Nous veïns a la ciutat. Francesc Torres Pérez
Читать онлайн книгу.
però no es poden definir com a barris degradats i/o marginals (cosa que sí que es podria afirmar d’algunes zones del Carme, el Pilar o el Mercat al centre històric).
Un tercer tipus estaria constituït per barris obrers de la perifèria o allunyats del centre, amb zones de predomini de l’habitatge barat per a productores del desenvolupament franquista dels anys 1960 i primeria dels 1970. Seria el cas dels Orriols i del Camí Fondo, així com d’alguns barris de la zona de l’avinguda del Port.
Per últim, un quart tipus de barri receptor d’immigració agruparia Mestalla i Benimaclet, com a barris relativament acomodats, amb una heterogeneïtat d’estatus socioeconòmic dels residents i de tipus d’habitatges.
En tots aquests barris els estrangers no habiten de forma homogènia. Com mostren els casos del Pilar, el Mercat i Russafa, els immigrants es concentren en carrers i finques d’habitatges antics i més modestos, però també es distribueixen pel parc d’habitatge barat del barri. Lluny d’establir àrees homogènies, la inserció residencial dels immigrants conforma una trama discontínua de concentracions relatives en determinants punts del teixit urbà del barri. Fins i tot als barris amb més presència d’immigrants, els veïns immigrants i autòctons comparteixen carrers i finques. De forma semblant a Madrid, Barcelona i altres ciutats europees com París, a València es dóna una situació de convivència residencial, una barreja d’habitatge immigrant i nadiu relativament ampla i extensa.
Aquest tipus d’inserció residencial es prou diferent de l’experiència anglosaxona clàssica, on predominen els barris ètnics com Chinatown o Little Italy. D’acord amb el model de barri ètnic, aquest concentra una bona part dels membres dels respectius col·lectius i s’hi conforma un espai veïnal, comercial i relacional italià, irlandès o polonès. Aquest model, que en la pràctica es mostrà més heterogeni del que la seua imatge proclamava, no és aplicable a la nostra realitat. A més de la convivència residencial entre autòctons i immigrants ja comentada, en cap barri de València els estrangers superen els autòctons ni hi ha una presència quasi exclusiva d’una nacionalitat que marque amb la seua etnicitat l’espai social del barri. A nivell de ciutat, les concentracions per origen etnocultural són relativament modestes; cap barri de la ciutat reuneix més del 10 % de membres d’un col·lectiu. Els barris receptors d’immigrants s’han conformat a València, des dels seus inicis, com a barris multiculturals.
La nostra situació és distinta, també, del model d’inserció residencial segregada que es dóna en determinats llocs d’agricultura intensiva exportadora d’Almeria, o en altres províncies d’Andalusia i en una part del camp murcià. En aquests llocs opera una divisió espacial de l’habitatge autòcton i immigrant. El nucli urbà, particularment el centre, és un espai preferent, quan no quasi exclusiu, autòcton. Per la seua part, els immigrants habiten sobretot alqueries i cases disseminades al camp, i en algun barri perifèric. Aquesta segregació residencial, més o menys accentuada segons els contextos locals, s’estén als espais públics. No hi ha la barreja d’habitatge autòcton i immigrant que caracteritza la convivència residencial, sinó més aviat una copresència que opera, sobretot, a l’àmbit laboral.[18]
Podem sintetitzar la situació a València com una inserció residencial basada en una distribució desigual que, tanmateix, ha generat una situació de convivència residencial, ampla i extensa, als barris populars de la ciutat. El nostres barris d’immigrants no són ètnics, sinó pluriètnics o multiculturals, per l’heterogeneïtat de procedències i la diversitat de les dinàmiques. Per una altra part, no és senzill catalogar aquests barris com a «barris d’arribada», «barris de transició» i/o «barris d’assentament». D’acord amb la nostra curta experiència, aquests barris compleixen a València una diversitat de funcions respecte als immigrants. Hi ha barris d’arribada i recepció, actualment els Orriols seria l’exemple clar. Per la seua part, Russafa, però també el Pilar i el Mercat, se’ns mostren com barris que continuen rebent els nouvinguts i que, alhora, s’han constituït com a barris d’assentament per a una part dels veïns immigrants que s’hi han arrelat. Aquests barris es conformen com espais socials dúctils i versàtils, amb un alt grau d’adaptabilitat per a complir diferents funcions per als nous veïns (primer habitatge a la ciutat, espai d’assentament residencial, àmbit privilegiat de sociabilitat per a alguns col·lectius).
Tornem al nostre mapa de la València immigrant. A nivell cartogràfic, podem diferenciar quatre grans agrupacions de barris. Una primera englobaria una part del centre històric. Una segona seria el conjunt Russafa, Montolivet i En Corts. Una tercera zona agruparia els barris de la façana nord del llit del Túria, amb un eix de Trinitat-Morvedre-Tendetes. Una quarta agrupació integraria els barris de Camins al Grau i l’eix de l’avinguda del Port. Al mapa 2.5 es reflecteixen aquestes agrupacions o possibles espais d’immigració de la ciutat de València. Entendrem per espai d’immigració aquells indrets de la ciutat formats per dos o més barris entre els quals una determinada població estrangera estableix una trama relacional relativament intensa donada per la proximitat dels habitatges i pel fet de compartir xarxes socials i locals i llocs de trobada. En la meua opinió, el conjunt format per Russafa, Montolivet i En Corts es pot considerar un espai d’immigració on determinants indrets de Russafa constitueixen un «espai de centralitat immigrant» (Toubon i Messamah, 1990). Com a la Goutte d’Or a París, le Quartier de Marolles a Brussel·les o Côte-des-Neiges a Mont-real, el barri de Russafa té una presència tradicional immigrant, concentra un important nombre de comerços ètnics i uns espais relacionals més o menys estructurats al voltant dels comerços i dels serveis comunitaris. Tot això genera una freqüentació assídua del barri per part de magribins, senegalesos i, en menor mesura, equatorians, que tot i no ser veïns hi acudeixen. Aquesta sociabilitat immigrant concentrada té, també, un reflex en les representacions col·lectives que la societat valenciana té de Russafa, segons les quals, aquest és el barri multicultural de València.
Que les altres tres agrupacions assenyalades al mapa 2.5 constituesquen o no espais d’immigració és una hipòtesi a contrastar. No sembla, almenys de moment, que cap indret d’aquestes zones haja adquirit la importància comercial, relacional i simbòlica que té el barri de Russafa. Amb tot, parlem de dinàmiques noves, molt fluides i que estan coneixent un ràpid desenvolupament. S’imposa, doncs, donar temps al temps.
MAPA 2.5
Possibles «espais d’immigració» de la ciutat de València
A València podem parlar d’una situació de convivència residencial multicultural, tot i que molt desigualment repartida tant en termes espacials, per barris, com en termes socioeconòmics, per classe. És als barris més populars i a les trames modestes d’alguns barris més o menys acomodats on es concentra aqueixa convivència residencial que, tanmateix, ja forma part de l’experiència pròpia de la majoria de valencianes i valencians.
Aquesta convivència interètnica, entre autòctons i immigrants, es desenvolupa a diferents nivells, tant espacials com de tipus de sociabilitat. Per captar els trets, les dinàmiques i les relacions que genera aquesta convivència, aquesta recerca se centra, a nivell de ciutat, en l’estudi de la interacció que es dóna als espais públics i, a nivell de barri, en el coneixement del procés d’inserció dels immigrants i en les dinàmiques d’interacció al barri de Russafa. Com veurem en detall, podríem definir aquesta convivència com pacífica i distant. Actualment, es dóna una copresència quotidiana com a veïns, usuaris dels transports públics i dels parcs de la ciutat, que es resol pels diferents actors des de la indiferència cortès, la urbanitat i l’escassetat de relacions interètniques significatives. Que la interacció siga banal no vol dir que no tinga conseqüències i implicacions. Per una altra part, l’augment espectacular del nombre d’immigrants no ha generat problemes greus de convivència o dinàmiques d’enfrontaments, la qual cosa no vol dir que no existesquen tensions i situacions poc positives.[19]
El mapa que dibuixem ara de la València immigrant