La pilota valenciana. AAVV
Читать онлайн книгу.
e) Onomàstica: antroponímia i toponímia
L’estudi dels noms de persona (antropònims) i dels noms de llocs, d’espais físics o geogràfics (toponímia) són fonts molt interessants a les quals cal prestar una major atenció.
f) Altres fonts documentals
La pilota ha rebut una especial atenció en llibres de festes, publicacions monogràfiques i congressos i jornades.
g) Testimonis orals i documents sonors
Finalment, no es pot oblidar la història oral que ha servit per a reconstruir de primera mà, a partir del relat i de la veu dels seus protagonistes o dels seus descendents, quins eren els espais o els llocs, les principals figures de l’època de la seua joventut, els costums i les anècdotes.
2. Les publicacions acadèmiques i científiques sobre el joc de pilota
Un recent estudi va analitzar la investigació acadèmica sobre el joc de pilota valenciana: El desenvolupament de la investigació sobre pilota valenciana: guia bibliogràfica i fonts d’informació. A partir de la seua consulta, observem uns resultats que ens podrien parèixer sorprenents per la gran quantitat d’estudis i aspectes analitzats al voltant del joc de pilota, malgrat el fet que siga un esport minoritari enfront d’altres com el futbol o el bàsquet. A nivell metodològic, el procés seguit en aquest estudi es pot sintetitzar en tres passos:
a) Delimitació de l’objecte d’estudi
b) Identificació i localització de documents
c) Anàlisi de resultats, descripció i ordenació bibliogràfica
En relació amb l’objecte d’estudi, es tractaren de recollir totes les publicacions impreses de caràcter monogràfic, l’objecte central de les quals fóra l’estudi de la pilota valenciana en qualsevol dels seus vessants, així com aquells treballs de caràcter acadèmic, és a dir, que documenten les fonts que utilitzen, realitzats amb el propòsit d’augmentar el coneixement d’aquesta pràctica, difosos en forma d’articles de revista, comunicacions a congressos i tesis doctorals. Per a la identificació i la localització de documents es consultaren les biblioteques de la Federació de Pilota Valenciana i del Museu de la Pilota del Genovés, que disposen d’importants fons bibliogràfics sobre Pilota Valenciana, així com els catàlegs de la Biblioteca Valenciana i de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana. Una vegada recuperat el primer nucli de documents, es consultaren les «bibliografies ocultes», és a dir, els llistats de referències bibliogràfiques consignades a l’interior o al final dels treballs, la qual cosa va permetre ampliar el nombre de referències esmentades.
El principal resultat de l’estudi fou constatar que existeix una bibliografia cada vegada més nombrosa amb una àmplia varietat de treballs sobre la pilota valenciana: articles, tesis i tesines, monografies, obres de referència i comunicacions a congressos. S’identificaren 181 treballs publicats fins a 2007: 95 articles de revista, 40 publicacions monogràfiques (llibres o capítols de llibre), 37 comunicacions a congressos i 5 tesis i tesines, a més del fet que la pilota estava present en 4 destacades obres de referència on s’arrepleguen nombroses entrades relacionades amb la Pilota Valenciana
L’evolució diacrònica del nombre de treballs ha mostrat que, a banda de diverses obres pioneres aïllades, des de la meitat de la dècada dels 70 comencen a aparèixer, amb certa regularitat, diversos treballs centrats en la pilota. La investigació es remunta a mitjans de la dècada dels 80, coincidint amb la consolidació de la democràcia, la creació de la Federació de Pilota Valenciana i la figura del pilotaire el Genovés, factors que van propiciar una presència cada vegada major en els mitjans de comunicació, en l’educació i en l’àmbit acadèmic.
Entre les obres i autors pioners del que es podrien considerar fonts secundàries d’estudi del joc de pilota, podem destacar Francesc Almela i Vives i el seu treball El juego de pelota en Valencia (1960); Vicent Vidal Corella amb La pelota valenciana, un deporte con historia de siglos (1969); Jorge Cela Trulock, que va publicar Joc de pilota. Pelota valenciana (1973); Llorenç Millo i Casas, autor de El trinquet (1976), i Miguel Ángel López Egea amb Pelota valenciana: entrevistas y reportajes (1976).
Les tesis doctorals i tesines són el principal document acadèmic, ja que la seua presentació permet assolir el grau més elevat que atorga una universitat als seus alumnes, el grau de Doctor, i exigeix el desenvolupament d’estudi d’investigació inèdit i posterior defensa pública davant un tribunal d’especialistes en aqueixa àrea de coneixement. Per tant, són una importantíssima font de coneixement i un bon termòmetre per a mesurar el desenvolupament del coneixement científic en un determinat àmbit. Entre les tesis doctorals i les tesines al voltant de la pilota cal destacar El juego de la pelota valenciana en la calle, de Juan Ignacio Gallach (1977); El joc de pilota al País Valencià: estudi lexicogràfic de cultura popular, de Frederic Llopis i Bauset (1984); Pasado y Presente de la pelota valenciana, de Juan Ignacio Gallach (1990); El joc de pilota en la Comunitat Valenciana, de Salvador Olaso i Climent (1993); Estudio de los trinquetes de pilota valenciana, según criterios epidemiológicos, de opinión y biomecánicos, d’Ana María Montaner Sesmero (2010); Diseño de un guante de protección para jugar a pilota valenciana en función de la opinión de los usuarios y de criterios epidemiológicos y biomecánicos, de Carlos Montaner Sesmero, i, finalment, Análisis de los factores de rendimiento en Pelota Valenciana: una propuesta para la Educación Superior, de José Antonio Martínez Carbonell (2012).
Algunes de les publicacions monogràfiques més rellevants que han afavorit el coneixement de molts aspectes del joc de pilota, sobretot entre el gran públic per tractar-se les monografies d’una tipologia documental de difusió comercial i amb una presència destacada a les biblioteques, són l’obra de Gabriel García i Frasquet i Frederic Llopis Bauset Vocabulari del joc de pilota (1991); la de Toni Mollà Orts, El Genovés (1994); el llibre coordinat i dirigit per Alberto Soldado, El joc de pilota: historia de un deporte valenciano (1998); l’obra d’Aureli López Muñoz, La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble, (2004), i La pilota valenciana: unitat didàctica (2003), de Manolo Conca Pavia, Gabriel Garcia i Frasquet, Toni Gimeno Salom, Frederic Llopis Bauset, Jordi Naya Nogueroles i Vicent Pérez Bernabeu.
A totes aquestes obres caldria afegir publicacions més recents i que, per tant, van quedar fora de la cobertura de l’estudi comentat, entre altres, El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 (2009), de Recaredo Agulló i Víctor Agulló; Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc (2011),de Daniel Martos i Guillem Torrent; La Revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana (2009), de Paco Cerdà i Purificació Mascarell; Tallers de cultura popular valenciana, Joc de la pilota (2009), de Sebastià Giner, Vicent Molines i Ferran Luque, i el mateix Vocabulari del joc de pilota (2010), editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que va constituir el referent per a la celebració de les I Jornades de Pilota al Monestir de Sant Miquel dels Reis.
Els articles de revista i les comunicacions a congressos com a treballs que aborden en profunditat un aspecte més específic d’estudi són també una tipologia documental destacada. Molts d’aquestos estudis s’han publicat en revistes com L´Esport i Temps Lliure i Traure: Revista de Pilota Valenciana, publicacions que, malauradament, no han tingut continuïtat, o també en Apunts: Educació Física i Esports, un dels principals referents de les revistes o publicacions per als estudiosos dins l’àmbit dels esports.
També són importants els congressos, perquè faciliten l’encontre d’estudiosos, l’intercanvi d’experiències i idees i l’exposició pública de treballs en curs o que pel seu caràcter molt específic és difícil publicar en revistes científiques. En aquest sentit, és important reconèixer el paper de la Universitat Catòlica de València que va impulsar el I Congrés Mundial de Pilota a mà (1994), el I Simposi Nacional de Pilota Valenciana (2005) i el