Tot l’anterior suposa que les 100 tafulles rendiran, per veí, 465 lliures. Seguint amb els seus càlculs afirma que les 50 heretats suposarien, comptant només 400 lliures de renda per heretat, 20.000 lliures de benefici. Afirma que es trobaran moltes persones que prendran les heretats a la meitat, pagant els seus delmes i primícies i el redelme; i que les obligacions del senyor seran: procurar i netejar les séquies, fer casa còmoda i celler per al vi i lloc per a la seda. Les obligacions del llaurador, de la seua dona i dels fills havien de ser conservar els béns, tractar-los bé i no deteriorar-los. Calcula que els 50 veïns representarien més de 500 persones que poblarien el lloc.

      Tenint en compte el benefici calculat de 20.000 lliures, de les quals el senyor obtindria la meitat, és a dir 10.000 lliures de renda, i atès que hi ha invertit 4.000 lliures per a la compra, sempre que la renda fos superior a les dites 4.000 lliures, hi hauria rendibilitat en el projecte.

      Preveu les despeses de les llavors per als cultius anuals, i estableix que les llavors de la seda se les proveirà el llaurador amb el preu de cada any. Les de blat i ordi i lli es trauran del muntó, abans de repartir-les.

      Preocupat per la utilització i sostenibilitat del recurs hídric afirma que es podria fer un safareig còmode i gran en què caberen molts fils d’aigua, perquè «cuando viene de noche, los labradores la metiesen en ellas y después de día ir regando sin perder una gota de agua».

      Calcula també el benefici obtingut si s’optés per establir emfiteutes a les terres al terç, donant-les amb l’aigua i sense l’obligació de fer-hi ni cases ni lloc, la qual cosa, segons Damián Miralles, seria de més utilitat per al senyor i més profitós per a l’emfiteuta perquè si la ven en trauria el lluïsme.

      Per tant, 465 lliures per heretat per 50 heretats equivalen a 23.250 lliures de benefici, de les quals el terç que obtindria el senyor seria 7.750 lliures.

      En aquest pla estratègic que realitza per a la justificació econòmica del benefici que suposaria la finalització de l’embassament, calcula quina seria la rendibilitat de les 800 cafissades que podria regar el pantà, que com hem dit equivalen a 40.000 tafulles i que suposarien, a raó de 465 lliures de renda per cada 100 cafissades, un total de 372.000 lliures de renda, de les quals el senyor obtindria a mitges 186.000 lliures que, descomptats el delme, primícia i redelme (34.000 ducats), deixarien nets més de 150.000 ducats de renda.

      Acaba el seu informe fent un autèntic al·legat a favor de la finalització del pantà per la seua rendibilitat, i afirmant que podrien ser els mateixos veïns d’Alacant els que feren front al cost de finalització de les obres, atès el benefici que s’obtindria regant les terres amb l’aigua del pantà.

      No van ser els veïns d’Alacant, com resa en el seu al·legat final, sinó el funcionari Pedro Franqueza, que seguint atentament les indicacions de Damián Miralles i vistos els grans beneficis que hi descriu, encarrega al mateix Miralles la compra de 100 cafissades de terra amb l’objectiu d’establir-hi emfiteutes.

      Com hem dit, a partir d’aquest moment s’inicia una frenètica activitat compradora, precedida d’un altre informe de Damián Miralles, datat entre l’11 i el 23 de gener de 1590, en què relaciona les propietats que ha de comprar, ara ja per encàrrec de Pedro Franqueza, de l’heretat d’Orgègia,²³ amb una superfície de més de 400 tafulles, i afirma que es podria comprar per 2.000 lliures. Afirma que s’haurien de comprar també altres propietats més xicotetes i que pertanyen a sis propietaris diferents per un preu total de 1.500 lliures. No s’oblida del bé imprescindible per a poder posar en rendiment les terres, l’aigua. Per això afirma que caldria comprar 12 fils d’aigua a 150 lliures, cosa que suposava 1.800 lliures més. Tot això fa un total de 5.300 lliures, a les quals caldrà sumar 150 lliures que calcula que són necessàries per a arreglar i compondre l’aigua de les fonts d’Orgègia, i 500 més per a fer un edifici de pedra, «seguro de moros». És a dir, amb 6.000 lliures com a inversió en la compra de les terres i l’arreglament i reparacions necessàries, afirma que s’obtindrà un rendiment de l’heretat del 10%, distribuïda la producció de la manera següent:

      – 6.000 cànters de vi.

      – 100 unces de llavor de seda.

      – 2.000 arroves de garrofes.

      – 40 quintars de figues.

      – 40 arroves d’oli.

      – 20 cafissos d’ametla.

      És a dir, que dels arbres s’obtindrien segures més de 350 lliures. Del gra afirma que s’obtindrien 600 lliures per al senyor i altres 600 per als llauradors.

      Arribat el moment que l’heretat estigués en plena producció, és a dir, que hi hagués 1.000 moreres i 100 tafulles de vinyes plantades, torna a repetir que se’n podrien obtenir més de 2.000 lliures de renda. De nou el pantà i els seus futurs beneficis ixen en l’informe, acabar-lo o no seria determinant per al projecte iniciat. Així doncs, afirma que «Nicolás de Sona me dijo que había estado con el virrey en el pantano y que sí se hacía». Però, sembla que aquest projecte inversor no només interessava Pedro Franqueza, Damián Miralles ens conta com hi havia altres inversors: el doctor Cucar, que tenia 3.000 lliures en diners, que volia emprar en terres. Però Damián, fidel al secretari Pedro Franqueza, li diu que no li podia servir perquè estava impedit.

      No obstant això, veiem com Miralles s’ocupa intensament de dur a terme els encàrrecs del secretari. Compra 50.000 sarments, meitat blancs i meitat negres, que diu que posarà soterrats enguany i els plantarà a l’altre, perquè arrelen. També adobarà 1.500 moreres, de les quals diu que «mejor tomarlas ya rejadas para que en breve den renta», i això que encara no ha dut a terme cap compra de les terres previstes. Per això s’aclama al cel i declara el següent: «espero salir bien del negocio». Negoci que ell veia segur perquè afirma que amb les 6.000 lliures que invertirà el senyor secretari en la compra de l’heretat d’Orgègia obtindrà 2.000 o 3.000 lliures de renda.

      PEDRO FRANQUEZA I LA FUNDACIÓ DE VILAFRANQUESA

      El totpoderós secretari Pedro Franqueza estava molt ben informat,²⁴ s’havia rodejat d’experts coneixedors del territori, que tenia al seu servei i que l’assessoraven en matèria d’explotació agrícola, de regs..., però també de les condicions d’explotació de les terres i dels seus rendiments. Per això dona instruccions a Damián Miralles per a iniciar un procés d’adquisició de terres, en què és prioritari començar per les heretats d’Orgègia i el Palamó, les dues amb cases, torre, font i bassa, terres de bona qualitat i gran superfície, seguides d’altres finques, de les mateixes partides encara que més menudes, en les quals, a més, actua com a notari el mateix Damián Miralles.²⁵

      Vegem a continuació aquest procés massiu de compra de les principals heretats que es du a terme al llarg del 1590 i que s’inicia el mateix dia que Felip II autoritza la finalització immediata del pantà. Damián Miralles, el mateix que representa la ciutat d’Alacant per a aquest important esdeveniment, és qui en nom i per encàrrec de Pedro Franqueza procedeix a la compra de la propietat d’Orgègia, el nucli inicial que, juntament amb el Palamó, constitueix el gros de la nova heretat del secretari Pedro Franqueza. Tot estava orquestrat i previst: