o de la persona que el dicho señor secretario ordenara. Las cuales treinta casas dará acabadas en un año desde el día que se le dará la primera paga y porque así lo cumplirá obliga su persona y bienes.
El termini d’execució del contracte era d’un any, però de nou la diligència de l’obra no va haver de ser del grat de Franqueza, perquè el 159433 aquest dona instruccions a Josep Ávila, el nou administrador de la hisenda, i a Ginés Miralles, perquè constrenyeren els mestres a complir el concert:
Ávila y Miralles, con mucho deseo de acertar y intentos de traer preso a Bernaldón, fueron a Ibi donde les dieron aviso que estaba (travesaron de allí a Altea que es una de las peores jornadas del reino) y hallándole vieron que quería venir a buenas y así le trajeron disimulando con el que iba a prenderle, llegaron a Alicante y emplazamos otro día domingo oída misa para juntarnos en Villafranqueza y allí al ojo verlo todo.
Antonelli, Miralles, Ávila i dos mestres amics d’Ávila, obrers d’ofici d’obra i de bon judici, van estar en l’obra des de les 7 del matí fins a les 12 mesurant-la i remesurant-la pam a pam, i en van fer els seus comptes. Antonelli opinava que s’havien d’entregar als mestres més diners, «cosa que no debe escuchar vm. aunque se lo escribiere, porque yo tengo consolado a Bernaldón en esto. Espánteme mucho como siendo oficial erró tanto en su daño diciéndome que Ávila, Miralles y Antonelli le fueron empujando asegurándole que le darían esto y lo otro y que así lo hizo, y ellos confesaron que era verdad». Tant és així que Ávila i Antonelli es comprometen el 28 d’octubre de 1594 a compensar Bernaldón:
Nosotros Josep de Ávila, acedor que soy del Sr. Pedro Franqueza, secretario de su Majestad, y Cristóbal Antonelli, ingeniero del Rey, prometemos a vos Juan Bernaldón que las treinta casas que hacéis en el Palamón conforme los capítulos tenéis hechos, a razón de 70 libras la casa en las cuales estáis obligados a hacer y si por caso perdieses algo en el precio de ellas, os prometemos rehaceros una refacción justa nuestras consciencias y yo maestre Juan Bernaldón prometo hacer dichas 30 casas conforme los capítulos tengo hechos y firmados de la mano de Joan Torres menor en 9 de mayo de 1592 y por la verdad hicimos este albarán a 28 de octubre de 1594.
Respecte a aquest document, l’autor de la missiva deixa clar a Bernaldón el seu nul valor, perquè ni s’havia fet per l’amo de la hisenda, ni amb ordre ni comissió seua, encara que concerta amb el citat mestre d’obres que el dia 6 del mes següent li començarà a lliurar els diners necessaris per a comprar els pertrets que falten per a la finalització de l’obra. Finalment, el mestre Bernaldón es compromet a deixar les cases acabades el novembre, amb l’esperança que almenys se li paguen les 70 lliures previstes en el concert, «contentándose en perder un buen golpe de dinero». A més, ha de comprometre’s a partir d’ara que «ni de las casas, ni de los carpinteros, ni de otros oficiales de tejería, ladrillos, yeso, cal... habían de ver ni tratar con nosotros, ni viceversa».
Tanmateix, gràcies a uns comptes firmats entre d’altres per Ginés Miralles, Josep Ávila, Cristòfor Antonelli i Llorenç de Rocafell, el 25 setembre de 1595, podem saber la relació de la despesa de les cases de Vilafranquesa i del muntant de l’estall de 32 cases, esbrinades totes les pretensions dels mestres.
Pel que veiem, les 30 cases incipients s’han convertit en 32, amb un preu final semblant. Encara que les cases s’han fet de major superfície, cosa que ha suposat més tàpies, més teules i dos revoltons més en cada casa pel fet de ser més amples, com que s’ha llevat un terra a cada casa, el preu final és quasi el mateix.
– 30 cases x 70 lliures/ casa = 2.100 lliures
– 32 cases x 64 lliures/casa = 2.069 lliures 16 diners
L’execució de les cases va ser laboriosa i complexa, i quedà finalitzada a finals del 1595,34 tres anys després de la firma del concert i capitulacions amb Bernaldón, quatre des de les instruccions que Franqueza remet a Ginés Miralles i cinc des de la compra de les heretats d’Orgègia i el Palamó.
Durant aquest curt període de temps, van passar per la hisenda de Pedro Franqueza Damián Miralles, el seu fill Ginés Miralles i Josep Ávila. Tots van tindre a càrrec seu el projecte de compra de les terres, la transformació agrària, la construcció de nova planta de Vilafranquesa, l’atenció de les séquies i regadius, els establiments de veïns en les terres, i tots van anar rebent sengles instruccions firmades per Pedro Franqueza, en què molt clarament indicava quines eren les actuacions que s’havien de seguir en cada un d’aquests assumptes. Tots van ser fidels complidors dels desitjos, interessos i advertiments de Pedro Franqueza, que des de Madrid feia un estricte seguiment de la seua hisenda. Demostra ser un gran coneixedor de tota la problemàtica i qüestions relatives a les seues propietats, fins i tot d’índole agrària, per a la qual cosa es rodeja d’experts coneixedors de la terres i els seus cultius com en cas d’Onofre Barber35 o per Pere Carratalá de la Maimona,36 els quals duen a terme diversos informes sobre els cultius i arbres existents,37 els millors cultius que cal plantar en funció de les possibilitats de reg i la necessitat imperiosa d’acabar la construcció del pantà. Respecte d’això Barber, en el seu informe de 28 d’abril de 1591 afirma:
Esto es lo que hasta ahora he visto, pues por el poco tiempo y lo grande de la heredad y muchos árboles solo puedo decir una cosa a mi parecer y es que todo consiste en tener esta hacienda agua... Por eso ruego a nuestro señor salga bien el pantano porque sino el agua de la huerta es poca y venir de tan lejos se han de beber mucha las acequias que son largas y han de costar mucho de conformar y esto no se puede hacer sino es siendo el provecho mucho. También sería de mucha consideración si los Palamones fuesen primeros en riego que los lugares de Muchamiel y San Juan.
Un mes després, en