La pilota valenciana. AAVV
Читать онлайн книгу.
la seua pervivència i projecció de futur, la divulgació i la presència del joc de pilota en els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com ara la televisió, la ràdio o la premsa, com sobretot a través de les noves tecnologies i formes de comunicació i difusió propiciades per Internet i el desenvolupament de les xarxes socials i altres iniciatives digitals.
En el bloc 5, La pilota i els mitjans de comunicació, Maria José Berbegall i Tona Català en les seues respectives contribucions, descriuen les peripècies patides per la pilota en la televisió publica valenciana; Canal 9 i Punt 2. Tot i que les retransmissions de les partides van superar els entrebancs imposats a nivell tècnic per la disposició de les canxes de joc o per les dificultats per al seguiment de la pilota; i que el programa Trinquet es va convertir en el veritable emblema de la divulgació televisiva del joc, no ha pogut superar, ja molt abans del tancament de RTVV, el desinterès o tal volta la incomprensió o menyspreu dels directius i responsables polítics. Ambdues contribucions reflexionen amb constructiva i sana enveja amb el tractament que rep la Pilota Basca en la seua televisió autonòmica o amb el que haguera pogut suposar una aposta més decidida per l’esport autòcton front a altres iniciatives menys valencianes i, sobretot, més costoses i elitistes.
Manuel S. Jardí i José Rodolfo Hernández Carrión aprofundeixen en l’anàlisi de la relació entre televisió i la pilota al llarg de la dècada dels 80 i 90, però sobretot, reflexionen sobre un futur, molt més fosc, com a conseqüència de l’apagament de la Radiotelevisió Pública Valenciana.
A continuació, Ricard Sentandreu pilotari professional de raspall i coordinador de PilotaVeu, una pàgina web especialitzada en pilota valenciana de recent creació que, una vegada consumat el tancament de Canal 9, ocupa un lloc molt destacat en la transmissió de tota la informació referent al joc mitjançant el recurs a Internet i les xarxes socials.
Finalment tanca el capítol, Recaredo Agulló Albuixech que analitza els articles publicats per l’escriptor, periodista i notari Llorenç Millo al diari Las Provincias. Durant més de 35 anys, entre 1959 i finals de la dècada dels 90, Millo va deixar constància en la secció anomenada «La partida del dissabte» de tot allò que va esdevindre en el joc de pilota, en especial en el Trinquet de Pelaio. Les seues cròniques no només van aportar dades sobre la situació de la pilota i els pilotaris, sinó que també estan farcides de referències als costums, la llengua i la cultura del poble valencià.
Per altra banda i encetant nou bloc, es posa el focus ara en el fort arrelament geogràfic local del joc de pilota, tot i que es tracta d’una pràctica universal. En el nostre àmbit i pel que fa a la pràctica de la pilota valenciana podem parlar de pràctiques pròpies i aspectes identitaris a nivell comarcal o, fins i tot, municipal, aspecte objecte d’estudi al bloc 6, que presenta diferents exemples d’Estudis locals. Ricardo Mesado fa una rememoració històrica de la pràctica del joc de pilota a Xèrica i a altres municipis de l’Alt Palància, en particular la modalitat similar al joc a llargues anomenada «palico» en aquesta localitat, rememorant la figura d’una pionera en la pràctica del joc (Teresín la de Pomar) o la pràctica del joc propiciada pels contactes entre jugadors locals i camioners del País Basc o de Navarra que pernoctaven en un hostal de la localitat.
Per la seua banda, Sergio Navarro i Rubén Tormo centren la seua contribució en l’anàlisi de la pràctica i l’interès pel joc de pilota en l’actualitat en el que es potser el municipi més emblemàtic pel que fa a la seua projecció, el Genovés; i finalment, Miguel Juan Fabra detalla la pràctica del joc a Atzeneta del Maestrat (l’Alcalatén) alertant sobre la importància que tenen les escoles de pilota i el suport institucional pel que fa a la pervivència i l’impuls del joc. Aquests treballs van ser presentats quan cursaven l’assignatura Sociologia de l’Esport al grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la Universitat de València. Seguidament Joan Mata ens endinsa en la història de la pilota a Oliva, parant especial atenció al lloc capdavanter que ha ocupat aquesta localitat de la Safor en la modalitat del raspall tot i destacant figures clau com Pepe Boscà o la nissaga dels Malonda. El text també reflexiona sobre el fet que per diversos motius, molts de caire polític, la localitat compte actualment amb dos trinquets; el vell i el nou que encara no s’ha acabat de construir, tot i que en l’actualitat no es pot jugar en cap del dos. Tanca la secció un treball que es detura en l’activitat pilotaire de la pintoresca localitat de Benicolet (La Vall d’Albaida) obra de l’aficionat i investigador local Vicent Martínez. En aquestes línees coneguem els grans pilotaires i desafiaments en la modalitat del raspall que han tingut lloc a l’emblemàtic carrer d’Enmig de la localitat al llarg de darrer segle, així com la carrera de Edmundo Català «Mundo» (1924-1987), gran jugador local.
La consolidació del que és avui la pràctica del joc de pilota passa necessàriament per reconèixer l’esforç i el treball desenvolupat al llarg dels últims anys pel que en el bloc 7 s’anomenen Actors clau. Així, Begoña Castillo ens parla del paper desenvolupat per la Federació de Pilota Valenciana des de la seua creació el 30 d’abril de 1985, destacant el seu caràcter d’organisme obert i disposat a col·laborar amb tota aquella persona interessada en aprendre o practicar el joc de pilota, la importància de «formar als formadors» a través del curs de formació d’entrenadors que organitza o la seua tasca divulgativa a través de l’impuls o la participació en exposicions o partides d’exhibició, entre altres iniciatives.
N’Alfred Hernando Hueso, Fredi, en la seua contribució, partint de la seua experiència com a jugador en un període clau (1973-1990), ens acosta a la realitat viscuda pels jugadors al llarg d’eixa etapa, identificant algunes de les deficiències que van dificultar la consolidació de la pilota com a pràctica esportiva: l’excessiu protagonisme de les travesses, l’absència de competicions llargues i, sobretot, la manca d’una estabilitat econòmica dels pilotaris. La creació de les empreses Frediesport i Val Net relatada en primera persona pel protagonista d’aquestes iniciatives va permetre resoldre en gran mesura les carències mencionades professionalitzant el món de la pilota, que a hores d’ara s’enfronta a les mateixes (i encara a noves) dificultats derivades de la crisi econòmica actual i de la desaparició de la televisió autonòmica valenciana. Front a aquesta situació, l’autor destaca que és fonamental aferrar-se a la consideració social i a la imatge positiva que projecta la pilota per a assegurar la seua supervivència.
David Sarasol Moscardó ens presenta el Museu de la Pilota, situat al Genovés (la Costera) i inaugurat el 16 de desembre de 2003, com a iniciativa impulsada en l’àmbit institucional per l’Ajuntament del Genovés amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València que ha esdevingut en veritable fita clau tant per a la recuperació i conservació de la memòria històrica del joc com pel que fa al seu estudi i difusió. Nodrit en gran mesura gràcies a diferents donacions de jugadors o artesans piloters que cal fomentar i propiciar, ha esdevingut en un veritable espai cultural, d’estudi i d’encontre amb zones interactives, diferents recreacions, zones expositives i d’estudi e inclús una galotxeta (pilota grossa) per a la pràctica del joc.
José Campos Granell, director del Servei d’Esports de la Universitat de València, explica les iniciatives realitzades per la Universitat i que tenen com a eixos essencials els camps de la promoció, la competició i la formació. La Universitat de València juntament amb la Catòlica de València i la Universitat d’Alacant venen desenvolupant programes de difusió i d’integració de la pilota en el món universitari.
Finalment, Paco Barceló Ruiz descriu de manera complementària a José Campos la vinculació de la pilota a l’àmbit universitari, particularment el cas de la Universitat de València i les diferents iniciatives dutes a terme al llarg dels últims anys propiciades per l’interès del propi autor i altres companys que afortunadament han tingut el ressò necessari entre els responsables universitaris: exposicions, competicions, partides d’exhibició, l’edició de la publicació Vaqueta o la creació de l’Associació de Jugadors de Pilota Valenciana entre d’altres iniciatives que han possibilitat una estreta relació entre pilota i universitat.
La pilota valenciana constitueix una realitat social polièdrica que ha sigut objecte d’aproximacions molt diverses fonamentalment des de les Ciències