La pilota valenciana. AAVV
Читать онлайн книгу.
les bases per continuar amb un altre torneig l’any següent, el qual va passar a denominar-se Campionat comarcal Marina Baixa de llargues. En aquesta ocasió el campió va ser Altea. Però cal dir que va ser la primera vegada que es van escriure les normes de participació i de competició. Hi participaren 12 equips i totes les partides es van jugar a la Nucia. L’any 1981 augmentà el nombre de participants i s’amplià el territori, de manera que el torneig es denominà de les dues Marines i s’hi establí un calendari de partides entre març i juny. Aquest mateix any, entre agost i octubre, s’organitzà un altre torneig d’àmbit valencià i patrocinat per la Diputació d’Alacant, en el qual hi havia dues categories i un total de 18 equips. L’any següent, el torneig s’anomenà Torneo Costa Blanca i és el poble de la Vila l’encarregat d’organitzar-lo. Hi participaren un total de vint equips organitzats en cinc grups.
Al remat, el 28 de desembre de 1982 es convoca una reunió entre la FPV i el diputat provincial de la Diputació d’Alacant, per promoure la pràctica del joc de pilota a llargues. Per a la qual cosa es crea una Junta rectora que s’encarregarà d’organitzar les bases i tota la infraestructura per tal de poder jugar anualment una lliga de llargues, així com n’hi havia d’altres modalitats. Aquesta Junta va treballar per poder tenir tots els elements necessaris per poder organitzar una Lliga: reglament, pressupost, patrocinadors, material, uniformes, equips, etc. De manera que al cap de tres mesos es va convocar una assemblea extraordinària per poder donar oficialitat a tota l’organització i començar el que seria la 1a Lliga a Llargues d’Alacant. En aquesta ocasió, hi participaren 23 pobles amb 37 equips dividits en dues categories més la de juvenils. La notícia va aparèixer als mitjans de comunicació i durant tres mesos es va reviure la presència de la pilota per tots els carrers de tots els pobles participants com feia temps que no ocorria (com és el cas de Petrer, on feia 25 anys que no es jugava a pilota al carrer), així ho constata el diari Información de l’època. Per poder començar la 2a Lliga, s’aprova un reglament i se li dóna importància al marxador de la partida, el qual ha de conèixer i interpretar el reglament per poder garantir el bon funcionament de la partida. Una altra norma important és l’obligatorietat d’estar federat per poder jugar la Lliga. En aquesta ocasió, hi ha discussions entre la Junta de la Federació i la Diputació, ja que aquesta segona no volia patrocinar la Lliga si no era ella l’organitzadora i la intenció de la Junta era que tinguera un àmbit territorial valencià. A la fi es va arribar a un acord i la Diputació va seguir organitzant i patrocinant la Lliga. Aquell any es va fer un acte de cloenda a Murla, on es reuniren quasi 500 jugadors dels 62 equips participants. Aquest any les ressenyes de premsa augmenten així com augmenta la seua popularitat perduda en les dècades anteriors. L’any següent torna a haver-hi polèmica sobre l’organització del campionat ja que hi havia dues juntes, una provincial depenent de la Federación de Pelota a Mano i una altra d’àmbit valencià com a conseqüència de l’aparició de la Federació de Pilota Valenciana, diferent de l’espanyola, que reclamava l’autoritat de l’organització de la Lliga. Al remat, la Generalitat va intervenir i va donar suport a la Junta territorial, que organitzà la Lliga. Aquesta mateixa Junta va aprovar un nou reglament que millorava i ampliava l’existent fins aleshores. A partir d’ací, cada any s’ha organitzat una lliga que, encara que es diga d’Alacant, el seu objectiu és estendre la seua territorialitat tant com es puga. Des de l’any 1983 fins a l’any 1991 també hi va haver Lliga de llargues a les comarques de València, però per diferents motius es va deixar de fer. Cal dir que durant aquesta època hi havia un enfrontament final entre el campió de la lliga de llargues d’Alacant i la de València. Actualment, hi ha diferents trofeus organitzats per Ajuntaments com Nàquera, Alfara del Patriarca o Godella, però ja no existeix l’organització d’una lliga com abans dels anys 90. Quan es va deixar de fer la lliga a València, algun club, com és el cas d’Ontinyent, va estar participant durant quasi 10 anys a la lliga d’Alacant. També tenim un altre cas, el de Meliana, que també va participar-hi un any.
Un any clau fou el 1985, ja que s’aprova un nou reglament que va assentar les bases del que serà, esperem que per molts anys, el Reglament nou de llargues que ja s’ha aprovat a l’assemblea de la modalitat i que està a l’espera de ser ratificat per l’Assemblea anual ordinària de la FPV per poder passar a ser oficial. Aquest Reglament, evidentment, conté molts articles comuns a la resta de modalitats però també inclou alguns articles que són específics de la modalitat de llargues, com són (extrets del Reglament) els següents:
Article 4. RECINTE DE JOC
4.2.1. El recinte de joc es marcarà en un carrer per mitjà de tres línies transversals denominades: de servei o banca, falta i quinze. Les línies no formen part del terreny de joc. La distància del terreny de joc potenciarà el joc directe, és a dir, en la primera pilota jugada pel rest, no hi haurà cap obstacle que la faça jugar de rebot.
4.2.2. El recinte de joc, siga carrer natural o pista artificial, tindrà les següents mesures:
SEPARACIÓ ENTRE LÍNIES.
1a de Llargues.
- De la banca a la falta: mínim 35 m. , màxim 40 m.
- De la falta al quinze: mínim 25 m. , màxim 30 m
Nota: Aquestes mesures tindran una tolerància en funció de la tradició i sempre que se sol·licite al Comité de Llargues i Palma i aquest ho autoritze per escrit.
Article 6. LA PILOTA
6.1. La pilota haurà de ser de vaqueta o de badana a elecció de l’organitzador. El Comitè de Llargues i Palma organitzarà la Lliga de Llargues i Palma amb pilota de badana. Si els dos equips es posen d’acord podran jugar amb pilota de vaqueta.
6.2. Les pilotes oficials per a la LLIGA A LLARGUES I PALMA són les d’Agullent, de Bolulla i Benimantell. El pes de la pilota estarà entre 40 i 42 grams.
Article 7. LA PILOTA EN JOC
7.1. La pilota és bona i permet continuar el joc quan es juga a l’aire o primer bot. (És el que es diu pilota de bo).
7.2. Les ratlles: són les marques que es fa al terra quan un jugador agafa una pilota dins del terreny de joc després d’haver fet dos bots o quan la pilota es para dins de les línies de traure i quinze. Les ratlles es marcaran amb una ratlla feta al terra i es posarà una marca feta de fusta o algun altre material que no siga perillós per als jugadors.
7.2.1. Quan és ratlla:
a) Es queda parada a terra dins de les línies del terreny de joc.
b) És parada per un jugador amb qualsevol part del cos després de donar dos bots.
c) La pilota que es para directament a una altura inferior a dos metres i no toque terra.
7.2.2. On es marca la ratlla: al punt on es queda parada la pilota a terra després de fer els dos bots.
7.3. Els equips canviaran de costat quan s’hagen fet dues ratlles; si algun dels dos equips té val, es canviaran quan s’haja fet una ratlla.
7.5. Gest tècnic del traure.
7.5.1 Acció del traure:
a) En la modalitat de llargues, la realització del servei o traure serà lliure a una o dues mans, segons costum del jugador que ho realitze. L’única condició és que es colpege la pilota per fer l’inici del quinze.
b) En la modalitat de palma, el colp de l’inici del quinze ha de ser amb el gest tècnic de palma. Serà falta si el traure no es realitza amb el gest tècnic de palma
Article 8. JUGADES O SITUACIONS SINGULARS
8.2. Quan la pilota jugada entre dins d’una finestra (sempre que no sobrepasse els dos metres d’alçada) o porta de casa es marcarà ratlla al mig d’aquesta.
8.3. En cas que el carrer on es juga té dins de les línies